Si s’adormia,
tantost roncava:
molt m’enutjava
cascuna nit.
Sovint al llit
se orinava
e fressejava
(tant i sovint
lo llit podrint).
D’alre pudia
quan li venia
son ordinari:
sens pus pensar-hi,
cames e cuixes,
les calces fluixes,
tot se n’omplia.
Draps si es metia,
ab tal olor
e tal calor
com Déu se sap,
llançava el drap
per los racons,
davall caixons,
entre la palla;
no hi dava malla
hom si el trobava:
lla el se lleixava
on li caïa.
(Jaume Roig: fragment de L’espill)