Guillem de Berguedà: “CANSONETA LEU E PLANA”
GUILLEM DE BERGUEDÀ (c. 1138 - c. 1192). És un perfecte exemple de baró feudal, hàbil en les armes i en les lletres: tant amb la guerra com amb la poesia va combatre contra:
- els seus veïns (Ramon Folc de Cardona, Pere de Berga i Ponç de Mataplana).
- els seus superiors jeràrquics (el rei Alfons el Trobador i el bisbe d’Urgell).
El 1175 assassinà amb traïdoria el cavaller Ramon Folc de Cardona, de la família més poderosa de la noblesa catalana. S’haurà de refugiar al costat de diferents enemics del rei (per exemple, Bertran de Born). La llegenda diu que fou assassinat per un peó.
Fou un mestre del sirventès i dels insults i calúmnies als seus enemics: Pere de Berga era tractat de banyut; Ponç de Mataplana, d’homosexual (tot i que, en morir Ponç, Guillem es féu enrere i li dedicà un planh); i el bisbe d’Urgell, especialment atacat, de violador de dones i homes, de fals, etc. Els poemes de calúmnia eren cantats per joglars a qualsevol lloc concorregut. Un exemple de sirventès de Guillem de Berguedà, on la tornada es repeteix a cada cobla:
CANSONETA LEU E PLANA
Primera estrofa, en occità
Cansoneta leu e plana,
leugereta, ses ufana,
farai, e de Mon Marques,
del traichor de Mataplana,
q’es d’engan farsitz e ples.
A, Marques, Marques, Marques,
d’engan etz farsitz e ples.
-
Versió en català d’Alfred Badia (Poesia trobadoresca, Barcelona, MOLU, Edicions 62, 1980).
Cançoneta lleu i blana,
lleugereta,sense ufana,
faré jo d’un cert marquès,
traïdor de Mataplana,
que de mil fraus porta el pes.
Ai marquès, marquès, marquès,
de mil fraus porteu el pes.
-
Oh, ben hagen les llosetes
de Melgurs, de viltat netes,
on perdéreu de dents, tres.
En les llosetes, pobretes,
tampoc no s’hi coneix res.
Ai marquès, marquès, marquès,
de mil fraus porteu el pes.
-
El braç no us val una figa,
que apar cabiró de biga,
arronsat sota l’arnès.
Potser si el punxa una ortiga,
el podríeu posar estès.
Ai marquès, marquès, marquès,
de mil fraus porteu el pes.
-
Marquès, qui de vós es fia,
si cerca amor, té falsia,
si bon goig, poc resta il·lès.
El qui amb vós ha anat de dia,
a la nit ja no us ha admès.
Ai marquès, marquès, marquès,
de mil fraus porteu el pes.
-
De fer amb vós la migdiada
no es vana persona nada
que anheli costum cortès,
si no es posa, alliçonada,
calces de cuir cordovès.
Ai marquès, marquès, marquès,
de mil fraus porteu el pes.