Terapia de Pareja Psicologo Consejero Matrimonial Terrassa

També es considera infracció no lliurar a les parts, en el mateix termini, l'acta final de la mediació. 5. Incomplir l'obligació de comunicar al Col·legi al qual pertany el mediador i al Centre de Mediació les dades de cada mediació. 6. Incomplir el deure de facilitar, de forma prèvia, les tarifes, excepte en el cas del dret a gratuïtat. 7. Incomplir l'obligació de denunciar, en tot cas, a les autoritats competents les dades que puguin revelar l'existència d'amenaça per a la vida o la integritat física o psíquica, o fets delictius que es pugui perseguir d'ofici.

Page 32

Biblioteca del Congrés Nacional de Xile - Departament d'Estudis, Extensió i Publicacions 29 L' article 28 es refereix al tipus de sancions:1. Es consideren infraccions lleus: a) Incomplir els deures com a mediador que estableix l'article 19. b) No informar l'autoritat judicial, en cinc dies, de la finalització de la mediació o no lliurar a les parts, en el mateix termini, l'acta final de la mediació. c) No comunicar les dades relatives a cada Mediació al Col·legi respectiu ni al Centre de Mediació Familiar. 2. Es consideren infraccions greus: a) La d'infringir els deures d'imparcialitat i de confidencialitat. b) La reiteració d'una infracció lleu en el termini d'un any. c) Les tres infraccions previstes en l'apartat un com lleus, en cas que signifiquin algun perjudici lleu per a les parts. 3. Es consideren infraccions molt greus: a) Els fets que fan referència als deures del mediador, especialment la imparcialitat i confidencialitat, sempre que suposin un perjudici greu per a les parts. b) La reiteració d'una infracció greu en el termini de dos anys. L' article 29 assenyala les sancions que es poden imposar:a) Per una infracció lleu, correspon amonestació per escrit, de la qual es deixa constància en l'expedient del Registre. No s'assenyala en la llei ni en el seu Reglament, que efectes tindrà aquesta anotació en el Registre, si l'acumulació serà sancionada, que quantitat d'anotacions poden donar lloc a una sanció i de quin tipus. b) Una infracció greu suposa la suspensió temporal com a mediador d'un any i un dia a tres anys.

Page 33

Biblioteca del Congrés Nacional de Xile - Departament d'Estudis, Extensió i Publicacions 30 c) Una infracció molt greu, se suspèn temporalment al mediador pel mateix període de temps del cas anterior, o es dóna de baixa definitivament. L' article 30 estableix que els òrgans sancionadors seran els Col·legisprofessionals respecte als mediadors inscrits en els seus registres. Ja sigui d'ofici oa partir d'una denúncia, el Col·legi és competent per iniciar l'expedient, per instruir-lo i per, sancionar al mediador. Les normes disciplinàries dels col·legis d'establir els procediments i els òrgans competents a aquest efecte. A més seran responsables d'inscriure les suspensions, baixes, modificacions o altres seients ( article 4 del Reglament ).Per la seva banda, l' article 23 del Reglament , assenyala que el Centre de MediacióFamiliar ha de tenir un registre especial on s'inscriguin les queixes o denúncies de la ciutadania o de les institucions en totes aquelles situacions que afectin el normal desenvolupament del procés de mediació. Aquest Centre envia la queixa o denúncia al Col·legi professional que correspongui perquè iniciï les diligències informatives sobre els fets. El resultat s'envia al Centre perquè aquest al seu torn informe al qual ha formulat la queixa. Si l' seguiment de les actuacions es desprèn una conducta o uns fets que puguin ser objecte de sanció, el Col·legi professional ha d'iniciar, si escau, el corresponent expedient sancionador. L'article 31 estableix l'obligació dels mediadors de respectar les normes deontològiques corresponents al Col·legi que pertanyen ia més, les aprovades pel Departament de Justícia, comuns a tots els mediadors.

