Ramon Llull

Ramon Llull (1235-1315)

La importància de Ramon Llull per a la literatura catalana i per a la cultura universal en general és molt gran. Per una banda, fou el primer gran escriptor en llengua catalana; per altra, es tracta del primer escriptor que utilitzà una llengua romànica (el català) per tractar temes (filosofia, teologia…) que estaven reservats fins llavors al llatí.

Ramon Llull va formar part de la primera generació de mallorquins nascuts després que l’illa hagués estat ocupada per l’exèrcit de Jaume I el Conqueridor; abans, l’illa era en mans de musulmans. Per això, la proximitat geogràfica i cronològica de l’Islam es deixava sentir i preocupava especialment els mallorquins de l’època.

Llull, en la biografia (Vida coetània) que dictà ja vell a un deixeble seu, ens explica que era un jove noble despreocupat i dedicat a la poesia trobadoresca i als plaers de la cort. Una nit, mentre escrivia una cançó a una dama de qui estava enamorat (Llull ja estava casat i amb fills), se li aparegué Jesucrist crucificat; uns vuit dies més tard, en voler acabar la cançó, se li tornà a aparèixer, i així fins a un total de cinc aparicions. Llull entengué que Déu volia que s’apartés del món cortesà i que es dediqués a servir-lo. Aleshores, Llull se separà de la dona i dels seus dos fills, vengué les seves possessions i es dedicà a la religió.

Durant els nou anys següents, es va dedicar a estudiar i a resar. Va comprar un esclau musulmà perquè li ensenyés àrab, amb la intenció de convertir els musulmans al cristianisme (l’esclau, més tard, li clavaria un ganivet al ventre, com a venjança per una pallissa que li donà el literat mallorquí, i acabaria suïcidant-se a la presó). Llull, amb suficients coneixements d’àrab i amb grans coneixements religiosos com a conseqüència d’un intens estudi, es retirà a una muntanya de l’illa per meditar. Segons ell mateix ens explica, Déu li revelà un mètode infal·lible per convertir els infidels al cristianisme, que Llull anomena l’Art.

A partir de llavors, es dedicà a escriure llibres per difondre l’Art. Llull pretenia convertir els infidels al cristianisme, però també volia que els cristians visquessin d’acord amb la doctrina de Jesús, ja que considerava que molts dels personatges importants dins l’Església i dins l’Estat s’estimaven més el poder, les riqueses i el plaer que no pas Déu.

Durant més de quaranta anys difongué literàriament l’Art de totes les maneres possibles: en català, llatí o àrab; en vers o en prosa; sota diferents gèneres (novel·la, sermó, tractat científic, crítica social…), i tot plegat sense deixar de viatjar pel món per dialogar i debatre amb els savis més importants, ja fossin doctors universitaris cristians, alts jerarques eclesiàstics o savis musulmans del nord d’Àfrica. Fou empresonat, torturat i condemnat a mort a Tunis (al cap de poc, però, el desterraren); l’intentaren enverinar a Xipre; fou apallissat a bastonades i cops de puny i arrossegat per la seva llarga barba a Bugia, i fou finalment lapidat pels musulmans uns anys més tard novament a Bugia, i hauria mort de les ferides d’aquesta lapidació, segons diu la tradició, quan des de la nau dels genovesos que l’havien recollit ja es podia albirar Mallorca.

L’obra de Llull

Llull arribà a escriure centenars de llibres. Des del punt de vista literari, cal destacar dues novel·les llargues:Llibre d'Evast e Blanquerna (que inclou wl Llibre d'Amic e Amat) i Fèlix o Llibre de les Meravelles (que inclou el Llibre de les bèsties).

De tota manera, on Llull destacà per damunt de tot és en l’ús de l’exemple: petita història amb un argument senzill i curt que pretén exemplificar una lliçó moral, que ens vol ensenyar quin ha de ser el comportament correcte. El Llibre de les Bèsties de Ramon Llull n’està ple (i, com que els personatges són animals que actuen i parlen com persones, es tractaria de faules), però també obres d’altres autors medievals catalans, com Anselm Turmeda, Francesc Eiximenis o Sant Vicent Ferrer.