El fanalet de Premià

Francesc, Àlex i Alejandro 

EL FANALET DE PREMIÀ

Fa molts anys, en un poble costaner, anomenat Premià de Mar, amb cases de fusta, molts camps de conreu i amb un enorme i vetust castell que es trobava a la part més alta de la vila, vivia una gent molt amable i treballadora, però, desgraciadament, hi havia un lladre entre ells.

Des de feia uns anys, cada set jornades, aquest delinqüent robava la meitat de la collita dels camps de conreu.

Ningú el coneixia ni l’havia vist mai perquè tenia una qualitat: transformar-se en qualsevol animal, així que era molt difícil de caçar.

Havia arribat la setena nit des de l'últim robatori, per tant, el lladre misteriós tornaria a aparèixer, així que els veïns es van armar de valor i es van reunir per patrullar els camps per atrapar-lo.

Van veure que alguna cosa es movia, era l'estafador!, el van enxampar, però, de sobte, es va convertir en un petit ratolí i s'esmunyí. Aquella nit va ser totalment impossible localitzar-lo, però va servir per prendre la decisió de fer qualsevol cosa per acabar amb els robatoris.

El poble es va reunir amb l’alcalde en el castell i van debatre quina seria la millor estratègia per atrapar el lladre trampós, es van proposar moltes idees i, entre la multitud, va parlar un nen que, amb una mica de vergonya, va dir:

-          Alcalde, tinc la solució definitiva, la puc explicar?

-          Per què no, ja he escoltat tothom i ningú ha dit res de sensat.- Va dir l’alcalde una mica cansat que la gent no fos capaç de dir res d'intel·ligent.

-          La meva solució és repartir-nos entre tots per les àrees dels camps, què els sembla?

-          Ens sembla bé, extraordinària diria jo.

Aleshores el noi va procedir a explicar amb molta seguretat la seva idea i tothom el va escoltar amb molta atenció i a tots els va semblar un pla que valia la pena provar.

Novament havia arribat la setena nit des de l’última aparició del bandit, era 1 d’abril, aquell dia, segons el pla, s’havia deixat un carregament de blat dins una barqueta a la platja del poble, i tots els veïns, fins i tot els nens, es van amagar per tot arreu molt a prop: si el lladre apareixia, no podria fugir.

Efectivament el desgraciat va caure al parany i es va presentar al lloc on es trobava la barca per tal d’apropiar-se del blat, però aleshores, segons el pla, tot el poble va sortir del seu amagatall i s’hi va llançar a sobre amb una xarxa molt fina. El robador va començar a transformar-se en molts tipus d’animals, però la xarxa no el deixava fugir, va quedar atrapat. Després els veïns  van encendre uns fanals a la barca, on va quedar atrapat el lladre i la van empènyer mar endins, fins que el bot es va allunyar tant de la costa que ja no es veia el llum dels fanals, i finalment aquest atracador va desaparèixer de les seves vides per sempre més.

Des d'aleshores, cada dia 1 d’abril és tradició a Premià de Mar que la gent del poble es fiqui dins de les barques, i vagi mar endins amb fanalets encesos, per recordar que la unió fa la força.