Etiquetas: sexo

1. Focalización sensorial

La filosofía es simple, si queremos volver a sentir como un adolescente, lo que deberemos hacer es comportarnos como tal. Esta terapia propone encuentros que eludan la penetración y que se centren en las caricias y la exploración de los cuerpos. Como no hay que llegar al orgasmo, no hay presiones ni retos, todo es un juego en el que poco a poco se irá avanzando por sus distintas fases hasta volver a las relaciones convencionales y al coito.

Tarde o temprano, llega un momento en nuestras estresadas vidas que debemos poner el freno y reaprender las cosas más simples, que probablemente pensábamos que venían ya de fábrica, grabadas en el disco duro, en la carpeta de “Instinto”. Me refiero a respirar, comer, descansar y, por supuesto, practicar el sexo. La experiencia o la desinhibición, siempre bienvenidas en materia sexual, pueden también traer consigo un cierto mecanicismo, una simplicidad, un querer tomar el atajo para llegar antes al punto de destino, lo que nos hace focalizarnos en la meta y no en el trayecto; cuando todos sabemos que lo mejor de los viajes es prepararlos, vivirlos y saborearlos a cada momento y no solo cuando llegamos a la cima del Everest o a Picadilly Circus.

Teniendo en cuenta que la falta de deseo es uno de los problemas sexuales más comunes en mujeres –los hombres también empiezan a engrosar este selecto club- y los trastornos de la eyaculación los que más atormentan al género masculino, la focalización sensorial se perfila como la terapia más eficaz para devolvernos la ilusión por el sexo. No hay nada como un buen régimen para que se nos abra de nuevo el apetito. Tras un tiempo de dieta sexual, si uno no se ha convertido ya en un zombi, seremos candidatos a que Lars Von Trier nos contrate para protagonizar la tercera entrega de Nymphomaniac.

2. 'Heart hunting' sentimental

Salidas nocturnas, webs de contactos, Tinder, citas a ciegas, speed dating, cook dating… Resulta curioso como cuantas más formas se inventan para buscar pareja, menos resultados de obtienen, a parte de una gran pérdida de tiempo y dinero. Ahora resulta que lo más nuevo para encontrar al príncipe azul es lo más antiguo, recurrir a las labores de una celestina, solo que una puesta al día y que utilice las técnicas de los head hunters para descubrir talentos en el área profesional. Alcanda Matchmaking es la primera empresa en España de head hunting sentimental y la que ha introducido el término matchmaking, según esta web “un servicio personalizado, profesional, exclusivo, privado y confidencial para personas exigentes que desean encontrar pareja estable”. Algo que se ha popularizado en EEUU gracias al desengaño producido por las webs de contactos. Dar con la media naranja requiere, en esta empresa, un desembolso de 3.500 euros con garantía para seis meses, prorrogables otros seis; a lo largo de los cuales se presentan candidatos, además de brindar un asesoramiento de coach al cliente durante el proceso. ¿Dónde queda la magia?, se preguntarán muchos. En parte en la capacidad intuitiva, que también deberá tener el matchmaker, profesional experto en la creación de parejas, y desde luego en el cuerpo a cuerpo y en el campo de batalla. Nadie puede librar esta lucha por nosotros.

3. Porno activistas

La reciente enmienda a la ley que regula la pornografía en el Reino Unido y que prohíbe ciertas prácticas, generalmente aquellas en las que la mujer tiene un rol dominante, ha provocado ya más de una manifestación en contra por parte de activistas, performances y realizadores de porno. Éstos entienden que las nuevas reglas que se aplican a la pornografía de vídeo de pago bajo demanda en Internet –lo que se vende como BBFC R18, es decir para mayores de 18 años– son una forma de censura a sexualidades más disidentes. ¿Por qué la eyaculación masculina sobre una persona es aceptable y la femenina no?, ¿por qué esta última solo es posible si es breve –menos de un minuto-, si no se realiza sobre nadie y con la única presencia de una pareja?, ¿dónde está escrito que ingerir semen es aceptable y, sin embargo, fluidos femeninos no? La filosofía sexista de estas nuevas reglas ha propiciado la aparición de figuras femeninas en contra de estas restricciones como Diana J. Torres, que ha escrito Pornoterrorismo (Txalaparta) o Itziar Bilbao Urrutia, una dominatrix de Bilbao que reside en Londres y que ya ganó una querella por sus vídeos porno en los tribunales, el verano pasado. Existe ya una organización de defensa de la libertad de expresión sexual, llamada Backlash y un letrado, Myles Jackman, conocido como “el abogado de la obscenidad”, especialista en libertad sexual y pornografía extrema, que opera en la capital inglesa. Muchos ven en estas restricciones una nueva forma de coartar las libertades más fundamentales. “El porno es el canario en la mina de carbón”, declaraba Itziar en un artículo de El País. ¿Se imaginan que la mecha de la revolución prendiera por causa del cine X?

