L’Humanisme és un moviment cultural que neix a Itàlia en el segle XIV que manifesta un gran interès pels clàssics grecs i llatins, que serien els models a imitar (fins al punt que molts humanistes escriuran les seves obres en llatí), i també s’allunya del teocentrisme medieval (Déu és el centre de totes les coses) per establir com a model ideològic l’antropocentrisme (l’ésser humà és el centre de totes les coses). A Europa, l’Humanisme va marcar el pas cultural de l’Edat Mitjana a l’Edat Moderna, amb l’aparició del Renaixement (etapa històrica i artística).
A Catalunya, que tenia grans contactes amb Itàlia perquè en dominava políticament bona part, l’Humanisme es notà ja en el segle XIV i en el si de la Cancelleria Reial (les oficines del rei) i en la seva llengua: el català cancelleresc (el que utilitzaven els funcionaris de la cancelleria era una llengua elegant, rica i uniforme amb marcada influència del llatí i de l’estil dels autors clàssics. Bernat Metge, un alt funcionari de la Cancelleria, fou qui millor assimilà l’humanisme italià.
Les primeres obres de Bernat Metge són clarament medievals, però a poc a poc l’humanisme farà acte de presència, encara que mai no ho farà de manera completa. L’obra amb major presència d’elements humanistes i, a més, la seva millor obra és Lo somni.
Bernat Metge havia estat acusat de malversació de fons i de traïció, i se n’havia pogut sortir, però per netejar el seu nom es dedicà a escriure obres que mostressin de manera encoberta la seva innocència, amb personatges que eren castigats injustament però que, finalment, acabaven veient reconeguts els seus mèrits. La situació, però, empitjorà el 1396, quan el rei Joan I morí en un misteriós accident de caça (potser per una caiguda del cavall). Bernat fou jutjat i empresonat, malgrat que no es pogué demostrar la seva implicació en els fets, fins el 1398, en què fou perdonat pel rei Martí l’Humà. Poc després de sortir de la presó, escrigué Lo somni, i la finalitat de l’obra serà convèncer el rei Martí que l’escriptor és aliè a les acusacions que s’han fet contra ell, i tota l’obra se sotmetrà a aquest propòsit. Es descarregarà de les responsabilitats tant d’ordre moral com físic en la mort de Joan I. Destaca de manera especial alguns aspectes religiosos, com l’abandonament del seu escepticisme per la intercessió del rei difunt, perquè el destinatari de l’obra, Martí I, era molt catòlic. Fa un abrandat elogi de les reines catalanes, per provocar la seva intercessió.
L’argument de Lo somni no és gaire original: es tracta d’un viatge oníric que fa l’autor a l’altre món. En somnis, se li apareix el rei Joan I i manté un diàleg amb Bernat sobre quatre temes bàsics que formen els quatre llibres en què es divideix l’obra. El primer té com a tema la immortalitat de l’ànima. El segon presenta un diàleg sobre temes més mundans i més importants per a Bernat Metge; el rei és al Purgatori i, per tant, se salvarà la seva ànima, el seu cos ha mort per voluntat divina; al final del diàleg, li presenta els seus dos acompanyants, Orfeu i Tirèsies, que tenen per missió recordar al rei que havia pecat venialment per excessiva afecció a la música i a l’astrologia. El llibre tercer comença amb la descripció que fa Orfeu de la seva vida; després, parla Tirèsies (únic ésser que ha estat home i dona), i el llibre acaba amb aquest parlant malament de les dones. En el llibre quart, Bernat Metge replica Tirèsies fent una defensa de les dones, sobretot de les reines catalanes, i tot seguit parla dels defectes dels homes.
Dins l’obra, el personatge de Bernat Metge es manifesta escèptic pel que fa a la immortalitat de l’ànima (actitud humanista), però després serà convençut pels arguments de l’esperit de Joan I i es convertirà decididament i cegament al cristianisme (actitud medieval). Però encara que Metge faci guanyar el teocentrisme sobre l’humanisme, Lo somni imita l’estil d’autors clàssics llatins (Ovidi, Ciceró…) i d’humanistes italians (Petrarca, Boccaccio), així com també n’aprofita alguns arguments.