Terapia de Pareja Psicologo Consejero Matrimonial Mataró

En segon lloc, els conflictes potencials que es poden sotmetre a mediació, estan enumerats en l'ordre següent:

Page 25

Biblioteca del Congrés Nacional de Xile - Departament d'Estudis, Extensió i Publicacions 22 1) Persones unides pel vincle matrimonial: a) en les crisis de convivència abans de la començament de qualsevol procés judicial, per tal d'arribar als acords necessaris i canalitzar i simplificar el conflicte per la via judicial del comú acord, quan han decidit trencar la convivència; b) en l'elaboració d'acords per a l'assoliment del conveni regulador de la separació o el divorci contenciosos; c) en l'establiment de les mesures en execució de les sentències de nul·litat de matrimoni civil; d) en el compliment de les sentències recaigudes en execució en els procediments de separació i divorci de matrimoni; e) en la modificació de les mesures establertes per resolució judicial ferma, per causes sobrevinientes. 2) Persones que formen una unió estable de parella: a) les crisis de convivència abans de la començament de qualsevol procés judicial, per canalitzar de mutu acord els efectes de la ruptura de la unió; b) en les qüestions relatives als fills comuns menors d'edat o discapacitats, tant en el curs de la convivència, amb motiu de la ruptura o després de aquesta; c) mesures d'execució de les sentències relatives al pagament de compensacions econòmiques o pensions periòdiques; d) modificació de les mesures aprovades per resolució judicial ferma, per causes sobrevinientes. 3) Persones no incloses en els números anteriors, en les qüestions que sorgeixen en l'exercici de la potestat respecte dels fills comuns. També pot demanar la mediació d'aquesta Llei qualsevol persona que tingui un conflicte per raó d'aliments entre parents o d'institucions titulars. A més, les persones que vulguin seguir una mediació familiar, en altres casos no previstos en el llistat anterior poden dirigir-se als registres dels col·legis professionals per sol·licitar la intervenció d'un mediador col·legiat, però no s'aplicarà aquesta Llei a la mediació que es dugui a terme, excepte pel que fa al règim sancionador contingut en el Capítol 5 de la mateixa. L' article 6 , dedicat a la naturalesa dels acords, assenyalant que aquests han d'estarreferits a temes de dret privat dispositiu, susceptibles de plantejar judicialment, quan facin referència als fills menors o incapacitats han de prioritzar sempre el

Page 26

Biblioteca del Congrés Nacional de Xile - Departament d'Estudis, Extensió i Publicacions 23 interès superior del menor a fi a la seva benestar; si no hi ha fills comuns o són majors de edat o emancipats, aquest interès prioritari es desplaça al cònjuge o membre de la parella més necessitat, tenint en compte els criteris d'edat, situació laboral, estat de salut i la durada de la convivència. En aquests casos la mediació s'albira parcial, per tant s'ha de tenir en compte en la pràctica, la seva dificultat. L' article 8 enumera diversos requisits previs al desenvolupament del procés de mediacióque les parts interessades han de complir: a) acceptació de les disposicions d'aquesta Llei i de les tarifes, que hauran de conèixer abans d'iniciar la mediació, llevat que les persones tinguin dret a gratuïtat; b) Si la mediació se sol·licita durant el procés judicial, aquest se suspèn a petició d'una o ambdues parts; c) poden designar de comú acord un mediador, d'entre els inscrits en el Registre General del Centre de Mediació, o dels Registres específics de els col·legis professionals, en cas contrari acceptaran el professional designat pel Centre; d) per tornar a intentar una mediació sobre un tema o assumpte ja discutit i resolt sense acord, hauran les parts esperar el transcurs d'un any, excepte si el Centre aprecia noves circumstàncies o si la demora pot perjudicar els interessos dels fills menors o incapacitats. Aquest termini sembla excessiu i desincentiva a les parts en conflicte per intentar un nou acord. L' article 9 regula la gratuïtat de la mediació per a aquelles persones que tinguindret a assistència jurídica gratuïta. En l' article 10 s'estableix que la mediació pot ser total o parcial, segons si elstemes que se sotmetin al procediment comprenguin totes les qüestions que es derivin del conflicte o només alguns aspectes en els quals no hi ha acord des de l'inici. Amb això es pretén aconseguir algun tipus d'acord parcial (potestat, guarda i custòdia dels fills comuns, règim de visites, ús de l'habitatge familiar, etc.), ja que moltes vegades no serà possible un acord global.