4. Retiros sexuales

El pasado año abrió, en el Reino Unido, Shh un spa o campamento sexual de lujo, exclusivo para mujeres, en el que pasar retiros de cuatro a siete días para “desbloquear la sensualidad y conectar de nuevo con la feminidad”. Aquellas que han perdido el interés por el sexo, las que tras años en dique seco quieren retomar la actividad erótica o a las que el estrés les mantiene bloqueados sus instintos más primarios, podrían ser algunas de las potenciales clientas de esta empresa. Eso sí, todas deberán tener, si no la sexualidad, sus cuentas corrientesal día, ya que una semana cuesta alrededor de 7.000 euros. Sesiones mañaneras de qi gong, técnicas de respiración, masajes o acupuntura son algunas de las actividades que se realizan. Todo con el fin, según dice la web, de “devolver la sensualidad, feminidad, sexualidad, confianza y autoestima, para vivir plenamente el potencial sensual”.

Los lugares donde se realiza esta puesta al día son enclaves de lujo pero su localización es secreta –al modo de las orgías–. Tan solo se sabe que Shh cuenta con una casa estilo georgiano en Dorset, Inglaterra, otra en Ibiza, un lugar en Londres y que para el 2015 planea su desembarco en EEUU.

Si tenemos en cuenta que existen ya vacaciones para procrear –la agencia de viajes Spies Travel lanzó en 2014, en Dinamarca, un paquete turístico bautizado como Ovulación, para parejas con intenciones de reproducirse-, podemos deducir que el sexo está empezando a dejar de ser algo cotidiano para convertirse en una actividad extraordinaria, lo que puede tener dos lecturas: follamos menos que Los Roper, o lo hacemos tan bien que buscamos un momento y marco adecuados al evento, que como decía Enrique Iglesias, es casi una experiencia religiosa.

5. Eco orgasmos

Las preguntas para muchos a la hora de ligar no son si estudias o trabajas, sino si eres vegetariano, reciclas bien tu basura, si utilizas coche o el trasporte público y si Monsanto –la multinacional de transgénicos que se anuncia como una ONG para acabar con el hambre en el mundo– es para ti el enemigo público número uno. La tendencia eco, tras filtrarse en todos los ámbitos de la vida, llega también a la cama porque existe un sexo respetuoso con el medio ambiente y como Greenpeace nos dijo en una ocasión, a propósito de la sexualidad verde, “se puede ser una bomba sexual sin contribuir a que el planeta estalle”. Entre las máximas de esta asociación para cultivar el eco sex están ducharse en pareja para ahorrar agua y de paso, que sea lo que dios quiera; apagar las luces o utilizar velas, consumir lubricantes con base de agua y sin derivados del petróleo y hasta, si uno es aficionado al spanking, comprar paletas de madera certificada, provenientes de bosques sostenibles. Es decir, no hay que tener piedad ni consideración con el azotado/a, pero si, por supuesto, con los bosques.

Esta tendencia ha llegado también a los juguetes eróticos, que deben ser sin PVCs. Hay que elegir bien las marcas –Lelo, Fun Factory, Je Joue y Tenga son las más fiables– e incluso, los más radicales optan por dildos de piedra –a los que sin duda recurría Vilma Picapiedra–, cristal y, por qué no, volver a la todavía más rupestre costumbre de echar mano de las hortalizas y verduras. Other Nature, en Berlín, es uno de los primeros sex shops ecológicos, que ofrecen aceites de masaje totalmente orgánicos, preservativos de látex 100% natural o látigos de cuero vegano, fabricados con imitación de piel de animal, a partir de cámaras de bicicleta.

