Grans serimònias has dit que serven les donas en levar-se del lit, e que no eixirian de la cambre tro que són bé reparades. O bé·t adelites en dir mal! Crech que tu volrias que·n exissen nuas e desligades. Ellas fan ço que deuen, e si en altre manera usaven, perjudicarien a vergonya, qui és virtut fort loable, e especialment en donas. ¿Saps de qui pot hom bé dir axò? Sertament dels hòmens, qui en la XX part de mige hore deurien ésser vestits e arreats per exir de casa, e en botonar lo pujó, tirar les calçes a VIII o X parts, dressar les polaynes, espolsar les cotas, vestir-se aquelles, pentinar lurs cares ab cabells, qui la nit passade hauran estat en premsa, lavar lurs cares ab aygas ben olentes, mirar si són aquells qui eren lo jorn passat, posar-se al coll cadenas, cascavells, esquellas e garroteras a les cames, trigaran per spay de tres hores. Puys faran mostra de lur cors, sutza dins per vicis, e bell deffora per vestedures sollemnes.
Considera, donchs, si attesos los deffalliments dels hòmens, són assats escusades les donas dels vicis que·ls has dessús imposats.
Ladonchs ell [es refereix a Tirèsies], esclarint vers mi la cara, passat un poch, dix:
- No poria explicar sufficientment lo delit que he haüt del teu enginy. Disertament e acolorade, a mon juý, has respost a tot ço que yo havia dit de fembras. La veritat, però, no has mudade, car una matexa és. [...] Lexa d’equí avant amor de fembras. Fuig a tot loch e avinentesa de parlar e perseverar ab aquellas, e esquiva-les com a lamp. [...] La mayor part dels incovenients e mals qui són stats en lo món són venguts per fembras: assò no és algú, qui res de bé sàpia, que ho pogués sens vergonya negar [...].
Dient Tirèsias aquestas paraules [...], yo desperté’m fort trist e desconsolat, e destituït tro al matí següent de la virtut dels propiis membres, axí com si lo meu spirit los hagués desemparats.
(Bernat Metge: fragment final de Lo Somni).