La Cisa

         Fa molt de temps, en un poble llunyà anomenat Premià, hi havia un camperol que es dedicava bàsicament al cultiu de patates i a la cura de la seva cabra Laci per poder alimentar la seva filla Eugènia. Eren una família molt humil i, sobretot, molt unida.

         La mare de la petita havia desaparegut feia dos anys en el bosc de la Cisa i, des d'aquell fatídic dia, l'Eugènia anava cada tarda acompanyada de la Laci a buscar-la sense èxit.

         Va arribar l'aniversari de la filla, aquell gran dia que feia nou anys i, per celebrar aquell esdeveniment, el pare li volia fer el seu plat preferit de postres: mató; però faltaven espècies, així que el pare li va demanar que anés a buscar orenga al bosc. La nena, acompanyada de la cabra, va sortir de casa a mitja tarda i es va dirigir al bosc. Quelcom ja sentia que anava a passar. La Laci va marxar corrent amb uns ulls com a taronges dirigint-se cap a una llum que mai havia estat vista; l'Eugènia va seguir-la espantada de que la seva cabra pogués desaparèixer com ho havia fet la seva mare. D'aquella resplendor va aparèixer una ninfa del bosc: era alta, prima, d'ulls blaus com el mar i brillants com els estels. Aquella li va dir:

-No tinguis por, petita, la teva força de voluntat m'ha portat cap a tu.

-Què voleu dir?

-La insistència que has tingut sempre de buscar la teva mare i la força que mai has perdut ha sorprès molts éssers màgics d'aquest poderós bosc.

-Però vós en sabeu alguna cosa?

-La teva mare va ser atrapada en un dels arbres malèfics d'aquest bosc i només tu pots alliberar-la. La teva insistència i el teu amor cap a ella ha omplert el cor del bosc de poder i ha estat a punt de trencar el malefíci. Hauràs de deixar rajar tan sols una gota de la teva sang poderosa plena d'amor en el sòl d'aquest bosc, davant de l'arbre i,  quan aquesta gota es filtri entre la sorra, el malefici es trencarà definitivament.

L'Eugènia la mira sorpresa, agafà una fulla de pi i es punxà el dit.

La gota de sang de la menuda caigué entre aquella seca sorra i de l'arbre del seu davant aparegué la seva mare. Mai a Premià havia passat un miracle tan extraodinari. La ninfa va desaparèixer i mare i filla, acompanyades de la cabreta, van tornar a casa.

A l'Eugènia ja no li importava dur les espècies a casa ja que tornava de la mà de la seva mare.