6. El sexting se reinventa

La llegada de los emoticonos eróticos o los Flirtmoji –así se llama a esta colección– tendrá seguramente consecuencias mucho más trascendentes de lo que mucha gente piensa. Para empezar, se creará un nuevo lenguaje sexual que deberemos aprender a utilizar y descifrar. Acabábamos, como quien dice, de familiarizarnos con los nuevos términos para designar a las prácticas sexuales de toda la vida, para que así parecieran más cool y nosotros unos modernos; cuando surgen de la nada estos creativos iconos, que se presentan sin diccionario ni libro de instrucciones. Algunos pueden ser fácilmente descifrables: una bandera gay, dos esposas, un preservativo, una película porno, un látigo o un pantalón de deporte empalmado. El problema es que luego se pasa a otros, más ambiguos: unos conejos copulando (¿querrá decir que le gustan los documentales de naturaleza de La 2, que tiene ganas de sexo o que quiere hacerlo tan rápido como un conejo?); un perrito caliente (¿1. Estoy cachondo, 2. Me apetece una salchicha, 3. Me gustaría practicar el sexo oral?); una muñeca hinchable (¿1.Te mueves menos que una ídem, 2. Esta noche no te veo, me lo monto en casa con mi chica de plástico, 3. Hoy quiero que adoptes un papel pasivo y ser el que lleve la voz cantante?). Pero si esto resulta complicado, esperen al grupo de “libre interpretación” en el que encontramos la cabeza de un lobo aullando, dos sandías, una bola de espejos de discoteca, una mano con el símbolo de la victoria y dos dedos ensangrentados o un pecho rodeado por el anillo de Saturno, entre otros mensajes. La imaginación al poder puede acarrear, en este caso, malentendidos con graves consecuencias. A la espera de que salga el diccionario Emoticonos eróticos/castellano, català, galego y euskera, lo más recomendable es prudencia y una buena vista o, en su defecto, unas gafas graduadas. Yo misma confundí, en un principio, la mierda de WhatsApp con un muffin de chocolate. No les digo más.

Els axiomes que plantegen són cinc i es relacionen amb: a. La impossibilitat de no comunicar. b. Els nivells de contingut i relació de la comunicació. c. La puntuació de la seqüència dels fets. d. La comunicació digital i analògica. e. La interacció simètrica i complementària. La impossibilitat de no comunicar Hi ha una propietat de la conducta que no pot ser més bàsica, per la qual cosa sol passar-per alt, no hi ha res que sigui el contrari de la conducta, ja que no existeix la no-conducta, per tant podem dir que és impossible no comportar-se. Si s'accepta el fet que tota conducta en una situació d'interacció té un valor de missatge -unitat comunicacional singular-, és a dir, és comunicació, es dedueix que és impossible no comunicar. Es podria dir que el aïllar o no voler entrar en comunicació podria ser una no-comunicació, però, el fet de no parlar, de ignorar a algú, d'aïllar-, justament són missatges i conductes que estan comunicant precisament que no té intencions d'entrar en comunicació (Watzlawick, Beavin & Jackson, 1967). Els nivells de contingut i relació de la comunicació Una comunicació no només transmet informació, sinó que també imposa conductes. Segons Bateson (1972), aquestes dues operacions es coneixen com els aspectes referencials i conatius, de tota comunicació. L'aspecte referencial d'un missatge transmet informació i per tant, en la comunicació humana és sinònim de contingut del missatge. Pot referir-se a qualsevol cosa que sigui comunicable, al marge que la informació sigui vertadera o falsa, vàlida, no vàlida o indeterminada. D'altra banda, l'aspecte conatiu es refereix a quin tipus de missatge s'ha d'entendre que és i per tant, en última instància, a la relació entre els comunicants. Llavors veiem que la informació -aspecte de contingut- i l'ordre

