L'estàtua sense cap
Era una estàtua romana del Segle IV. En una de les guerres amb els ibers, en la qual van perdre. L’últim home que quedava viu era bruixot. El sortiller li va llançar un encanteri: l'estàtua començava a tallar caps fins que trobes el edaquat.
El 1983 van començar una excavació a Can Farrerons per construir nous pisos, i llavors es van trobar l' estàtua. La volien portar al museu romà de Barcelona, però com que no cabia a la caixa, li van tallar el cap. Aleshores, l'estàtua va començar a tallar caps.
Un premianenc amb el nom Joan va sentir la notícia i, com que tenia tres filles i una dona, volia anihilar-la posant una trampa.
El primer intent va ser agafar les seves filles i la seva dona, i portar-les a la carretera vella, quan l'estàtua s'apropés, li dispararia. L'home ho va fer però, quan ho estava celebrant, l'estàtua va tornar a reconstruir-se, llavors l'home va sortir corrents amb el cotxe.
El segon intent va ser un forat amb el altre costat la seva família on en el altre costat estes la seva família, quan l’estàtua caigué el seu germà l'enterrar.
Un mes després uns brètols desenterra-ren la estàtua i la escultura corre cap al premianenc. El home la va veure venir i va escapar amb la seva família.
L’ecultura els perseguia i la nena gran te l'idea de fer un cap de pedra.
-Papa tinc una idea.-va dir la nena.
-I quina és?-pregunta el pare inrigat.
-Fer un cap de pedra.
-Bona idea.-respon alegrat-va anem per feina.
En Joan va despistar l' estàtua a un camí del tossal i van fer el cap de pedra. Es van posar a treballar abans que l' estàtua arribes.
Quan la estàtua arriba, tots corren amunt del turo i, quan no poden més, treuen el cap de pedra de quars de la muntanya. L’escultura agafa i se'l posa.
-Salvats!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!-Cridavada la familia.
L’estàtua torna on la van trobar i dos any després la van transportar al Museu Romànic de Barcelona.
I des del 1983 a Can Farrarons es celebra on van trobar l’estàtua una festa per donar gracies a el premianenc i a la seva família i en la festa llegeixen aquesta llegenda.
Oriol Campos i Clemente Chavesta