Page 27

Biblioteca del Congrés Nacional de Xile - Departament d'Estudis, Extensió i Publicacions 24 b) Capítol II: Característiques de la Mediació Familiar. Aquest capítol conté les característiques bàsiques de la mediació: voluntarietat, imparcialitat i confidencialitat. No esmenta la neutralitat, potser perquè en l'actualitat la doctrina l'ha convertit en un element polèmic, pronunciant-se a favor de la imparcialitat. Per reforçar aquestes premisses s'estableix a l' article 14 un sistema de suporttècnic al mediador i en l' article 15 el caràcter personalíssim de la participació de les trespersones que intervenen en el procés. El principi de la voluntarietat del article 11 , està establert tant a favor de lesparts com del mediador. De manera que les parts són lliures per a acudir o no a la mediació, i desistir en qualsevol moment una vegada iniciada. Per la seva banda, el mediador, la pot donar per finalitzada quan apreciï manca de col·laboració de les parts, o la consideri inútil, comunicant-ho al servei de mediació del Col·legi professional corresponent, el qual haurà de ratificar en el termini d'un mes, podent-se sol·licitar al Centre de Mediació Familiar una nova designació. Segons l' article 12 , la imparcialitat és el principal deure del mediador, el quesignifica ajudar les parts a que arribin a acords sense privilegiar a cap d'elles, ni imposar cap tipus de solució o de mesura. Per respectar aquesta imparcialitat el mediador s'haurà d'abstenir d'intervenir i declinar la designació en les següents situacions: conflicte d'interessos, parentiu fins al quart grau de consanguinitat o afinitat, amistat o enemistat manifesta entre el mediador i alguna de les parts. Si es dóna qualsevol d'aquestes circumstàncies i el mediador no ha rebutjat la designació per pròpia iniciativa, qualsevol de les parts pot recusar el nomenament, mitjançant escrit motivat presentat davant el Centre de Mediació. L' article 13 estableix el deure de confidencialitat, respecte a la informació abocadadurant el procés, i afecta tant al mediador com a les parts. Aquestes últimes renuncien per anticipat a proposar al mediador com a testimoni, i aquest renuncia a actuar posteriorment com

Page 28

Biblioteca del Congrés Nacional de Xile - Departament d'Estudis, Extensió i Publicacions 25 perit en qualsevol procediment que afecti l'objecte de la mediació. Les actes aixecades durant el procés de mediació tenen el caràcter de reservat. Aquest deure de confidencialitat reconeix dues excepcions: 1. En cas d'informació no personal que pugui ser útil per a finalitats formatives o de investigació. 2. Quan apareguin elements que puguin suposar una amenaça per a la vida o la integritat física o psíquica d'alguna persona, o siguin constitutius de fets delictius perseguibles d'ofici, en aquest cas el mediador està obligat a informar les autoritats competents amb sancions si no ho fa. c) Capítol III: Desenvolupament de la Mediació. L' article 16 regula l'inici de la mediació a instància d'ambdues parts, de comúacord, o només d'una si l'altra accepta en el termini de deu dies des que el Centre l'hagi emplaçat a aquest efecte. La proposta de mediació del jutge a les parts, no es considera inici, ja que no suposa donar per iniciat el procés, que no comença fins que les parts l'acceptin. Això guarda relació amb el principi dispositiu o de la voluntarietat, no només durant el procés, sinó també en el seu mateix inici. L' article 17 , tracta de la reunió inicial, en la qual el mediador ha de donar a les parts lainformació necessària sobre el procediment, especialment el dret que tenen totes elles de donar per acabada la mediació en qualsevol moment, la concreció de les qüestions a tractar, la planificació del mínim de reunions necessàries, la conveniència de rebre assessorament jurídic. Amb l'últim punt la Llei vol garantir, tant la legalitat com l'equitat dels acords i en especial el ple respecte als drets i interessos legítims de cada part durant tot el procés de mediació. Si el mediador és advocat i les parts requereixen assistència especialitzada, haurà d'intervenir un advocat que actuï com a tal.

Page 29

Biblioteca del Congrés Nacional de Xile - Departament d'Estudis, Extensió i Publicacions 26 L' article 18 , regula la redacció de l'acta inicial que haurà d'elaborar-se en la primerasessió i que expressarà la voluntat de la participació i l'acceptació del deure de confidencialitat. L'acta se signa per triplicat i es lliura un exemplar per a cada part i un altre per al mediador. Es fa constar l'objecte de la mediació i el nombre de sessions previsibles. L'última circumstància pot tenir efectes contraproduents tant per a les parts, com per a la mediació mateixa, creant falses expectatives o provocant una finalització precipitada o una dilació innecessària del procediment. L' article 19 es refereix als deures de la persona mediadora, assenyalant: promoureun acord voluntari i equitatiu, a través de diàleg, comprensió i tolerància de les parts; vetllar perquè aquestes prenguin les seves pròpies decisions i disposin de la informació i assessorament; assenyalar la necessitat de vetllar per l'interès dels fills menors o discapacitats; donar per acabada la mediació davant de qualsevol causa prèvia o sobrevinguda, pròpia o aliena al mediador, que faci incompatible la continuació, especialment davant qualsevol signe de violència domèstica, física psíquica entre les parts. Els articles 20 de la Llei i 18 del Reglament es refereixen a la durada de la mediació. El primer d'ells reconeix que la durada d'aquests processos depèn de la seva naturalesa i complexitat, estableix un límit de tres mesos comptadors a partir de la primera sessió, i prorrogables per una vegada per altres tres mesos, d'acord amb el Centre de Mediació, a petició motivada de les parts. El segon d'ells es refereix al nombre de sessions, establint un màxim de sis per mediacions totals i de tres per a les parcials, incloent la inicial, amb una durada màxima de 90 minuts. Per tancar una mediació sense acord, s'estableix un mínim de tres sessions si és total i de dos si és parcial. Els articles 21 de la Llei 20 del Reglament , es refereixen a l'atorgament de l'actafinal, redactada en l'última sessió, i que recollirà exclusivament i de manera concisa, els acords parcials o totals adoptats, sense cap tipus de referència a escrits, fets o comentaris sorgits durant el procés. Aquestes disposicions recullen plenament l'esperit