Page 34

Biblioteca del Congrés Nacional de Xile - Departament d'Estudis, Extensió i Publicacions 31 VI. ESTATS UNITS. ESTAT DE CALIFORNIA. Els autors reconeixen dues raons importants per explicar el notable creixement de la mediació familiar a Estats Units en les dècades del seixanta i setanta. En primer lloc, el notable increment del nombre de divorcis i la percepció social que es començava a tenir de la ruptura conjugal com a esdeveniment no només jurídic sinó, sobretot, personal i pertorbador de tot el sistema familiar. I en segon lloc, el desig dels nord-americans de no deixar el control de temes tan personals com són els que es deriven d'una separació en mans del sistema jurídic-judicial. A Califòrnia, primer Estat que va registrar un índex de divorcis superior al 50% dels matrimonis, la mediació familiar pot ser imposada com a pas previ als procediments judicials en separació i divorci. És el que es coneix com "mediació imperativa", alternativa a la voluntària. Cal assenyalar que generalment només pretén resoldre temes relacionats amb la custòdia i règim de visites dels fills, deixant els temes econòmics en mans de procediments d'arbitratge. Aquesta modalitat de mediació és coneguda com "Mediació parcial" davant de la mediació "global" que entén de tots els temes relacionats amb el divorci. Ara bé, es tracta de la dissolució del vincle matrimonial, el Codi de la Família crea un mecanisme d'aplicació general conegut com la "gestió dels casos" (Case management), el propòsit és el de fer expedit el procés del divorci o de la separació legal dels cònjuges, reduir els costos del mateix, i propiciar el tancament ràpid del cas mitjançant l'acord de les parts. A petició d'aquestes, el tribunal ha d'ordenar la implementació d'aquest mecanisme, que consisteix en: a) avaluació imparcial del cas; b) resolució de la disputa mitjançant vies alternatives al litigi; c) suspensió del procés judicial mentre s'intenta aconseguir un acord amistós;

Page 35

Biblioteca del Congrés Nacional de Xile - Departament d'Estudis, Extensió i Publicacions 32 d) ús de conferències telefòniques i altres mitjans extra judicials per propiciar la cooperació entre les parts en funció de la resolució del cas; e) modificació dels tràmits processals per comú acord; f) nomenament dels experts citats per donar el seu testimoni, per comú acord, quan sigui possible; g) tractament judicial per separat de les qüestions rellevants. El jutge competent ordenarà la implementació d'aquests mecanismes, com també la seva modificació, en cada cas (Articles 2450-2452, Califòrnia Family Code [CFC]). D'altra banda, els articles 1800-1852 del CFC estableixen mecanismes específics, el propòsit és la protecció dels drets dels infants i la promoció del benestar públic, mitjançant la preservació i protecció de la vida familiar i la institució del matrimoni, com també la creació de mitjans per a la reconciliació dels cònjuges i la resolució no contenciosa de les controvèrsies domèstiques i familiars. Es té accés a aquest mecanisme només en els comtats en els quals un Tribunal Superior determini, cada any, que les condicions socials locals i el nombre de casos atesos ameriten la seva implementació, la qual cosa implica que es nomena un jutge supervisor per presidir l'anomenat "Tribunal de Conciliació Familiar" (Family Concilication Court) que compta a més amb una plantilla professional amb formació en mediació provinents de diversos camps d'intervenció psicosocial (psicòlegs, treballadors socials, etc.). El jutge no participa en la mediació sinó que dirigeix ​​el programa i signatura tots els tràmits judicials, incloent l'homologació dels acords a què arribin les parts. Per assegurar la més ràpida tramitació d'un cas, aquest jutge pot transferir-lo a un altre Tribunal Superior, en el qual es durà el procés segons les normes establertes per als Tribunals de Conciliació Familiar. El o els comtats que, conjuntament, hagin establert aquest tipus de Tribunal, podran nomenar un conseller supervisor de la mediació (supervising counselor of Conciliation), amb els assistents i altre personal necessaris, amb les següents facultats:

