amistats

Amistats

Marta Seguí Pons

Aquesta època de confinament tan estranya m’ha servit per reflexionar i adonar-me de bastantes coses. Una d’elles és que tenc la sort de tenir un bon grapat d’amics. Sí!! Però no em referesc a amics virtuals que provenen de Facebook, Instagram,... No, són amistats que van sorgir durant la infància, han perdurat i, contra tot pronòstic, s’han mantingut.

Incondicionals, generosos, fidels, desinteressats,... així podria definir-los. Encara no sé que he fet per tenir aquests bons amics, d’aquests que trobes en poquíssimes ocasions a la vida o simplement no en trobes. Fa anys que compartim moltes estones junts, encara que hi ha èpoques que no tenim tant de tracte per falta de temps. De fet, ja se sap que les relacions socials sorgeixen perquè flueixen unes afinitats i uns interessos comuns, però continuen endavant si hi ha empatia i, sobretot, si es cuiden. Actualment ens costa dedicar una «estona real» a una amistat. Vivim a un ritme massa ràpid i volem fer masses coses alhora. A més, les obligacions familiars i professionals acaparen i limiten el nostre temps, però sempre se’n troba si un vol.

Els meus companys estimats em fan passar moments agradables, em distreuen i m’entretenen. Tenen la capacitat de ser bons comunicadors i sempre estan contant alguna història, anècdota, reflexió,... El repertori d’històries és heterogeni i divers, i solen tenir un domini del llenguatge acceptable.

Mai no estan enfadats, ni fan mala cara. Sempre estan a punt per oferir-te el millor d'ells i no demanen res a canvi. T'aconsellen, et consolen, t'acompanyen,...és una relació molt satisfactòria, de la qual jo som el més beneficiat.

Et fan viure intensament i sempre pots recórrer a ells quan tens un mal dia o uns pensaments inoportuns. Després de passar una estona amb ells, l'estat d'ànim millora notablement . També em salva de companyies poc interessants, enutjoses o tòxiques.

Al llarg d’aquests dies confinats, n’he rescatat d'antics. Amb alguns feia anys que havíem perdut el contacte, i m’ha fet il·lusió retrobar-los. M’han tornat a encisar i he recordat perquè tenim aquesta amistat tan especial.

Entre tots ells, en tenc de favorits. Alguns que m’han deixat petjada o que m’han ajudat en algunes circumstàncies. Amb aquests procur estar-hi més en contacte perquè tenim més punts en comú i m’han acompanyat en moltes ocasions. Tots ells són diferents. No tenen la mateixa edat, gènere, procedència, idioma, ideologia…, però tots busquen el mateix. És la raó per la qual existeixen.

Però no tot són flors i violes, alguns d’ells no han complert les meves expectatives i m’han decebut. M’han deixat un gust amarg i m'han fallat, com en totes les relacions socials. Però en ser un grup nombrós –que es va ampliant- puc substituir-los per altres.

En definitiva, gaudesc de molt bona companyia. M’omplen el cap d’històries i personatges, i visc vides paral·leles gràcies a ells. Però sobretot m'han ajudat a entretenir-me i m'han fet passar ràpidament aquests dies tediosos durant els quals hem estat confinats.

Perquè quan t'atrapa i et captiva el plaer de la lectura ...

02/06/2020