La Festa Major

Introducció

Què és?

Una festa major és la festa més important de cada barri, poble, vila o ciutat.

Típicament commemora un fet important de la seva història o tradició, com ara la seva fundació. Aquesta festa pot ser alhora una festa patronal.

Origen

Les festes majors catalanes se celebren almenys des del segle XIII. Des d’aleshores s’acostumava a celebrar un àpat de festa major, organitzat pels clergues i on assistien els pagesos i pageses de la localitat juntament amb amics i parents.

Solen durar tres dies, normalment comptant el cap de setmana. També es procura fer coincidir amb l’arribada de les fires.

Les fires inicialment eren de bestiar, aliments i artesania, juntament amb elements lúdics com joglars i animadors però en arribar a finals del segle XIX va començar a instaurar-se les atraccions de fira fins arribar a tal i com les coneixem actualment.

Actes habituals

Els principals actes de les festes majors s’han mantingut gairebé intactes des de fa segles però al llarg del temps s’han anat incorporant d’altres que han acabat instaurant-se als programes.

Els actes més comuns a tota festa major són:

A més, cada localitat incorpora moltes altres activitats per animar a grans i petits, depenent de la regió on es troben poden ser molt diverses: balls a l’envelat, danses, tradicionals, competicions esportives, correbous...

La Festa Major de Sant Quirze

A Sant Quirze la Festa Major s'ha celebrat tradicionalment el primer dilluns de setembre, perquè eren les dates en què menys feina hi havia al camp i els pagesos podien descansar i gaudir de la festa, ja que ja s'havia segat el blat i encara no era el moment de començar la verema.

Els actes més representatius de Sant Quirze són els Gegants i la Colla de Diables.

Festa Major de Sant Quirze

Els Gegants

Què és un gegant?

Un gegant és un element festiu tradicional i popular de grans dimensions que sol representar una persona i està pensat per a participar en celebracions i festes ciutadanes. Està aguantat per una estructura interna de fusta i és portat per una o vàries persones. Duu la vestimenta adient per al personatge que representa i balla al ritme d’una música.

Un gegant pot pesar sobre 30 o 50 kg però antigament podien pesar 70 o 80 kg. Els gegants s’agrupen en colles geganteres, formades per 20 a 40 membres i que tenen un cap de colla que és l’encarregat de tirar endavant l’associació.

A la colla gegantera hi ha moltes funcions diferents per a cada participant.

Característiques dels gegants

Un gegant és un ésser fantàstic que apareix en moltes cultures. Un gegant també pot ser una figura representativa d’un poble o ciutat.

Els gegants mitològics apareixen en molts països i s’han fet moltes llegendes i contes sobre ells.

Els gegants mitològics més coneguts són: Cíclop, Colós, Tità, Atlas, Bigfoot, Yeti...

A Catalunya trobem el Gegant del Pi, que porta un pi como si fos un bastó.

Els gegants a les altres cultures

Els gegants han existit en històries o llegendes des dels inicis de la humanitat.

Les primeres referències que tenim d’imatges personificades gegantines és la de l’Esfinx de Gizeh a Egipte, del segle XXVI a.C.

Han anat apareixent en moltes cultures com:

Una altra representació dels gegants són les figures de dimensions gegantines que s’utilitzen en festes i espectacles. Podem trobar:

Els gegants que coneixem com els de Festa Major els podem trobar en molt països de Sud-Amèrica (Brasil, Argentina, Xile, Perú), Europa Occidental (França, Espanya, Macedònia, Itàlia).

A Espanya destaquen els de València, Barcelona, Sevilla i Castelló.

Els gegants de les Festes Majors

Els gegants són figures de grans dimensions que representen reis, nobles i persones de l’edat mitjana.

Origen:

Durant l’Edat Mitjana es feia servir uns ninots amb forma humana per animar les festes cortesanes dels palaus.

Al segle XIV aquestes figures es van fer servir durant les processions del Corpus.

Els primers gegants documentats de Catalunya van ser barcelonins, de l’any 1424 i representaven les figures de David, Goliat i Sant Cristòfol.

La primera geganta va aparèixer al segle XVI a València i al segle XIX van sorgir els capgrossos.

L’agrupació de Colles Geganteres de Catalunya es va crear el 1984 i des de l’any 2000 es fa la trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya.

