El nen salvador

En aquesta època que vivim, amb moltes normes i molta seguretat, no se solen agafar moltes malalties o mutacions, però fa molts anys se'n solien veure moltes. Hi havia un exèrcit de policia que estava formada per uns cinc homes, els més forts del poble, per defensar bé els premianencs.

Un dia, els guardians anaven donant voltes i més voltes pel poblat. En un moment, uns mutans van envoltar-los. Els guardians i un d'ells va ser mossegat per un zombie. Va anar mossegat tots el seus companys i van acabar amb el millor grup de defensors. Uns  ciutadans van anar a buscar un nen que havia estat mossegat i no va ser infectat. Aquest tipus de persones es deien salvadors perquè quan un grup mor, el ressusiten amb la seva sang.

El salvador vivia al Masnou i els premianencs li van dir:

- Ens podríeu ajudar? 

- Sí, però fem un tracte: jo us deixaré la meva sang si el vostre poble ens dona una part a Masnou.

-Però senyor, no podem fer això.

-No hi ha tracte.

Els ciutadans van tornar a casa per parlar amb l'alcalde, que es deia Alan,i li van preguntar:

-Podríem donar una part de Premià a Masnou per poder curar els nostres guardians.

-Però jo no puc fer això, es molt arriscat.

-Però no podem seguir sense guardians, a aquest pas moriran tots els ciutadans.

-M'ho pensaré i us donaré una resposta d'aquí quatre dies perquè és el temps que es pot fer la cura de l' epidèmia.

Els ciutadans se'n van anar murmurant entre ells, tot esperant la resposta de l'alcalde Alan. Tots suposaven que la resposta seria negativa, però quan van passar els quatre dies va adonar-se’n que no tenien raó.

Van anar corrents molt ràpid, tant com podien, per parlar amb el nen que estava a Masnou i li van oferir la proposta de l'alcalde Alan:

- Donem al vostre poble una petita part del nostre.

El nen s'ho va pensar una bona estona i va contestar:

- Ho accepto però només podrem reviure a quatre dels cinc.

Tots es van mirar preocupats, van murmurà i van escollir als quatre més forts. Els van portar a la plaça de la sardana per fer quatre beuratges amb l'antídot, els el van tirar per sobre dels zombis.

I per aquest motiu Premià de Mar és més petit que Masnou.

 Rafael de la Fuente

Jose Almeida