sortida

Sortida

Dita Truyol Febrer

Feia exactament un mes que no trepitjava la biblioteca. Des que el passat 23 de març vaig començar a fer teletreball a casa. Avui hi he anat a cercar uns papers que necessitava, documents i fotos antigues que he de digitalitzar. Ja des del dia anterior que sabia que hi havia d’anar, estava neguitosa. No puc amagar que a vegades sento una miqueta de por i això em fa ràbia, hi hagi més o menys motius per a tenir-ne. Que en tingui no voldrà dir però que em deixi prendre la llibertat… I aquesta nit passada havia tingut mal sons, somnis de desconfinaments i desconfiances. Sigui com sigui a mig matí he sortit, m’he preparat: agafat tot el que necessitava, posat mascareta i guants, amb tot el protocol de neteja de mans previ i posterior i més encara i he pujat a la velo.

Com sempre, la velo em dona una sensació de llibertat que m’omple els pulmons i el cap. Com que hem d’aprofitar al màxim les sortides, m’he aturat a la farmàcia. La meva sogra hi tenia unes mascaretes reservades. Ella en volia tres però la norma és una altra: dues per persona. A l’interior he coincidit amb na Montse, mare d’uns companys de classe dels meus fills, a la que feia molt temps que no veia. Mantenint certa distància, era un metre?, les dues amb mascareta i amb les ulleres una mica entelades, ens hem posat al dia ràpidament. Dels fills, és clar. És, per damunt de qualsevol altre cosa, el que ens uneix. Tot sota la mirada, potser tranquil·la, potser impacient, de la farmacèutica. Sempre m’agrada parlar amb la Montse i trobar-la m’ha omplert la mancança de petites converses al carrer que un pot sentir aquests dies. Quan he anat a sortir, ho he fet per la banda que no tocava, tot i les fletxes grans que assenyalen els carrils de circulació. Ai làs, em queda molt per acostumar-me a tot això.

La segona aturada ha estat Fonoll Marí. Hamburgueses vegetals, melmelada, fruita, verdura i fruits secs. Una compra relativament petita però que m’ha incomodat molt. Agafar les coses amb uns guants que et van grans, treure i posar les ulleres contínuament perquè es tornen a entelar, ser curosa amb la distància exigida amb les altres persones (dues, una i jo!) i amb la noia que t’atén darrera el taulell… tot em provoca una certa incomoditat. De manera que quan m’apropo a la biblioteca, estic anímicament a flor de pell i tot ho visc més intensament. I m’alegro i m’entristeixo a l’hora quan a la placeta i al carrer del costat em trobo alguns usuaris. L’Alain i el seu fill. La Maria José comprant. I m’entristeixo més que m’alegro quan entro a la Casa, pujo les escales i em trobo la biblioteca amb les llums apagades. Buida.

Arribo a casa carregada amb el material de la feina i la compra. Toca treure’s les sabates i la roba, la roba???? Encara no ho havia fet mai això però des que va arribar el Joel de Barcelona fem com ell. Ens cal? Realment no se’ns ha informat prou bé a la gent d’a peu i si s’ha fet ha estat amb moltes contradiccions. Entro la compra, poso la verdura en remull en aigua calenta, cal??, em repetiria amb cada acció amb això de les informacions contradictòries…Em trec els guants. Això sé que ho faig bé. Un vídeo va ser molt clar en aquest sentit, només hi ha una manera!. Em rento les mans. Un altre cop! Em trec la mascareta. Què en faig? De moment no la llenço, tot i que és d’un sol ús, sinó que la penjo al manillar de la velo. I em torno a rentar les mans.

Tot el que vindrà després és una altra història. O la mateixa. Però jo estic esgotada i l’únic que necessito per a descarregar és escriure. I escric, això sí, amb les mans ben netes.

22/04/2020