E quan la reina nostra mare se sentí prenys, entrà-se’n a Montpesller. E aquí volc Nostre Senyor que fos lo nostre naixement [...]. E nostra mare [...] féu fer dotze candeles totes d’un pes e d’una granea, e féu-les encendre totes ensems, e a cada una mes sengles noms dels apòstols, e promès a Nostre Senyor que aquella que pus duraria, que aquell nom hauríem nós. E durà més la de sent Jacme bé tres dits de través que les altres. E per açò e per la gràcia de Déu havem nós nom En Jacme.
[...]
Nostre pare lo rei en Pere, fo lo pus franc rei que anc fos en Espanya, e el pus cortès, e el pus avinent, si que tant donava que ses rendes e ses terres ne valien menys. E era bon cavaller d’armes, si bo n’havia al món. De les altres bones costumes que ell havia no volem parlar per allongament de l’escrit.
De la reina dona Maria, nostra mare, volem aitant dir que, si bona dona havia al món, que ella ho era, en tembre e en honrar Déu, e en altres bones costumes que en ella eren.
(Jaume I el Conqueridor: Llibre dels feits, fragment dels capítols V al VII).