aspecte de relació-, són dos nivells lògics diferents en què el darrer classifica al primer i és pel que fa a aquest 1 metacomunicación. Les relacions rarament es defineixen deliberadament o amb plena consciència, sembla, de fet, que com més espontània i sana és una relació, més es perd en el rerefons l'aspecte de la comunicació vinculat amb la relació. De la mateixa manera les relacions malaltes es caracteritzen per una constant lluita a prop de la natura de la relació, mentre que l'aspecte de la comunicació vinculat amb el contingut es fa cada vegada menys important (Watzlawick, Beavin & Jackson, 1967). La puntuació de la seqüència dels fets Aquest axioma fa referència a la necessitat de prendre en compte a tots els comunicants, ja que tota conducta influeix i és influïda per les conductes dels altres. L'organització dels fets depèn de la puntuació i aquesta al ser una operació arbitrària efectuada per un dels comunicants no sempre és compartida per l'altre i per aquest motiu sovint genera múltiples conflictes en les relacions. Per a algú que observa la interacció entre dos o més persones, és fàcil veure una sèrie de comunicacions que poden entendre com una seqüència ininterrompuda d'intercanvis. Cada missatge en una seqüència és al mateix temps, estímul, resposta i reforç. Davant d'un missatge d'A, se segueix una resposta de B i al seu torn aquesta resposta de B, es transformarà en un nou estímul que operarà com una resposta i un reforç per a la conducta d'A i així successivament. Les definicions dels rols de fet només depenen de la disposició dels organismes a acceptar el sistema de puntuació. Els problemes poden suscitar quan algun dels participants no accepta la puntuació que el un altre fa o quan algun dels dos participants té la pretensió de donar-li un començament a la sèrie (Watzlawick, Beavin & Jackson, 1967). Comunicació digital i analògica En la comunicació humana ha dues formes per referir-se als objectes, se'ls pot representar mitjançant alguna cosa que representi el

objecte representat, tal com un nom o una paraula que fa al·lusió a una idea d'un objecte donat; o mitjançant algun dibuix o símil que faci referència a l'objecte o idea. Aquestes dues possibilitats, donen lloc a dos tipus de comunicació que anomenarem digital i analògica respectivament. La primera habitualment és mitjançant una paraula que sempre és arbitrària. En canvi en la comunicació analògica hi ha certa similitud entre el referit i que fa, entre la cosa a representar i la representació. L'atenció que se li presta a la comunicació digital o també anomenada verbal, ha anat augmentant amb l'evolució de l'espècie, perquè es la considera més adequada per transmetre notícies, intercanviar informació sobre els objectes i transmetre els coneixements d'una època a una altra. En canvi, la comunicació analògica té les seves arrels en períodes molt més arcaics de l'evolució i per tant, tanca una validesa molt més general, que la manera digital de la comunicació verbal, relativament recent i molt més abstracta (Watzlawick, Beavin & Jackson, 1967). S'entén per comunicació analògica a tot allò que no és considerat comunicació verbal, com els moviments, les postures, els gestos, l'expressió facial, la inflexió de la veu, la seqüència, el ritme i la cadència de les paraules, etc. La comunicació digital és pròpia de les espècies animals superiors i l'home és el que més la va desenvolupar, però també hi ha estudis que assenyalen que els dofins, les balenes i certs primats també utilitzen sistemes digitals per a la comunicació. En general diem que el llenguatge digital o verbal permet transmetre notícies, comunica continguts, en canvi el analògic o no verbal permet transmetre sentiments i relacions. El llenguatge digital és fonamentalment arbitrari i admet mentides, mentre que l'analògic és bastant natural i es fa difícil mentir utilitzant aquest tipus de llenguatge. També trobem un alt grau d'abstracció i complexitat en el llenguatge digital, a diferència de l'analògic, que tendeix a tenir un baix nivell d'abstracció (Watzlawick, Beavin & Jackson, 1967).