Page 36

Biblioteca del Congrés Nacional de Xile - Departament d'Estudis, Extensió i Publicacions 33 a) realitzar conferències de mediació entre les parts i formular recomanacions al jutge basades en els resultats d'aquestes conferències; b) supervisar l'exercici de la jurisdicció del conseller, segons ordeni el jutge; c) preparar informes, mantenir les estadístiques i els arxius que requereixi el jutge; d) presidir audiències en tots els casos i realitzar les investigacions que requereixi el jutge; e) realitzar les activitats pròpies de la mediació entre les parts en els casos de disputes relacionades a la tutela dels nens i els drets a visita. Per ser un conseller supervisor de la mediació o un conseller de la mediació, els requisits mínims són: a) posseir un títol de postgrau (Màsters) en psicologia, treball social, conselleria matrimonial, familiar, o infantil, o en una disciplina similar; b) almenys dos anys d'experiència en la conselleria o sicoterapia, preferentment en un context relacionat als assumptes tractats pel Tribunal de Conciliació Familiar ia les característiques de la població ètnica majoritària atesa per l'esmentat Tribunal; c) coneixement de sistema judicial existent en l'estat de Califòrnia i dels procediments dels tribunals Familiars; d) coneixement dels serveis i recursos comunitaris que estarien eventualment a la disposició dels seus clients; e) coneixement de la psicopatologia dels adults i de la psicologia de la família; f) coneixement del desenvolupament infantil, l'abús infantil, i altres assumptes clínics relacionats als nens, els efectes del divorci i de la violència domèstica en els nens, i altres matèries que permetin al conseller avaluar les necessitats sociològiques dels nens involucrats. El CFC (article 1816) també exigeix ​​la capacitació continuada d'aquests consellers en les àrees dels efectes de la violència domèstica en els nens, com també la naturalesa i dinàmiques socials de la mateixa; les tècniques per identificar i tractar la violència domèstica, incloent les tècniques per entrevistar i formular recomanacions a les famílies afectades; els drets i remeis legals per a les víctimes d'aquest tipus de violència i la disponibilitat

Biblioteca del Congrés Nacional de Xile - Departament d'Estudis, Extensió i Publicacions 5 5. Perfil del Mediador. S'enumeren com a necessàries les següents capacitats: a) fiable; b) bon oient; c) perceptiu; d) capacitació específica i entrenament en el tractament interdisciplinari de la problemàtica familiar; e) posseïdor d'una seriosa intenció d'ajudar; f) hàbil per a la comunicació; g) flexible; h) neutral; i) imparcial; j) sigilós (respecte de la confidencialitat i de les normes ètiques que li impedeixen violar qualsevol secret); k) creatiu; l) pacient; ll) conciliador. Per Haynes, 3 el mediador ha d'ajudar les parts a acceptar-com algú que: "- Està compromès amb la negociació, no amb cap persona; "- És equilibrat respecte de les persones participants; "- Controla el procés mentre pugui gestionar els continguts portats a aquest, per les parts; "- No accepta definicions unilaterals del problema; "- Els ajuda a desenvolupar opcions per resoldre, i "- No guarda secrets envers cap dels intervinents". 6. Rol del Mediador. Referent a això existeixen dues posicions. Per a alguns dels mediadors s'han de limitar a dirigir el procediment de les negociacions i deixar les decisions del contingut a les parts. Sostenen que en matèria de família, un divorci per exemple, els pares generalment saben el que més els convé als fills, com al funcionament de la família. Ells no necessiten d'un expert que els digui el que han de fer. El que necessiten és un procediment que els faciliti la resolució del problema. Per a altres, que constitueixen majoria, el mediador ha de treballar amb les parts en la solució de fons per arribar a una solució justa, sense que això li resti imparcialitat i neutralitat. És funció del mediador, guiar les parts a una situació d'equilibri en les negociacions. Aquest equilibri ho aconseguirà a través de diferents vies. Un d'ells és que 3 Citat per Dupuis, pàg. 268.

