els lllibres i més enllà

Els llibres i més enllà

Helena Garcia Arnau

Set dies confinada pel maleit COVID-19 i el meu cap, malgrat els pòsits amb llistes de coses per fer,- series per veure, fotografies de natures mortes, pastissos, ballar, escoltar musica, lectures-, distribuïts per cada racó de casa, sembla can penja i despenja. Me’n adono que vaig saltant d´una cosa a un altre sense concentrar-me en res. Decideixo arreglar els llibres . Començo a fullejar-los, rellegint els subratllats i les notes al marge. Son dos lectures en paral·lel. El relat de l´autor i el que vaig sentir i pensar el endinsar-me a la seva lectura. Ara estic en un altre moment: segur que la meva interpretació seria diferent. Em plantejo tornar a llegir alguns títols. Passen les hores. De sobte soc conscient que la sala d´estar es plena de piles de llibres. Una concentració d´autors de diversos generes que, probablement, no es coneixen entre ells. A cegues, agafo tres volums. Pere Cervantes, Ken Haruf i Marta Orriols. Faig les presentacions.

Marta Orriols agafa la paraula. Es ben curiós que hagi calgut un coronavirus per conèixer-nos. La seva trilogia senyor Haruf, em va emocionar, per cert te molt bona salut literària per estar mort. A tu Pere sempre que fan la setmana negra a Barcelona, et busco en alguna taula rodona. Ja he comprat «El chico de las bobinas».

Veig que estàs ben informada, va dir en Pere. Ja has après a parlar amb les plantes?, va demanar amb to irònic.

Tu no et quedes enrere, va contestar Marta somrient, però si vols que et digui, allà on no m’arriben les paraules, m’arriba la imaginació.

En Ken Haruf els mira sorprès. M’està passant un cosa ben estranya. Jo no entenc el català i ara ho estic comprenen tot.

Aquesta es la màgia de l´escriptura i deixi’m afegir, també dels lectors, diu la Marta.

Una pregunta senyoreta, diu en Haruf diu dirigint-se a mi. Vostè com ens ha conegut?

Bona pregunta. Molts son els camins que porten a conèixer nous autors però el meu secret es un secret a veus: comentar amb els amics les lectures, passejar per llibreries i anar a les biblioteques...

I ara, amb aquesta reclusió imposada, com s´ho farà?, pregunta encuriosit.

La Marta no em dona temps a contestar. Si jo vaig aprendre a enraonar amb les plantes ella pot provar a rallar amb els escriptors, com ha fet avui...

I fins i tot escriure un “thriller”, afegeix en Pere.

Jo hi afegiria, remata en Haruf, que deixi fluir les emocions....

En aquest moment la llum es fon: ¡ nomes faltava això!, penso. Els meus escriptors convocats s’esvaeixen. Em deixat moltes ideés. El cap em bull: conversaré cada dia amb un narrador o poeta i faré un dietari.

23/03/2020