les relacions humanes abans i després de l'epidèmia

Les relacions humanes abans i després de l'epidèmia

Marta Seguí Pons

L’epidèmia del coronavirus ha trasbalsat enorme i inesperadament les nostres vides. Ens hem hagut d’adaptar a un seguit de situacions noves produïdes per un període de confinament que afecta l’àmbit personal i professional.

En l’àrea professional, un gran nombre de persones malauradament han vist com s’han quedat sense la feina estiuenca habitual, i estan a l’espera de l’aprovació d’expedients de regularització i/o que la situació es normalitzi i puguin incorporar-se a la feina amb unes condicions laborables no tan bones. Altres, simplement han estat dues o tres setmanes sense treballar, i després han començat amb jornades contínues i amb molta incertesa sobre el seu futur immediat.

En tercer lloc, s’ha posat en marxa el teletreball per a molts treballadors. Una pràctica molt poc estesa a la nostra comunitat, però que, en altres països, ja s’ha implantat i funciona des de fa anys. Ha estat una gran novetat –positiva- que ha permès continuar amb la relació laboral des de casa.

El teletreball ha imposat altres formes de comunicació entre els companys de feina: grups de whatsapps, vídeotrucades, ús elevat del correu electrònic, reunions virtuals,... Un altre cop els avanços tecnològics han possibilitat que ens puguem comunicar de manera eficaç i ràpida.

Ja fa temps que les tecnologies –sobretot el mòbil- s’han convertit en les eines de comunicació més importants de la vida quotidiana. Ens permet interactuar amb persones que estan a milers de quilòmetres, a consultar i accedir a ingents quantitats d’informació de tot tipus, a xafardejar sobre la vida de coneguts i amics, a fer cursos de formació a distància, a fer gestions bancàries, .... les possibilitats són múltiples i diverses.

Les xarxes socials com facebook, instagram, twitter,.. faciliten la connexió interpersonal però es tracta d’un tipus de comunicació pobre i superficial en el qual es prioritza la imatge pública que s’ofereix. Una imatge irreal que només mostra evidentment una de les cares de la nostra vida: els bons moments viscuts.

Les relacions humanes són imprescindibles per tenir un estat mental òptim, ja que som per naturalesa animals sociables. Sentim la necessitat d’estar en contacte amb els demés, independentment de quin sigui el mitjà emprat. El model de relacions actual és basa majoritàriament en la comunicació virtual -a través del mòbil- arribant a tal extrem que ja es considera un addicció tractable. Ens passem tot el dia connectats a aquest aparell, i quan la bateria s'ha acabat és un trauma. Les trobades presencials s'han anat espaiant en el temps, i cada vegada són menors, i quan es produeixen els interlocutors estan més pendents dels missatges del mòbil que de mirar-se els ulls i mantenir una conversa fluïda.

Durant aquesta quarantena en què s'ha primat el nul contacte físic per raons òbvies, s’ha potenciat encara més aquesta forma de relacionar-se buida i insípida.

És aquesta una bona comunicació? Ens permet expressar-nos millor, de manera més eficient? Professionalment, és una excel·lent forma d'estar connectats; no obstant això, els vincles interpersonals són més satisfactoris quan són presencials, i es produeix un contacte visual i físic amb abraçades i besades. El llenguatge no verbal (to de veu, postura corporal, gestos facials, els silencis) també formen part del procés comunicatiu, i esdevenen elements que transmeten informació rellevant.

El distanciament físic entre les persones provoca que la relació es deteriori, i que a la llarga desapareixi perquè necessitem estar a prop els uns dels altres, i conservar un lligam social constant i ferm. L'estat actual en què ens trobem no propicia aquest contacte físic, i en un proper futur tampoc serà possible.

Les distàncies de seguretat que hem de mantenir tampoc ajuden a què la comunicació sigui enriquidora i directa provocant que ens aïllem socialment.

Les persones majors que viuen un confinament més estricte, amb restriccions de moviments es senten molt més aïllades. Com que no solen tenir prou coneixements sobre l'ús de les noves tecnologies, la soledat els sol acompanyar en molts moments.

Però el confinament també ha posat de relleu que els humans tenim sentiments i emocions, i en aquestes circumstàncies afloren valors com l’empatia, la solidaritat, la generositat, la col·laboració, l’amabilitat... Han estat moltíssimes les mostres d’afecte que s’han donat durant aquests dies motivades per un esdeveniment excepcional que ha fet sorgir el millor de tots noltros encara que sigui puntualment. Ens sentim sensibles, altruistes, més interessats en els demés.

I després de l’epidèmia, com socialitzarem i interactuarem? Ens esforçarem per ser més oberts, respectuosos i amigables? O continuarem comportant-nos com abans?

11/05/2020