Page 9

Biblioteca del Congrés Nacional de Xile - Departament d'Estudis, Extensió i Publicacions 6 tots dos contendents comparteixin la totalitat de la informació necessària per resoldre el cas. Aquesta informació no només cobrirà les circumstàncies concretes del cas, sinó també les vinculades al règim jurídic vigent, a la jurisprudència imperant ia tot altre dada objectiu que permeti tenir una idea clara de la situació, per al cas de sotmetre les parts el conflicte a judici. També haurà de buscar que es despersonalitzi el problema, separant els diferents punts del conflicte, per a la recerca de solucions adequades. 7. L'equilibri del poder. Tots els autors consultats insisteixen que el mediador ha de ser un tercer neutral, que assisteix a les parts per identificar els temes de disputa, per a la recerca de solucions acordades i mútuament satisfactòries. La seva funció és aconseguir que amb l'acord ambdues parts guanyin, si d'alguna manera pot qualificar-se la recerca de solucions equitatives davant d'una situació en crisi. Per aquesta raó, el ​​mediador no pot romandre impassible quan una de les parts, abusant de la situació d'inferioritat de l'altra, de l'error o ignorància pretengui aconseguir un acord desequilibrat. De admetre-ho, no seria neutral, ja que silenciaria situacions objectives permetent amb el seu silenci que s'efectuï un acord sobre bases falses, que ho tornaria fràgil i, el més important, no resultaria una solució estable al problema. III. ARGENTINA. Projecte de Llei de Mediació Familiar. Poder Executiu. Gener 17 de1996. Segons es desprèn del Missatge de l'Executiu, la mediació en qüestions patrimonials, instituïda mitjançant la llei 24.573, va excloure entre d'altres, l'aplicació del procediment en els assumptes de família, el que va quedar reservat per a una llei especial. En aquest projecte es preveu la mediació familiar, complementant l'esmentada legislació, mitjançant la implementació d'una tècnica similar a la ja sancionada, adequant-la a les particularitats d'aquesta problemàtica.

Page 10

Biblioteca del Congrés Nacional de Xile - Departament d'Estudis, Extensió i Publicacions 7 1. El Mediador. S'estableix la necessitat que en la mediació familiar es recorri a la pràctica interdisciplinària. No només ha d'intervenir un advocat sinó també, conjuntament, 1 psicòleg, un psiquiatre, un sociòleg o un assistent social, especialment facultats per tal fi. És així com el projecte estableix que, acceptada la mediació, se sortejarà un comediador de l'especialitat més apropiada segons les circumstàncies del cas, que integrarà l'equip de mediadors al costat del comediador advocat designat amb anterioritat. Així l'article 14 del projecte disposa: "La funció de mediació s'exercirà per professionals universitaris en advocacia, medicina, psiquiatria, psicologia, sociologia i llicenciatura en servei o assistència social o títol equivalent en aquesta última incumbència, que compleixin amb la capacitació i altres requisits exigits per la reglamentació. "Per a cada cas es sortejaran dos comediadors de distinta professió. Un d'ells ha de ser necessàriament advocat, l'altre de l'especialitat apropiada segons les circumstàncies del cas, el que serà sortejat després de l'audiència informativa del article 5 ° ". Els mediadors estan inscrits en un registre creat per la llei 24.573, en seccions o capítols especials del mateix. També poden inscriure equips interdisciplinaris integrats per professionals de les especialitats esmentades, a efecte que s'incloguin en un sorteig únic. Els dos comediadors que intervenen en el cas són seleccionats en la forma disposada en l'article 5 °. Els comediadors perceben per la seva tasca en la mediació una suma única, la suma, condicions i altres circumstàncies, s'estableixen reglamentàriament (art. 6 °).

