CATALÀ - Konstantinos P. Kavafis Ítaca (Anàlisi) - Notes sobre literatura grega moderna de Konstantinos Mantis
****************
Aquesta pàgina web va ser creat per la braintumorguy, a Atenes, Grècia.
(1) 15-08-2015 i Leonidas rei d'Esparta, Grècia, davant del Museu de l'Acròpoli, a Atenes, Grècia.
(2) 22-11-2015 davant de l'Acròpoli d'Atenes.
(3) 26-11-2015 en Atenas Grècia, a la plaça de la frase davant l'edifici del Parlament. -entre la font d'aigua i l'arbre de Nadal.
(4) 01-05-2016 jo i els meus mestres, els filòsofs grecs clàssics grans Plató i Aristòtil.
(5) 30-05-2016 bonica de Grècia i les illes gregues de l'espai en un dia clar bonic. Gràcies NASA.
Per obtenir més informació sobre mi, si us plau visiteu la meva web principal
****************
==========
Konstantinos Cavafy "Ítaca"
Quan aneu a Ítaca,
desitjaria que el camí fos llarg,
plena d’aventures, plena de coneixements.
Laistrigonas i els ciclops,
no tingueu por de l’enfadat Posidó,
mai no trobareu aquest camí,
si el vostre pensament és alt, si està bé
l’emoció et toca la ment i el cos.
Laistrigonas i els ciclops,
no coneixareu el salvatge Posidó,
si no els porteu a l’ànima,
si la vostra ànima no els posa davant vostre.
Tant de bo el camí fos llarg.
Molts matins d’estiu
amb quin plaer, amb quina alegria
primer entraràs a un port δω
deixar de comerciar Fenici,
i bons actes per aconseguir,
mostassa i corall, ambre i ebó,
i herbes hedonistes de tot tipus,
tant com puguis moltes herbes hedonistes ∙
a moltes ciutats egípcies per passar,
aprendre i aprendre dels educats.
Tingueu sempre en compte Ítaca.
Arribar-hi és la vostra destinació.
Però no s’afanyi en absolut el viatge.
Millor feliç aniversari per a durar ∙
i vell a descansar a l’illa,
ric amb el que heu guanyat a la carretera,
no espereu que Ítaca et doni riquesa.
Ítaca et va donar el bon viatge.
Sense ella, no estaríeu a la carretera.
No té res més que donar-te.
I si la trobeu pobra, Ítaca no es va riure de vosaltres.
Tan savi que us heu convertit, amb tanta experiència,
Ítaca ja entendrà què volen dir.
Ítaca
Poema instructiu, escrit en segona persona per fer més intens el sentit del poeta per instar al lector. Amb l’ús de la segona persona, el poema guanya immediatesa i cada lector sent que el poema s’adreça a ell.
Quan aneu a Ítaca,
desitjaria que el camí fos llarg,
plena d’aventures, plena de coneixements.
Versos 1-3: Tot i que el poema es refereix a Ítaca, no és un poema de retorn, un poema de dejuni, com va ser el viatge d’Odisseu. És un viatge d’anada. El viatger del poema comença a Ítaca, no torna a Ítaca.
Esperem que el viatge duri molt i estigui ple d’aventures i coneixements. A diferència d'Odisseu que desitgés que el seu propi viatge fos breu, el viatge del lector a Ítaca hauria de durar molt de temps, per oferir-li moltes alternances de sort -aventures- i moltes experiències.
Laistrigonas i els ciclops,
no tingueu por de l’enfadat Posidó,
mai no trobareu aquest camí,
si el vostre pensament és alt, si està bé
l’emoció et toca la ment i el cos.
Versos 4-8: En el viatge a Ítaca no hi haurà obstacles com els que va trobar Odisseu en el seu propi viatge. El viatge a Ítaca no tindrà dificultats insalvables, si el viatger manté el seu pensament a un nivell elevat, si no tracta coses petites i qüestions insignificants. Si el viatger té en compte el seu objectiu i insisteix en assolir-lo, no trobarà grans dificultats al llarg del camí. Tanmateix, ha d’oferir durant el viatge a la seva ment, així com al seu cos, emocions de gran qualitat i no implicar-se en plaers sense sentit. Si el viatger té cura de satisfer les seves necessitats espirituals amb exercicis que valguin la pena, podrà mantenir el seu pensament clar i fort i podrà continuar el seu viatge sense haver de preocupar-se de les dificultats que puguin sorgir. Si el viatger no té cura del seu cultiu espiritual, no serà necessari que els ciclops finalitzin el seu viatge, qualsevol obstacle insignificant serà suficient per treure'l del camí.
Laistrigonas i els ciclops,
no coneixareu el salvatge Posidó,
si no els porteu a l’ànima,
si la vostra ànima no els posa davant vostre.
Versos 9-12: Les dificultats que va trobar Odisseu eren molt grans i va requerir molt d’esforç per part seva per superar-les. Però, per al viatger del poema, no hi ha risc de problemes tan significatius. Només si el viatger té por i pensa que poden sorgir dificultats en el seu viatge, només si augmenta els seus problemes tindrà dificultat per continuar el seu viatge. Si el viatger no té por i no té la tendència a dramatitzar els petits problemes de la seva vida, podrà continuar sense embuts el seu viatge. Les pròpies persones són les que es posen obstacles en el seu camí, perquè tenen por d’atrevir-se, perquè tenen por de reivindicar els seus somnis.
Tant de bo el camí fos llarg.
Vers 13: Una vegada més, el poeta ens insta a desitjar el nostre viatge molt de temps. El poeta repeteix la seva exhortació perquè considera molt important no afanyar-se a completar el nostre viatge. Aquest viatge és essencialment sinònim de la nostra vida i per això hauríem de desitjar que duri molt.
Molts bons
==========