Un problema a Premià

Fa uns 20 anys, el poble pescador de Premià ho passà malament, els peixos del Maresme s'havien anat. Els pescadors no sabien si era perquè van pescar massa i ja no en quedaven o si era perquè havien fugit a un altre lloc.

Una tarda, l’alcalde de Premià va convocar una reunió a la plaça de la casa de la vila:

-Bona tarda senyors, avui ens hem reunit tots aquí per parlar d’un greu i seriós problema. Us haureu adonat que no hi ha peix a Premià i per això les vostres xarxes estan buides. Necessitem voluntaris que descobreixin i solucionin aquest problema.

Entre tot el públic, al final de la plaça de l’ajuntament, es va escoltar una veu que deia:

-Senyor alcalde! Jo, Josep Marinada em presento voluntari per descobrir aquest problema!

-D’acord!Algú més?

Ningú més es va oferir voluntari.

-Demà ens reunirem vós i jo, al meu despatx a les 17:00 hores. No falteu. – Va dir l’alcalde.

L’endemà , en Josep Marinada es va reunir amb el batlle a l’ajuntament:

-Bona tarda senyor alcalde, en què us puc ajudar?

-Bona tarda senyor Marinada, necessito que navegueu mar endins per descobrir per què no hi ha peixos a Premià.

-D’acord senyor, però necessitaré materials bàsics i necessaris...

Aquella mateixa nit, en Josep no va parar d'enraonar en què podria causar la desaparició dels peixos... Però, per desgràcia, no arribà a cap conclusió.

Al dia següent :

-Senyor Alcalde, ja està tot preparat. – Va dir un ajudant en veu baixa.

-D’acord.

L’alcalde es va dirigir cap a en Josep :

-Senyor Marinada, ja teniu la vostra nau preparada, amb prou menjar i aigua, els mapes del Maresme, els pronòstics del temps, mantes, una brúixola... i a la vostra disposició els millors assistents que tenim. Us desitjo bona sort i diposito en vós tota la meva confiança.

- Gràcies senyor, em comprometo a descobrir la raó d’aquest mal que ens perjudica a tots. També us prometo que no us defraudaré i tornaré amb respostes.

En Josep Marinada començà a navegar per descobrir el misteri que tant preocupava els pescadors. Navegà dies sense saber què fer ni a on anar, ell ho veia tot molt normal ; la temperatura de l’aigua, l’estació i totes les condicions adequades perquè els peixos hi puguin viure. Llavors va arribar a la conclusió que el que havia passat no era que els peixos havien fugit sinó que s’havien extingit.

Va decidir tornar cap a Premià, ja que se n’estava allunyant. Però no fent el mateix camí que a l’anada perquè les prediccions atmosfèric deien que hi hauria tempesta. Quan estava tornant, de sobte, va veure un tauró! I després un altre! I un altre! Llavors va veure que n’ hi havia uns 7 o 8. Instantàniament, en veure’ls , li canvià la cara i preparà tot per escapar el més ràpid possible. Es va adonar que eren indefensos, perquè semblaven taurons però no ho eren. Va entendre perquè els peixos haver fugit, perquè es pensaven que eren taurons! En Josep va decidir agafar-los a tots i traslladar-los a un altre lloc. Al cap d’uns dies van tornar els peixos!

L’alcalde el recompensà amb or per haver resolgut el problema tan bé; sense matar els “ taurons” ni perdre cap home.

Per això es va anomenar el poble Premià de Mar , en honor a en Josep Marinada i al mateix temps perquè es van adonar de com n'era d'important el mar, també avui dia es troben botigues amb el nom de Marinada, en el seu honor.

Verónica Santamaría

Judith Serqueda