Page 11

Biblioteca del Congrés Nacional de Xile - Departament d'Estudis, Extensió i Publicacions 8 2. Assumptes sotmesos a mediació. L'article 1 ° del Projecte disposa: "Institúyese, amb caràcter obligatori, la mediació prèvia a tot judici, en els següents assumptes: a) divorci o separació personal, inclosos aquells contemplats en ells articles 205, 214 i 210 del Codi Civil; b) dissolució de la societat conjugal, encara que no hi hagi divorci o separació personal; c) liquidació i partició de la societat conjugal, llevat que la dissolució es hagués produït per mort d'un dels cònjuges; d) tinença de fills i règim de visita i totes aquelles qüestions vinculades l'exercici de la pàtria potestat; e) aliments entre cònjuges o derivats del parentiu o de la pàtria llibertat; f) autorització per a contraure matrimoni i oposició a la seva celebració; g) supòsits de l'article 5 ° de la llei 24.417 ". Per la seva banda l'article 5 ° de la llei 24.417 estableix que el jutge dins de les quaranta i vuit hores de adoptades les mesures precautòries, convocarà les parts i al Ministeri Públic a una audiència de mediació instant a les mateixes i el seu grup familiar a assistir a programes educatius o terapèutics, tenint en compte l'informe de l'article 3 °. Aquest informe és el diagnòstic d'interacció familiar efectuat per perits de diverses disciplines per determinar els danys físics i psíquics patits per la víctima de la violència familiar. 3. Cas de la separació personal o divorci per presentació conjunta. Està contemplat en l'article 2 ° del projecte, que disposa que el jutge "remetrà el cas a mediació després de fracassada l'audiència de conciliació preceptuada pel article 236 del Codi Civil, per falta d'avinença de les parts. El procediment de la mediació no podrà excedir de la data de la segona audiència que preveu l'article 236 del Codi Civil. El resultat de la mediació ha de ser comunicat al jutge pels mediadors actuants abans de l'audiència. Els terminis previstos podran prorrogar per acord exprés i per escrit de les dues parts, davant el jutge intervinent. Si no hi ha

Page 12

Biblioteca del Congrés Nacional de Xile - Departament d'Estudis, Extensió i Publicacions 9 reconciliació entre els cònjuges, aquests podran celebrar acord respecte a les altres matèries en disputa ". 4. Desenvolupament del procediment. El formulari amb el qual s'inicia el procediment de la mediació davant la taula general d'entrades, es remetrà al jutge sortejat perquè es formi un lligall, que s'arxivarà al jutjat, on s'agregaran i s'han de substanciar, si s'escau, les actuacions derivades de la tasca del mediador. Els mediadors dins el termini de deu dies d'haver pres coneixement de la designació, han de fixar una audiència principal i una altra supletòria a la qual hauran d'assistir personalment les parts i els seus lletrats. Les parts podran excusar la seua assistència a la audiència principal amb justa causa, la qual haurà de ser invocada amb suficient antelació, devent en tal supòsit comparèixer inexcusablement a la supletori. A la primera audiència, en forma obligatòria, les parts seran informades sobre els abastos, efectes i procediments de la mediació, així com el caràcter voluntari de la mateixa. Acceptada la mediació, quedaran excloses aquelles qüestions que ja haguessin estat matèria d'acord entre les parts, i es constituirà l'equip de mediadors amb un dels professionals en les disciplines que s'esmenten a l'article 14 segons ho requereixi cada cas, d'acord a les circumstàncies concretes de la mateixa (art. 5è). Referent a això, assenyala Dupuis (p. 282) que l'equip de comediadors, s'ha d'establir si el cas ho justifica i amb qui sigui especialista en l'àrea de major conflicte, i fins i tot -si és necessari- amb altres que l'integren i la professió pugui contribuir a la solució d'aquell. Es tractaria aquesta d'una avaluació que quedaria lliurada a l'apreciació del mediador sortejat. Però, considera innecessari sortejar en tots els casos un equip, quan en ocasions això no es justifica.

