Embedded Files
Diu la llegenda que la costa de Premià va quedar sense sorra. El motiu d’això va ser una bèstia marina amb molta fam.
Un dia, tots els premianencs, cansats de veure que cada dia hi havia menys sorra, van decidir a sorts qui aniria a parlar amb ell.
En Martí, un dels premianencs, va ser el perdedor i va haver de parlar amb aquell terrible monstre. Estava esgarrifat perquè no sabé com reaccionaria.
-Bon dia tingueu- va dir en Martí
-Bon dia per vós, ja s’ha acabat la sorra i tinc molta gana.
- Doncs jo us venia a dir que paréssiu de cruspir-vos-la sisplau perquè els ciutadans de Premià començarem la temporada de platja i ens agradaria poder-nos remullar sense que ens molestéssiu.
- Ja us he dit, jo m’alimento d’aquesta sorra.
-Ja, però jo la necessito a les vacances d’estiu.
Ells dos no es van poder posar d’acord.
-Podem fer un pacte: de juny a setembre la costa és vostra, i la resta de l’any és meva, penseu-vos-ho i ja m’ho direu – expressà el monstre.
-D’acord, ho parlaré amb la resta d'habitants.
I en Martí, sorprès per la reacció amable de la criatura marina, se’n va anar poble endins.
Els habitants de la vila es van reunir tots a la plaça de l’Ajuntament:
-Jo veig bé el pacte del monstre- digué un habitant.
-Doncs jo no, la costa és nostra i punt- un altre parlà.
-Jo crec que està molt bé l'arranjament, ell se’n beneficia i nosaltres també- digué en Martí.
-Acceptem?- pronunciaren un grup de persones.
-D’acord!- manifestaren tots a la vegada.
El representant d’aquell poble caminà cap a la platja.
-He vingut un altre cop a parlar amb vós.
-Bon dia un altre cop – comunicà el de l’aigua – i què han dit tots els del poble?
- Hem decidit que acceptem. Hem pensat i està bé. Però això sí, recordeu, de juny a setembre és nostra i la resta de l’any vostre , però compte, sisplau deixeu-nos una mica de sorra, per favor.
-No patiu, que de sorra en tindre
u.
I els dos satisfets se’n van anar cap a les seves respectives residències.
Ara, en el present, no hi ha sorra i no hi ha cap animal marí que ens ho pugui arreglar. A les costes del Maresme cada vegada hi ha menys sorra i ja no sabem que fer. Volem que torni el monstre i ens ajudi a portar-ne d’altres llocs.
Júlia de Gracia i Bet Reina
Page updated
Report abuse