Encara vos ne diré més. Sapiau que aquell propheta Joel pose que en aquell temps que les fonts se sequaren, tot era cremat per la gran sequa. Vejau què fahien tots los animals: se replegaven d’aquella contornada los corvos e·ls altres, e, pus que vehyen que natura los fallie, tornaven-se a Déu, creador de natura, alçaven lo cap alt al cel, cridant a Déu: “Muu! Muu!”.
Ara fet axí la rahó: si les bèsties que no han rahó natural, tornen a Déu per aquesta confiança, donchs, quant més nosaltres! E per ço avisau-vos de tres peccats qui tolen la confiança del cor: fetilleries dyabolicals, blasfèmies divinals, necligències festivals.
Fetilleries dyabolicals: açò són adevins e adevines, sortillers e sortilleres, qui ab versos del Psaltiri, o ab pa, ampolles o ab tallador, etc. Guardau-vos-hi en tot lo terme no n’hi haje; si no, la ira de Déu està damunt la vila e terme de aquella; e aquest peccat és bastant a provocar la ira de Déu cad’any. E veus ací la rahó: si ere hun hom que tingués hun castell acomanat per lo rey, e si aquell anava als enemichs del rey fent mals tractes ab ells, quan lo senyor vindria, què·t diria?: “O traydor! E tu has feyt açò?” Pren-lo e mata’l.