Page 13

Biblioteca del Congrés Nacional de Xile - Departament d'Estudis, Extensió i Publicacions 10 Els comediadors notificaran les audiències successives que fixin al representant del ministeri públic que correspongui, qui podrà assistir i opinar sobre les matèries de la seva competència si així ho considera convenient o necessari. La seva inassistència no aparellarà la nul·litat del procediment ni tampoc ho suspendrà o interromprà. Si s'arriba a un acord, s'aixecarà acta, en la qual han de constar els termes de que s'ha acordat, signat pel mediador, les parts i els lletrats intervinents. Ja l'acord en coneixement del jutge, aquest li donarà vista als òrgans del Ministeri Públic que corresponguin i, sempre que el mateix no afecti l'ordre públic, la qual homologarà. La vista prèvia es pot deixar sense efecte si els representants del Ministeri Públic van donar la seva opinió durant el procés de mediació (art. 10). Crida l'atenció, l'asseveració que si no s'afecta l'ordre públic el jutge haurà homologar el conveni. Sembla que la norma limita a aquest suposat el rebuig pel jutge del acord celebrat a la instància de mediació. No obstant això, d'acord amb les normes generals del dret, el jutge té facultats suficients per no homologar un acord que violi disposicions imperatives o que sigui perjudicial per al menor o incapaç involucrat. Només es podran homologar parcialment els acords assolits en les diferents qüestions en disputa, si els cònjuges prestin el seu consentiment a l'efecte, en cas contrari, el rebuig de només un dels acords assolits, comportarà la desaprovació de tots. Així mateix, el jutge ha de disposar de les mesures que siguin necessàries per a l'execució dels acords homologats. 5. Deure de confidencialitat. Excepció. Les actuacions seran confidencials. Els comediadors hauran de guardar secret de els fets exposats per les parts. Les manifestacions abocades en les audiències tindran caràcter reservat i no constaran en l'acta, que es limitarà a expressar, si s'escau, que no es ha arribat a un acord.

Page 14

Biblioteca del Congrés Nacional de Xile - Departament d'Estudis, Extensió i Publicacions 11 L'excepció al deure de confidencialitat està continguda en l'article 9 ° del projecte que disposa: "Si els mediadors actuants prenguessin coneixement de fets o situacions que impliquin greu risc moral o material per als fills menors del matrimoni, o que puguin afectar la integritat física o psíquica d'algun dels membres del grup familiar, hauran de comunicar al jutge sortejat immediatament de coneguts, als fins establerts en la llei 24.417, sense perjudici de donar per finalitzada la mediació ". 6. Intervenció dels fills. Segons l'article 7 °, del projecte: "Els fills involucrats en el conflicte tindran dret de manifestar la seva opinió, tenint degudament en compte la mateixa en funció de la seva edat i maduresa de conformitat amb el que disposa l'article 75, incís 22, de la Constitució Nacional i per l'article 12 de la Convenció sobre els Drets del Nen (llei 23.840). Amb aquesta finalitat s'adoptaran les precaucions del cas o es sol·licitarà la seva adopció per part del jutge sortejat, que tampoc podrà fer-los participar del procediment de mediació si per les seves circumstàncies personals ho considera inconvenient. De tot això deixarà constància en el lligall que s'esmenta a l'article 3 ° ". Article 8 °. "En el procediment de la mediació i en l'aprovació dels acords assolits es tindrà present, a tot efecte, la regla de l'interès superior del menor consagrada pel que disposa l'article 75 incís 22, de la Constitució Nacional i per l'article 12 de la Convenció sobre els Drets de l'Infant (llei 23.849) ". La Convenció dels Drets del Nen, adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 1989, incorporada a la legislació argentina amb jerarquia constitucional, disposa en el seu article 12 que, els Estats membres han d'assegurar a l'infant que estigui en condicions de formar un judici propi el dret d'expressar la seva opinió en tots els afers que l'afectin, tenint degudament en compte les opinions del mateix, en funció a la seva edat i maduresa. Amb aquesta finalitat, se li donarà, en particular al nen, oportunitat de ser escoltat sigui directament o per mitjà d'un representant o d'una institució adequada, d'acord amb les normes de procediment de la llei nacional.