Page 30

Biblioteca del Congrés Nacional de Xile - Departament d'Estudis, Extensió i Publicacions 27 de confidencialitat, excepte en els supòsits d'amenaça contra la vida, integritat psíquica o física o fets delictius que poden ser perseguits d'ofici. L' article 22 es refereix a la comunicació de la mediació, regulant l'eficàciaposterior de l'acord que els advocats convertiran, si escau, en conveni regulador, incorporant-se al procés judicial en curs o al que s'iniciarà. Si la mediació es va realitzar per indicació judicial amb suspensió de les actuacions, el mediador ha de comunicar al jutge, en el termini màxim de cinc dies, des de la data de l'acta, la finalització de la mediació, tant si es ha obtingut un acord com si no s'ha aconseguit un. En el mateix termini es lliurarà a les parts l'acta final de la mediació. d) Desenvolupament de la Mediació. Aquest capítol està referit a la retribució dels mediadors, al funcionament del Registre del Centre de Mediació Familiar i dels diversos registres dels Col·legis professionals. Quant a la retribució de la mediació l' article 24 de la Llei i 21 del Reglament , la fixen partir de dos supòsits bàsics: si s'inicia per indicació de l'autoritatjudicial, i se li ha reconegut a les parts el benefici de justícia gratuïta serà el Centre el qual retribueixi als mediadors, segons les tarifes que estableixi el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Si només una de les parts gaudeix d'aquest benefici, la que no en té haurà d'abonar la meitat de la tarifa que estableixi aquest departament o, finalment, es pagarà per meitats si no és aplicable a cap de les parts la gratuïtat. En el cas que s'iniciï sense la indicació de l'autoritat judicial i sense dret a gratuïtat, les parts hauran d'abonar al mediador els honoraris pactats a l'inici de la mediació. En aquests casos els Col·legis professionals poden establir honoraris orientatius en els quals es ponderi la complexitat de la mediació i el temps indicat. L' article 25 estableix l'obligació del mediador d'comunicar al seu Col·legi i alCentre de Mediació, mitjançant un imprès normalitzador les dades de cada mediació a

Page 31

Biblioteca del Congrés Nacional de Xile - Departament d'Estudis, Extensió i Publicacions 28 efectes estadístics i de verificació. Aquestes dades, en tenir caràcter personal, estaran protegits. Res diu respecte a quin tipus de verificació es refereix. e) Capítol V: Règim sancionador. S'institueix als Col·legis professionals com a òrgans sancionadors, tipificant- els fets que són constitutius d'infracció i les sancions corresponents. L' article 27 enumera taxativament les accions o omissions tipificades cominfraccions segons la llei. Es poden concretar de la següent manera: 1. Incomplir el deure d'imparcialitat. 2. Incomplir el deure de confidencialitat. 3. Incomplir els deures que té el professional com a mediador, enumerats en l'article 19. 4. En el cas de mediacions realitzades per indicació de l'autoritat judicial amb suspensió de les actuacions judicials, es considera com a infracció l'incompliment del deure de informar al jutge del final de la mediació, al terme màxim de cinc dies, tant si es arriba a un acord com si no s'aconsegueix.

Barcelona Terapia de Pareja Psicologo Consejero Matrimonial

Hospitalet de Llobregat

Badalona

Tarrasa Terapia de Pareja Psicologo Consejero Matrimonial

Sabadell

Mataró

Santa Coloma de Gramanet

Cornellá de Llobregat

Sant Boi de Llobregat

San Cugat del Vallés Terapia de Pareja Psicologo Consejero Matrimonial

Manresa

Rubí Terapia de Pareja Psicologo Consejero Matrimonial

Vilanova i la Geltrú

Viladecans

El Prat de Llobregat

Casteldefels

Granollers Terapia de Pareja Psicologo Consejero Matrimonial

Sardañola del Vallés

Mollet del Vallès