Jaufré Rudel (c. 1125 - c. 1148). Trobador i senyor de Blaia (prop de Bordeus) conegut sobretot a través de la llegenda que afirma que s’enamorà de la comtessa de Trípoli d’oïdes, sense haver-la vista mai, i que, en arribar a Trípoli greument malalt, exhalà el darrer sospir en veure la seva estimada que, impressionada per l’amor del trobador, abandonà la vida matrimonial i el seu palau i ingressà de per vida a un convent. Sembla que influí en la llegenda el poema “Lanqand li jorn son lonc en mai”, dedicat a una dama sota el senhal “amor de loing” (amor llunyà).
LANQAND LI JORN SON LONC EN MAI (les dues primeres estrofes)
Lanqand li jorn son lonc en mai
m’es bels douz chans d’auzels de loing,
e qand me sui partits de lai
remembra·m d’un amor de loing.
Vauc, de talan enbroncs e clis,
si que chans ni flors d’albespis
no·m platz plus que l’inverns gelatz.
-
Ja mais d’amor no·m gauzirai
si no·m gau d’est amor de loing,
que gensor ni meillor non sai
vas nuilla part, ni pres ni loing.
Tant es sos pretz verais e fis
que lai el renc dels sarrazis
fos eu, per lieis, chaitius clamatz!
-
[...]