Page 15

Biblioteca del Congrés Nacional de Xile - Departament d'Estudis, Extensió i Publicacions 12 Per tractar-se d'una clàusula operativa, és d'aplicació immediata. Ara bé, Dupuis, referint-se al projectat en els articles 7 ° i 8 °, considera que de qualsevol manera, tot i que la llei res digués, sembla òbvia l'aplicació de l'art. 12 de la Convenció, per així establir dit tractat, que té jerarquia constitucional. Afegeix que no és bona tècnica legislativa remetre a l'aplicació de la normativa vigent, pretenent reafirmar la seva validesa. Opina, que el que sí va haver d'efectuar és la regulació processal de la incorporació dels nens al procediment de mediació, ja que queda en dubte si és el jutge qui resol, o el mediador o qualsevol d'ells. 7. Conclusió de la mediació. Article 13. "El procediment de mediació es donarà per conclòs quan: a) fracasare per incompareixença de qualsevol de les parts a la segona audiència fixada, sense perjudici de l'aplicació de multa que preceptua l'article 10 de la llei 24.573 per a aquest supòsit; b) en l'audiència informativa a què es refereix l'article 5 ° i després d'oïda el mediador, les parts no acceptin acudir al procediment de la mediació; c) després de acceptat el procediment de la mediació, les parts manifesten la, en qualsevol temps, la seva negativa a continuar-; d) els mediadors advertissin la inconveniència de prosseguir; e) el jutge intervinent no aprovi la totalitat dels acords a què arribaren les parts i aquestes no acceptin acords parcials; f) venç el termini màxim disposat per l'article 9 ° de la llei 24.573, g) qualsevol supòsit previst per l'article 9 ° ".

Page 16

Biblioteca del Congrés Nacional de Xile - Departament d'Estudis, Extensió i Publicacions 13 IV. UNIÓ EUROPEA. Recomanació NºR (98) 1, del Comitè de Ministres als Estats Membres sobre la Mediació Familiar. Aprovada pel Consell de Ministres el 21 de gener de 1998. Aquesta Recomanació conté una extensa exposició de motius, en la primera part defineix la mediació com un procés en el qual un tercer, el mediador, imparcial i neutral, assisteix a les parts en la negociació sobre les qüestions objecte del conflicte, amb vista a l'obtenció d'acords comuns. Considera com a característiques específiques dels conflictes familiars les següents: impliquen a persones que tenen relacions interdependents que continuaran en el temps; sorgeixen en un context emocional difícil que els agreuja; la separació i el divorci tenen impacte sobre tots els membres de la família, especialment sobre els nens. Davant d'aquesta situació, estableix que la mediació familiar tendeix a: millorar la comunicació entre els membres de la família; reduir els conflictes entre les parts en litigi; donar lloc a acords amistosos; assegurar la continuïtat de les relacions personals entre pares i fills; reduir els costos econòmics i socials de la separació i del divorci per als implicats i per als estats; reduir el temps necessari per a la solució dels conflictes. Ara bé, la Recomanació es refereix a una sèrie de principis de la mediació familiar que el seu contingut és el següent: 1. Àmbit d'aplicació de la mediació. La mediació està limitada en la seva aplicació als conflictes o crisis que es produeixen en primer lloc, en el si de la família, entenent per esta aquella que es troba unida per