Gegants Catalans:

- Barcelona: Jaume I i Violant d’Hongria. 1424

- Lleida: Marc Antoni i Cleòpatra. 1840

- Olot: Són dels més importants de Catalunya. ES coneixen des del S.XV

- Sant Quirze del Vallès: Quirze i Julita. 1984 i Obdúlia 2004

La Colla gegantera de Sant Quirze del Vallès

La Colla de Sant Quirze va ser fundada l'any 1984 per els senyors Antoni Beltran Asens i Albert Beltran Hilar, data en què es van crear els dos primers gegants que realment pertanyien al poble: en Quirze i la Julita, inspirats en una llegenda romana de la localitat.

Al llarg dels anys s'han anat creant de nous i s'han incorporat en les festes majors i trobades geganteres, de la mateixa manera que els seus components; ja compta amb 53 persones.

Actualment a Sant Quirze del Vallès hi ha 7 gegants: En Quirze, La Julita, El Feliu, l' Obdúlia, La Mariona, El lleó Quirze i la princesa Julita.

Gegants de Sant Quirze

Els Diables

Origen

La idea dels Diablons de Sant Quirze del Vallès va sortir d’un home anomenat Eloi Martin i uns companys seus, tots junts van plantejar la idea dels Diables Keryots.

Hi ha dues teories de l’origen del nom de Keryots. Una diu que prové de Jesús de Nazaret, que va escollir a 12 apòstols que l’ajudaven a explicar la Bíblia. Un d’aquests apòstols era el diable i es deia Judes Iscariot. La segona teoria diu que hi havia un dimoni jove, d’uns 20 o 25 anys, que era un gran lluitador i es deia Iscariot, el de les ales fosques.

Indumentària

Els Diablons de Sant Quirze no porten ales fosques, però vesteixen amb una túnica vermella que els arriba més o menys per la meitat de la cuixa. La túnica també porta una caputxa on, a la part superior, té unes banyes vermelles i taronges. A les vores de la túnica hi ha unes petites flames molt adequades pel seu vestit. A sota porten uns pantalons negres. Per semblar més un diable porten una cua acabada amb fletxa sota la túnica.

A part els diablons porten un mocador al coll que els serveix per protegir-se de les espurnes del foc i del fum.

El sentit d’anar vestits de color vermell i negre és perquè el negre simbolitza l’infern i el vermell el foc.

Porten una màscara, el seu pes varia segons la quantitat que hi hagi de guix.

De calçat duen unes sabates belles ja que així, si se’ls cremen, no els sap greu.

Material i actuacions

El material que utilitzen els Diablons es diu massa, forca, dracs, ceptrots i pinces. La massa i la forca solen ser de metre i mig, són de fusta i les barilles metàl·liques. Tenen un mànec molt llarg per no cremar-se amb el foc.

Per tirar els petards utilitzen els dracs o les pinces. Els petards que fan servir són les carretilles, les bengales, els coets, els xiuladors, els masclets, uns pots de fum per fer un aire misteriós a l’espectacle...

El primer espectacle va ser l’any 1995, la primera nit de la Festa Major de Sant Quirze, on van omplir el centre de la vila amb llum, foc i fum. Les actuacions es fan a l’inici de la festa major i sempre a la nit perquè l’espectacle i el foc es vegi millor.

Abans del correfoc es llegeix des de la plaça de l’Ajuntament, els versos de Festa Major, versos en els quals els diables intenten fer crítica de l’actualitat de la vila i el país.

Una de les actuacions que fan és la de la Llegenda de l’Iskariot. Aquesta llegenda varia cada any perquè la gent no perdi interès.

Els Diablons de Sant Quirze utilitzen els mateixos petards que en el correfoc. Dues setmanes abans de l’actuació preparen tot el material.

Els Diablons practiquen moltes hores, com a mínim un cop per setmana. I ho fan a la Masia de Can Feliu.

Normes

No és fàcil ser un Diabló de Sant Quirze. Per això has de tenir en compte les següents normes:

Pots apuntar-t'hi a partir de 7 o 8 anys. El primer dia que t’hi apuntes, et fan una petita introducció, et diuen les normes i pots escollir entre diferents opcions: ser de malabars, ser de forques (el foc) o ser tabaler (música).

Si esculls les forques has de pensar que no les pots encendre tu sol. Els petards els encenen uns consumidors experts en pirotècnica.

Diables de Sant Quirze

Autoria

Fonts d'informació

Experiències dels centres

Col·laboracions