Granet a granet

Diu la llegenda, que fa temps, a Premià de Mar, l’actual platja del Bellamar arribava fins al Camí Ral. Era una costa sense sorra i els premianencs i premianenques vivien a Premià de Dalt. 

A Premià només hi havia una humil casa a la vora d'aquella turbulenta mar. No era una família corrent, vivien aïllats i no es relacionaven amb cap altre habitant. 

En aquell mateix habitatge, una nit freda i esgarrifosa, va néixer una criatura anormal; era semblant a un avi, tenia el cabell blanc com la neu i la pell arrugada com l'escorça d'un arbre. La mare, en veure aquella criatura disfressada d'avi, va agafar un cistell i el va abandonar al carrer de davant . 

El nadó, al cap d'unes hores, ja mesurava 1,50 m. Es va aixecar d'aquella cofa, tenia l'esquena geperuda i li costava caminar. En veure la situació en què es trobava, va decidir trescar fins a un lloc on es pogués refugiar del mal temps. 

Aquell suposat ancià es feia dir Joan. Dia a dia, s'anava deixant veure pel poble, però malgrat els seus esforços, la gent no l’acceptava. 

-Hola? Bon dia! - deia l'avi. 

-Correu nens!-cridaven les mares. 

-No us espanteu!- deia l'avi. 

Però ningú li feia cas. 

En Joan cada dia s'anava fent més jove. A poc a poc, va deixar de tenir aquell cabell blanc com la neu i aquella pell arrugada com l'escorça va desaparèixer, la pell se li va tornar d'un to tènue. 

Com tot nen, tenia ganes de jugar, de saltar i de riure, però estava sol en aquella vida... 

-Hola nois! que puc jugar amb vosaltres?-deia en Joan als nois del parc.

-NO! Fora d'aqui fas fàstig.-Deien la colla d'amics.

-Va siusplau només una miqueta nois, doneu-me una oportunitat.

-Que no ho has sentit? fora d'aquí, no ho entens?

I el xicot marxà desesperat.

En un últim intent de construir aquell habitacle que mai no havia tingut, dia a dia, anava baixant un grapat de sorra de les Muntanyes de Premià de Dalt a Premià de Mar fins que va acabar creant l’actual platja del Bellamar. 

Anys més tard, la va anomenar Bellamar i va morir quan era un nadó, entre la sorra que amb tant esforç va traslladar. 

Actualment es rumoreja que a la platja on tant gaudim a l'estiu hi ha enterrat en Joan , el veritable creador de la platja de Bellamar. 

El 27 de maig, per aquest motiu,  celebrem el dia de les cometes , tots el nois de premia baixen a la costa amb el seu cometa i gojen dels espectacles dels professionals.