Page 17

Biblioteca del Congrés Nacional de Xile - Departament d'Estudis, Extensió i Publicacions 14 vincles consanguinis o matrimoni, i en segon lloc, entre persones que tenen o han tingut relacions familiars semblants a les determinades per la legislació nacional. 2. Organització de la mediació. S'estableix que la mediació no ha de ser obligatòria i els Estats Membres la poden organitzar ja sigui per la via del sector públic o del sector privat, vetllant sempre perquè hi hagi mecanismes apropiats que assegurin l'existència de procediments per a la selecció, la formació i qualificació dels mediadors i normes de "bona pràctica" que han de ser elaborades i seguides pels mediadors. Per tant, que la mediació no sigui obligatòria, vol dir que la voluntarietat és de la essència de la mateixa, quedant la seva eficàcia lliurada al convenciment que cadascuna de les parts tingui sobre la conveniència de contreure el compromís i acudir a la mediació. 3. Processos de mediació. Els principis que han de regir el procés són els següents: 1. El mediador és imparcial en les seves relacions amb les parts. 2. És neutral respecte al resultat del procés de mediació. 3. Respecta els punts de vista de les parts i preserva la seva legalitat en la negociació. 4. No té poder per imposar una solució a les parts. 5. Les condicions en les quals es desenvolupa la mediació familiar han de garantir el respecte a la vida privada. 6. Les discussions que tenen lloc durant la mediació són confidencials i no poden ser posteriorment utilitzades, llevat d'acord de les parts o en cas d'estar permès pel dret nacional. 7. El mediador ha, en els casos adequats, informar les parts de la possibilitat que tenen de recórrer al consell conjugal oa altres formes de consell com maneres de regular els problemes conjugals o familiars. 8. Ha de tenir especialment en compte el benestar i l'interès superior de l'infant ha de encoratjar als pares a concentrar- sobre les necessitats del menor i havent apel·lar a la responsabilitat bàsica dels pares en el benestar dels seus fills i la necessitat que tenen d'informar-i consultar-los. 9. Ha de posar

Page 18

Biblioteca del Congrés Nacional de Xile - Departament d'Estudis, Extensió i Publicacions 15 una atenció particular a la qüestió de saber si ha tingut lloc la violència entre les parts, o si és susceptible de produir-se en el futur, als efectes que pot tenir sobre la situació de les parts en la negociació, ia examinar si, en aquestes circumstàncies, el procés de mediació és adequat. 10. Pot facilitar informacions jurídiques però no ha de donar consell jurídic. Ha, en els casos apropiats, informar les parts de la possibilitat que tenen de consultar a un advocat oa un altre professional competent. De l'enumeració precedent, es pot inferir que la confidencialitat és un element essencial de la mediació, per tant, l'informe presentat pel mediador a l'autoritat judicial, hauria de contenir només els acords conclosos, però no el contingut de les discussions a través de les que es van aconseguir. S'estableix a més la neutralitat i imparcialitat del mediador, el que significa, per una banda, que no pot prendre partit i ha de respectar el punt de vista de cadascuna de les parts, i, per l'altra, que ha de facilitar la comunicació, i no pot imposar cap solució. De l'últim número (10), es desprèn que la figura de l'advocat i del mediador, encara que complementàries, són diferents entre si. D'aquí que el mediador ha de remetre a les parts a l'advocat quan així ho estimi necessari, ja que el mediador no es constitueix en representant de cap dels subjectes en conflicte. 4. Els acords de mediació. En aquest punt la Recomanació crida als Estats Membres a facilitar la aprovació dels acords de mediació per l'autoritat judicial o una altra autoritat competent a la qual les parts ho sol·licitin, i atorgar mecanismes d'execució d'aquests d'acord amb la legislació nacional.

Page 19

Biblioteca del Congrés Nacional de Xile - Departament d'Estudis, Extensió i Publicacions 16 5. Relació entre la mediació i els procediments que es desenvolupin davant la autoritat judicial o una altra autoritat competent. S'estableix l'autonomia de la mediació pot tenir lloc en tres moments: abans d'iniciar-se el corresponent procés de separació i divorci; durant la seva tramitació; i una vegada s'hagi dictat sentència ferma. En el primer cas, s'estaria en presència d'un fet extrajudicial, i és en aquesta fase on la mediació pot resultar més efectiva

Barcelona Terapia de Pareja Psicologo Consejero Matrimonial

Hospitalet de Llobregat

Badalona

Tarrasa Terapia de Pareja Psicologo Consejero Matrimonial

Sabadell

Mataró

Santa Coloma de Gramanet

Cornellá de Llobregat

Sant Boi de Llobregat

San Cugat del Vallés Terapia de Pareja Psicologo Consejero Matrimonial

Manresa

Rubí Terapia de Pareja Psicologo Consejero Matrimonial

Vilanova i la Geltrú

Viladecans

El Prat de Llobregat

Casteldefels

Granollers Terapia de Pareja Psicologo Consejero Matrimonial

Sardañola del Vallés

Mollet del Vallès