Psicólogos Mollet del Vallès – Psicòleg a Mollet
Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
…
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
…
Tel 653 811 887
93 570 71 54
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
Psicòleg i sexòleg . El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de Barcelona, Universitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió
.Enllaços externs
- Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
- Director de l’Institut Superior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
- Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
- Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
- Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
- Professor del Master de Sexologia de l’I.S.E.S.
- Formador de Psicòlogos para la Pràctica de la Sexologia. Acreditación Ministerio Sanidad y Consumo
- Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon Llull- Acord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.- Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
- Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
- Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
- Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
- Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
- Col.laborador Docent Universitat de Barcelona
- Soci Numerari Societat Catalana de Sexologia (2001)
- Membre de la Federació de Societats de Sexologia
- Membre de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia
- COPC (1999) Psicofarmacologia: Principis i interacció amb els tractaments psicològics
- Institut de Ciències Sanitàries i de l’Educació: Psicoteràpia centrada en la persona
- Membre Col.legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya (2.012)
- Reconeixements Docents Ministeri de Sanitat i Generalitat de Catalunya
- Reconeixement a la Pertenença al Col.legi Oficial de Psicòlegs durant 25 anys
Psicòleg, Sexòleg i Logopeda Col. nº 3086.
Llicenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adults i Infantil (Universitat de Barcelona)
Co-fundadora del Centre de Psicologia Apliacada de Mollet del Vallès, entitat dedicada als tractaments psicològics en adults, adolescents i nens.
Dedicada a la Docència i a les Psicoteràpies en diversos àmbits.
Professora d’integració Social, també en l’àrea de l’Atenció a persones en situació de dependència.
Docent en Comunicació alternativa i augmentativa.
Coordinadora de l’Institut Superior d’Estudis Sexològics
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universitat Autonoma de Barcelona)
Certificació per al Tractament de la Fundació Catalana del Sindrome de Down.
Diagnòstic i Teràpia Infantil (Institut Medic del Desenvolupament Infantil)
Tutora de practiques Universitat de Barcelona Universitat Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependència,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
__________________
TARIFES:
El cost de les sessions, que poden ser setmanals, quinzenals o mensuals, previ acord, corresponen als preus orientatius que estableix el Col.legi Oficial de Psicòlegs.
Mai hem deixat d’atendre cap persona, parella o nen per motius econòmics. Ens adaptem a la situació sense cap problema.
ORIENTACIÓ:
ADULTS: Entre 40/50 € cada sessió aproximadament. Que podran ser setmanals, cada deu dies, quinzenals o mensuals. Aqui entrarien, sempre amb el mateix preu, TERÀPIA INDIVIDUAL, D’ADULT O DE PARELLA
INFANTIL: Entre 30/35 € cada sessió aproximadament. Disposem d’un percentatge elevat de tractaments 100% subvencionats. Demani informació.
MÚTUES:
Treballem amb la Mútua General de Catalunya de manera directa. Amb altres Mútues vostè a de demanar a la seva Mútua si hi pot tenir cobertura amb el nostre centre.
TERÀPIES DE GRUP
Actualment són gratuites.
La autoestima es lo que pienso y siento sobre mí, no lo que piensan o sienten otras personas acerca de mí. Aunque mi familia, mi pareja y mis amigos me amen o admiren, yo me siento insignificante. Puedo ofrecer una imagen de seguridad y aplomo, y aun así, temblar por sentir que no soy la persona adecuada. Puedo satisfacer expectativas de otros y aun así, sentir que he fracasado.
Según Luis Hornstein* existen cuatro modalidades de autoestima:
Autoestima es alta y estable, el sujeto "no necesita defenderla", su autoestima "se defiende sola".
Alta pero inestable, el sujeto "percibe como amenazas las críticas y los fracasos".
Baja e inestable, está "a la espera de acontecimientos exteriores que la puedan elevar".
Establemente baja, "se dedica a cuidar ese poco que le queda."
La autoestima es un estuario turbulento. De muchos ríos: la infancia, las realizaciones, la trama de relaciones significativas, pero también los proyectos (individuales y colectivos) que desde el futuro nutren el presente. La hacen fluctuar la sensación (real o fantaseada) de ser estimado o rechazado por los demás; el modo en que el ideal del yo evalúa la distancia entre las aspiraciones y los logros. La elevan la satisfacción pulsional aceptable para el ideal y la sublimación. También la imagen de un cuerpo saludable y suficientemente estético. Intentan socavarla, simultáneamente, la pérdida de fuentes de amor, las presiones superyoicas desmesuradas, la incapacidad de satisfacer las expectativas del ideal del yo. Sin olvidar las enfermedades y los cambios corporales indeseados.
El síndrome del impostor es crónico en personas con baja autoestima que piensan que no merecen el reconocimiento logrado. Para ellas, la verdad es otra y en algún momento saldrá a la luz. ¿Quién soy? ¿Cuáles son mis cualidades? ¿Cuáles son mis éxitos y mis fracasos, mis habilidades y mis limitaciones? ¿Cuánto valgo para mí y para la gente que me importa? ¿Merezco el afecto, el amor y respeto de los demás? ¿Estoy trabajando bien? ¿Descuidé a mis personas queridas? ¿Mi vida es acorde con mis valores?
Para cada uno hay un entramado de proyectos que son com-partidos o compartibles y que implican el reconocimiento del otro. Ese entramado está siempre renovándose y de él deriva la autoestima. Como los proyectos son muchos y los reconocimientos difieren, es posible tener una buena autoestima en el terreno intelectual y una frágil en lo afectivo. Es difícil que fracasos y logros no irradien sobre otros sectores. Las bases de la autoestima se establecen en la infancia, pero la autoestima va variando en las otras etapas de la vida. Incluso en una misma etapa, puede ser más o menos alta, más o menos estable. La autoestima es alimentada desde el exterior.
Se podrían comparar las estrategias de inversión con las que usamos para la autoestima. La cantidad y calidad del amor recibido durante nuestros primeros años constituye un capital inicial. Los "grandes inversores", que disponen de un importante capital de salida, realizan inversiones que suponen cierto riesgo, pero que pueden generar muchos beneficios. Los "pequeños ahorristas" temen perder lo poco que poseen si corren riesgos; invierten con prudencia. De ese modo, sus beneficios están a la altura del riesgo: son bajos. Aplicado a la autoestima, este modelo "financiero" permite, comprender por qué las personas con alta y baja autoestima utilizan estrategias distintas.
Las primeras tienen una actitud más audaz ante la existencia: corren más riesgos y toman más iniciativas, y obtienen mayores beneficios. Los segundos, son más precavidos y prudentes: se muestran reticentes a correr riesgos. ¿En qué grupo te encuentras?
(Texto extractado del trabajo "Sufrimientos y algo más", incluido en el libro Los sufrimientos. 10 psicoanalistas-10 enfoques, de Hugo Lerner)