Embedded Files
LA FONT DEL CARGOL
En un poble català anomenat Premià de Mar, en el segle XVII vivia el rei i el príncep de la comarca .El príncep estava molt indisposat i tota la capital estava preocupada per la seva salut. Un dia el rei i el doctor reial estaven parlant i el rei li va dir:
-El meu fill cada dia està pitjor? Què li aniria bé per trobar-se millor?
I el doctor li va contestar:
-Jo us aconsellaria que passés un temps a la muntanya, que respirés aire pur i que es relaxés.
El rei ho va rumiar i va enviar el nen a la muntanya més propera, Sant Mateu. Així doncs, l'infant va anar a la muntanya i hi va passar uns dies.
Un dia estava passejant i va seure sota un arbre i, de sobte, va veure un cargol molt voluminós. I es va adonar que podia pujar-hi a damunt i així ho va fer.
Aleshores, va començar a ploure i, com que el cargol rellisca, van baixar tota la muntanya patinant. El príncep ho va trobar molt alegre. Es van aturar al centre del poble. Com que el nen estava molt dèbil amb la tempesta, es va morir allà mateix, sobre el cargol, somrient. Quan va sortir el sol tot el poble ho va veure. El rei, en saber-ho, es va posar molt dolorós, va anar fins al lloc on es trobava i, veient que el seu fill somreia, va dir:
-D’ aquesta mateixa pedra on ha mort el príncep brollarà la mateixa aigua que l'ha portat fins aquí. Cada vegada que passeu per qui recordeu-vos de la felicitat i el somriure del príncep i preneu-ne exemple.
Va ocórrer com va preveure el rei. "El meu fill i el cargol van quedar-se allà, el nen es va posar a sobre del cargol i es van quedar parats". Es va fer una escultura que va quedar de record per al seu pare per sempre més .
El rei sempre anava a visitar-lo i demanar-li perdó per haver-lo enviat a la muntanya perquè agafés oxigen. Ell no sabia que passaria això però sempre li passaven coses noves i per això dirá:
- En aquesta plaça serà part del meu fill i el seu company, cargol, que van estar junts sempre.
Aroa i Soukaina
Page updated
Report abuse