5.1.2  MECANISMES RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

 5.1.2  Mecanismes per a la resolució de conflictes.

L'escola, vista des dels ulls del nen, no ha de ser l'escola dels/les mestres, el conserge i/ dels monitors, sinó que l'alumne ha de sentir-se inclòs com a membre propietari i organitzador de la seva dinàmica.

La millor manera de resoldre els conflictes és evitar-los. Això no vol dir obviar-los.

El paper del mestre/a  i la família esdevé fonamental en la formació de la conducta pro-social de  l'infant. La conducta pro-social és "una acció moral social" (Mussen i altres, 1984). en aquesta conducta s'inclou la generositat, la bondat, el fet de no dir mentides, l'altruisme, l'obediència a regles i regulacions pactades i establertes per la comunitat, i la consideració dels drets i del benestar dels altres. Els autors apunten  que no sempre aquests elements  s'han de donar en la seva totalitat en el nen pro-social, sinó que es manifesten sovint de forma parcial.  

Segons Roche (1985), els nens pro-socials es mostren més empàtics, més assertius i amb més iniciativa i experiència en la cura i responsabilitat d'altres nens. Així, no són tan agressius i competitius i mantenen una bona comunicació amb l'entorn proper. 

A l'escola Lola Anglada pretenem una educació de la formació del caràcter i de la pròpia capacitat per emetre judicis i fer actuacions d'acord amb uns valors determinats de manera racional i autònoma.

La nostra escola té com a objectiu desenvolupar la capacitat d'autoregulació de l'infant:

- Saber què li convé i ser capaç de canviar una determinada actitud per una altra.

- Desenvolupar-se en l'àmbit acadèmic, social i afectiu.

- Ser capaç de dur a terme uns processos que li permetin aprendre tot sol.

L'autoregulació l'ajudarà a actuar amb més independència dels factors externs que l'envolten. Si és capaç de regular la seva conducta, els canvis que produeixi seran sempre més duradors que no pas si són produïts per influències externes. El fet de saber prendre decisions pròpies és un coneixement indispensable per a les persones, encara que les circumstàncies culturals canviïn. La coherència interior provoca la identitat indispensable per poder conviure amb els valors i mantenir la salut mental.

Actuacions dels educadors ver als infants:

- Cal parlar dels temes de convivència amb un llenguatge que utilitzi vocabulari bàsic i molts exemples. 

- Mantenir un clima d'alegria, de bon humor, per contra d'un clima tens i esfereïdor. Un mateix problema es pot prendre amb una postura o ina altra. L'alegria i el bon humor no són contradictoris amb l'aprenentatge. Són un factor important de cohesió del grup i de salut psíquica de cadascun dels seus membres.

- Mostrar a cada nen/a alts nivells d'expectatives en relació a allò que sigui capaç de fer. És demostrat que hi ha un major rendiment en aquell alumnat amb el qual mostrem altes expectatives. En aquest sentit és important considerar que tots els infants tenen qualitats positives i que ells poden canviar.És primordial que notin la nostra confiança.

- Motivar a l'alumne que adopti conductes prosocials sempre que pugui. 

- Si s'observa que u infant està fent un esforç per canviar una conducta negativa, cal que el reforcem positivament. Aquests reforços poden ser de caire social: verbals ("molt bé" ,"et felicito", "ets un bon company", etc. ), o físic (fer un somriure de complicitat, picar l'ullet, un copet a l'esquena, fer una carícia, etc.) D'aquesta manera augmenten les probabilitats que repeteixi, en altres ocasions, els seus intents de canvi de conducta.

Actuacions quan ja ha sorgit un conflicte:

Hem de destacar que estem davant  d'alumnat de Cicle de Parvulari i Primària, per tant les mesures sempre seran d'acord amb el nivell maduratiu de l'alumne. ( segons puntualitza l'article  DAC......)

- Si el conflicte és per una agressió física a un company, cal NO tocar físicament a l'agressor. En aquest sentit no li hem de prestar massa atenció. Ha de veure com l'educador protegeix a l'agredit, que se'l consola i s'hi està per ell. És convenient no verbalitzar les qualitats agressives de l'agressor, però cal fer-li veure les conseqüències de la seva conducta i l'estat emocional del qui ha estat agredit: "Mira en Pitus com plora..." "Et fa mal alguna cosa, Pitus?", i mirant  a l'agressor, "veus, en Pitus està trist". Seguidament, donant-li l'esquena a l'agressor, tenim cura de l'agredit. 

- Donar pautes als agredits: Segons diversos autors ( Mussen, Conger, Kagan, 1983), el nen té tres vegaes més conductes agressives en la relació amb els companys a l'hora del pati que a casa seva, amb la família. En la relació entre els alumnes, l'agressor se sent reforçat, ja que aconsegueix sovint, allò que vol. Això es comprova en diverses situacions:

. Quan es baralla amb l'altre per una joguina i l'hi pren.

. Quan passa davant d'un altre a la fila.

. Quan l'agredit marxa acovardit.

Així doncs és important ensenyar a l'agredit a contestar amb frases com: "Per què fas això?", "Això no em sembla gens bé", "És millor jugar que barallar-se".

Totes aquestes situacions s'han de treballar en els diferents cursos com a habilitats socials, ja siguin en forma de jocs a Parvulari, contes, rol playing, converses en grup, com en els diferents espais horaris destinats na treballar aquests aspectes prosocials en cursos més grans.

Espais implementats a l'escola per a reforçar les habilitats prosocials:

Des de primer de Primària  hi ha els següents espais:

- El Consell, on setmanalment, i de manera organitzada, es produeix una conversa, diàleg, una xarxa, amb tot el grup classe el qual, gràcies al paper moderador del/la mestre, té com a objectiu arribar a gestionar els conflictes que puguin haver entre els infants.

- Tutoria individualitzada: Setmanalment en petit grup o individualment el mestre tutoritza i orienta l'alumnat.

Altres espais que considerem potenciadors de pràctiques prosocials són:

- Els tallers a tota l'escola.

- Racons a EI i CI.

- Sortides i colònies.

- Treballs cooperatius. Projecte de classe.

- El pati.

En aquests últims espais tots els mestres som mestres de tots els alumnes, per tant cal prendre un paper actiu davant les diverses situacions dels diferents conflictes, que lògicament, poden sorgir en qualsevol activitat col.lectiva.