La revenja premianenca

 Hi ha una llegenda que parla d’un tresor que hi ha sota el port de Premià de Mar.

 A l’època medieval, els ciutadans rics de l’antiga Barcelona anaven a comerciar amb els pobles del voltant, hi havia un home molt ric anomenat Alfred  Alain provenent de França.Vivia al centre de Barcelona protegit pels seus esclaus. Un dia, un bon amic seu  li va enviar un missatge:

-Alfred, no seria bona idea que anéssiu a comerciar pels pobles del voltant.

-Per què?- Va contestar.

-M’han dit que hi ha molts bandolers assaltant els carruatges dels comerciants, liderat pel seu cap Alexandre Guifré descendent de Guifré el Pelós. -      Explicà l’amic.

-Amb els meus homes no podran fer res. - Va dir ell enfadat.

-Espereu, aguanteu uns dies aquí i espereu que se’n vagin els bandolers i després aneu a comerciar amb els altres pobles del voltant.

-Marxeu d’aquí, que m’heu fet enrabiar.

  L’Alfred no li va fer cas i estava decidit a anar a comerciar.

 Passats dos dies de l'avís de l’amic, Alfred decidí anar a vendre els seus productes. Volia anar a Premià de Mar, perquè allà hi havia un bon amic seu  decidit a comprar algunes joies que portava l’Alfred. Alexandre Guifré va ser informat per un altre bandoler que un comerciant molt ric anava de camí a  un poble i va  reunir a tots els seus  bandolers .

-Escolteu-me bandolers, demà cap a les dotze s’aproparà la persona més rica de la comarca i assaltareu el seu carruatge.

 A l’endemà tots els bandolers van rodejar el gran carruatge, van robar tot l’or i les joies, i se’n van anar bosc a dins. El comerciant, desesperat, va entrar  dins el bosc i va escoltar dos bandolers que deien que tot l’or i totes les joies robades anirien a un vaixell que vindrà  al cap de tres dies al port de  Premià. L’Alfred va anar corrent al poble i va reunir tots els habitants.

-Escolteu-me, molt a prop d'aquí hi ha bandolers dirigits per Alexandre Guifré descendent de Guifré el Pelós. M’han robat tot l‘or i totes les joies  que portava. D’aquí a tres dies vindrà un vaixell i carregaran totes les meves riqueses. Si aconseguiu recuperar totes les meves riquesses us n'oferiré la  meitat.

 El pobre comerciant va aconseguir enganyar-los: tenia pensat quedar-se tot l’or.

 Al cap de tres dies tot el poble ja tenia totes les armes i l’equipament necessari per aturar el vaixell. Va aparèixer i tots els premianencs es van amagar  pel poble. I van veure passar els bandolers, poc a poc van anar cap al port de Premià. Quan els bandolers estaven carregant tot l’or i les joies va  començar l’atac premianenc. Durant la batalla hi va ha haver moltes morts i, quan tot semblava perdut  l’Alfred, va incendiar tot una zona i va matar molts  bandolers. Gràcies a aquest pla brillant, van poder gaudir d’una victòria, però desgraciadament el capità va fugir en el vaixell. Com que no volien que el  capità es quedés amb l’ or i les joies, van intentar trencar el vaixell i ho van fer gràcies a l’ajuda d’una tempesta. El vaixell es va enfonsar sota el port de  Premià de Mar. Tots els premianencs celebraven aquella gran victòria, excepte l’Alfred que estava molt trist per la pèrdua de totes les riqueses. El seu  amic Agustí, la persona amb qui anava a comerciar, li va oferir la meitat de les seves riqueses però no les va acceptar, perquè deia que eren seves i  seria com robar i ell no volia ser com un d’aquells bandolers. Però es va quedar a viure allà treballant honradament pel seu poble.

 Actualment es diu que hi ha un tresor amagat sota el port de Premià de Mar, vigilat pels esperits dels bandolers i l’Alfred Alain. També es diu que qui  busca aquest gran tresor acabarà morint en tres dies, que són els dies que els habitants van estar fabricant armes i armadures per la lluita  que són els  dies que es van esforçar  els premianencs.

       Àlex Rodríguez i Víctor Blanco