consciència

Consciència

Gabriel Cardona Prunera

Era temps d’una vegada hi havia un planeta que orbitava el sol i tingué un ensurt de cal Déu. Invisibles a simple vista, partícules més petites que un polsim, van capgirar la vida dels humans. Aquestes microscòpiques molècules anaven creixent entre la gent, se’ls ficaven dins el cos i provocaven estralls en la vitalitat, deixant-los sense aire per respirar. Ningú sabia, o no volia afirmar d’on havien sortit; qui i per a què les havien creat. Tothom especulava mentre els sanitaris vocacionals es deixaven la pell per salvar els infestats.

En aquell temps que podia ser ara mateix, s’aconsellà romandre a casa i prendre precaucions higièniques. S’arribà a l’extrem d’impedir els contactes, les abraçades, i es marcaven les distàncies per metre quadrat. Tothom tenia la por dins el cos. La por és pitjor que qualsevol virus, la gent viu malfiada, temorenca, paralitzada. La resignació a la soledat imposada, començà a provocar noves angoixes i depressions, noves malalties.

Econòmicament els països es van veure arruïnats o això deien els dels bancs. El fantasma de la gana i altres mancances planava entre les llars. Les empreses i escoles tancades, l’atur forçat, feien viure tothom amb el pensament segrestat en la incertesa del demà. S’havien engabiat i molts es conhortaven amb falses promeses de guanyar una guerra que ningú havia declarat.

Afortunadament hi va haver molta gent que atià la seva creativitat. Des de la cultura els missatges brollaven com aigua fresca i nodrien l’esperit amb l’alegria de músiques, circ, teatre, lectures i un munt d’activitat dialogant que, en el fons, només volien recordar que érem vius, creatius i havíem de sobreviure amb més consciència solidària i planetària

20/04/2020