La llegenda del Port de Premià
LA LLEGENDA DEL PORT DE PREMIÀ
Diu la llegenda que fa molts anys, el port de Premià de Mar era un cementiri que enlleçava directament amb el mar. L'única relació entre el cementiri i el mar era un petit forat entre les roques. En el cementiri hi havia moltes tombes, però n'hi havia tres que eren més preades que les altres. Aquestes tres tombes eren les més importants perquè hi havia enterrats tres senyors feudals que solien sortir de les seves tombes per parlar de la reconstrucció del cementiri.
-Nosaltres volem ser lliures, però aquests murs que ens separen del mar ens tanquen en aquesta part de terra! - deia el més important dels tres, en Zakarias.
-Hem de buscar una solució per ser capaços de sortir d'aquí. Podem convocar la deessa del mar perquè ens lliuri d'aquest mur. - deia el més ric de tots ells, en Marc.
-D'acord. Invocarem Calipso per què trenqui aquest mur, però si extreiem el mur, el mar enfonsarà el cementiri. -va dir l' Ivan
-Podem dir-li que ens alliberi de les tombes a canvi de totes les ànimes d'aquest cementiri. - va dir en Marc
Van invocar a la deessa Calipso, que va parlar amb el cap del grup, l'Ivan.
-Què voleu dels meus mandats ? - va dir Calipso
-Volem que ens alliberi d' aquesta presó. -va dir en Zakarias
-Jo hos puc treure d'aquest mal si vosaltres a canvi em doneu totes les ànimes del cementiri, però heu de saber que a sobre del cementiri construiré un port, -
-Teniu la meva paraula, això es complirà, senyora del mars.- va dir en Zakarias
-La meva també la teniu, i també li voldrià dir què moltes gràcies,-va dir en Marc
-La meva sempre la tindreu, i vos podrà venir sempre què vulgui al cementiri. - va dir l' Ivan
Així que Calipso va exterminar el mur, tots quatre van veure les boniques vistes què es veien, i l'aigua poc a poc anava passant per aquell petit forat que n' hi havia , més tard va enfonsar el cementiri, i totes les ànimes se’n van anar amb Calipso cap al mar.
Més tard Calipso va retornar al cementiri per veure com quedava, els tres senyors feudals encara hi eren, quan ella estava alla , en Zakarias li va dir: Senyora Calipso, crec què vòs es una molt bella deessa i jo crec què vòs i jo podriem ser el dèu i la deessa dels mars. - va dir ell.
La deessa Calipso es va quedar una poca estona callada, però més tard va dir: Jo crec què també podriem ser uns bons dèus dels mars, així donç, vens amb mi?- va dir la deessa.
-I tant, encantat!- va dir en Zakarias.
En Zakarias es va quedar una estona parlant amb l 'Ivan i en Marc, i més tard es van despedir, i els dos se'n van anar cap al mar.
-Així donç, només quedem tu i jo.- va dir en Marc
- Si, ja ho crec.- va dir l'Ivan
Va construir el port a sobre, tal com va dir, i els esperits dels tres senyors feudals van ser lliures. Ara, els Premianencs utilitzen el port, tal com va dir la deessa Calipso. Ara la deessa està amb totes les ànimes i amb en Zakarias. I aquesta és la llegenda del port de Premià de Mar.
Iván, Zakarias i Marc