Interacció simètrica i complementària Tota comunicació té dos aspectes com hem assenyalat, un aspecte de contingut i un altre de relació. Respecte de la definició de la relació, inscrita en els missatges, es poden donar dues modalitats basades en la igualtat o en la diferència. Una relació és complementària quan les dues persones es troben en condicions de desigualtat, en el sentit de que un sembla estar en una posició dominant per haver donat començament a l'acció i l'altra sembla seguir en aquesta direcció. En una relació complementària trobem dues posicions diferents, els dos individus s'adapten un a l'altre o es complementen, es diu que el primer ocupa una posició one up i l'altre una posició one down, en aquest tipus de relació hi ha una acceptació i una apreciació de les diferències. En canvi, en les relacions simètriques, les dues persones es condueixen con si estiguessin en una condició d'igualtat, cadascuna d'elles fa ostentació de tenir el dret d'iniciar l'acció, criticar l'altra, donar-li consells, etc. Així doncs, la relació simètrica es caracteritza per la igualtat o la diferència mínima, mentre que la interacció complementària està basada en un màxim de diferència. La disfuncionalitat o les manifestacions patològiques d'aquestes formes de comunicació, les trobem en la complementarietat rígida i en la escalada simètrica. A la primera, hi ha una dificultat de poder utilitzar una modalitat més flexible estereotipándose rols rígids, en la segona, la escalada simètrica, el que veiem és un esforç per transformar una relació simètrica en una complementària, mostrant superioritat sobre l'altre (Watzlawick, Beavin & Jackson, 1967). 2.3.2. La comunicació i el context Tota comunicació es dóna en un context i el coneixement i comprensió del mateix permeten entendre amb major amplitud el fenomen de la comunicació (Bateson, 1972). Tota comunicació com s'ha assenyalat té un aspecte de contingut i un altre de relació, fins que no es coneix el tipus de relació que té amb l'altre, els continguts transmesos no tenen un valor significatiu clar, ja

que s'ignora com es els utilitzarà en la definició de la relació. Tot missatge comunicatiu rep respostes tant en el nivell de contingut com en el de relació (Watzlawick, Beavin & Jackson, 1967). Respecte d'una comunicació possible, podem trobar tres tipus de respostes: a. Rebutjar obertament: aquest és el cas quan algú proposa algun tipus de comunicació i l'interlocutor directament diu que no vol parlar o no vol entrar en intercanvis comunicacionals. Aquesta negativa dels continguts, en general implica una negativa de la relació. b. Acceptar-: aquest és el cas en on es respon a forma d'acord amb el tema o amb la comunicació plantejada, sol haver una acceptació de la relació. c. Desqualificar-: en aquest cas la persona entra en comunicació, però el fa d'una forma particular, a mitges, són formes d'invalidar la comunicació, en particular el missatge que va ser emès, té diverses modalitats com les contradiccions, els malentesos, l'ús de manierismes, interpretacions literals de frases metafòriques, metaforización de frases literals, etc. Existeixen ocasions on la desqualificació no recau sobre el missatge, sinó sobre l'emissor, en aquests casos estem davant d'una situació bastant més greu que anomenem desconfirmació. En la mateixa hi ha una manca de reconeixement de l'altre com a tal, això genera nivells alts de patologia i patiment tant a nivell psíquic com físic. La desconfirmació recau sobre el jo o el self de la persona i fa referència als seus aspectes més nuclears (Watzlawick, Beavin & Jackson, 1967). 2.3.3. Doble vincle La Teoria del doble vincle va ser desenvolupada pel grup liderat per Bateson (1956), a partir de les experiències observacionals que van fer de famílies que tenien un membre esquizofrènic, allà van poder veure que les mateixes es transmetien missatges i conductes excloents simultàniament,

Barcelona Terapia de Pareja Psicologo Consejero Matrimonial

Hospitalet de Llobregat

Badalona

Tarrasa Terapia de Pareja Psicologo Consejero Matrimonial

Sabadell

Mataró

Santa Coloma de Gramanet

Cornellá de Llobregat

Sant Boi de Llobregat

San Cugat del Vallés Terapia de Pareja Psicologo Consejero Matrimonial

Manresa

Rubí Terapia de Pareja Psicologo Consejero Matrimonial

Vilanova i la Geltrú

Viladecans

El Prat de Llobregat

Casteldefels

Granollers Terapia de Pareja Psicologo Consejero Matrimonial

Sardañola del Vallés

Mollet del Vallès