La font del cargol

aginar, els hispanovisigots estaven molt oposats als musulmans, però un petit musulmà, anomenat Karim, volia un canvi pragmàtic a Premià.Els pares del jove estaven molt units, però la relació dels avis era calamitosa. Els avis de part de la mare eren mossàrabs, però els del pare eren berbers, per això l’infant ho volia arreglar.

Un dia en Karim se n’anà a passejar al bosc i, de sobte, va veure un grup de cargols molt units, i el musulmà, ple d’enveja, va preguntar:

-  Petit cargol, com podeu estar tan units entre vosaltres? A la meva família passa el contrari. 

El noi, fruit de la seva imaginació, li semblà que el cargol li responia:

- Senyor Karim, per exercir una influència benèfica entre els adults, és indispensable participar de les seves alegries.

-  I, què voleu dir amb això?

-  Doncs que si desitgeu que la vostra parentela es porti bé, heu de comunicar-vos i fer coses que els agradin.

-  I què els agrada?

-  Això ho haureu de  revelar vós mateix.

-  Gràcies per les vostres sàvies diccions, senyor cargol.

Quan aquest arribà a casa seva, els seus avis s’estaven esbatussant i el Karim va posar una mica de pau, i va explicar la crònica de cargol.

Ningú no el va creure, però ell insistia, fins que la seva mare va exigir-li que se n’anés a descansar una mica.

Al dia següent, a les dotze del de matí, a la plaça que actualment és ubicada al centre del poble, la Plaça dels Països Catalans, va haver-hi una gran baralla entre els bàndols de Premià, els àrabs i els hispanovisigots. Discutien pel domini del poble i, al no posar-se d’acord, es van barallar a pedrades. Entre pedra i pedra, va aparèixer en Karim. Est

upefacte, va reclamar que paressin. Sense cap solució, va intentar parlar-ho amb el líder de cada bàndol, però tots dos el van ignorar. Així que va recórrer a l’última solució, posar-se al mig de tots dos bàndols i intentar frenar-los. Com ja haureu imaginat la iniciativa d’en Karim va ser u

na autèntica bestiesa. Va rebre tantes pedrades que el van deixar esbarriat a terra sense ànima. Quan les dues bandositats van veure el nen estès a terra, van a entrar en raó. I des d'aquell moment, les baralles entre els hispanovisigots i els àrabs varen desaparèixer.

I aleshores, en honor del petit Karim i el cargol, van edificar una font, que es troba a la plaça dels Països Catalans. 

Jesús i Dani