La llegenda d'en Joan Nasvermell
LA LLEGENDA D’EN JOAN NASVERMELL
A Premià de Mar, cada 3 de maig la gent es pinta el nas de color vermell i s'agrupa a la plaça de l’ajuntament. És una tradició molt antiga, de l’edat mitjana. Heus aquí la seva procedència.
En Joan Nasvermell va nèixer al Premià de Mar governat pels visigots. Un dia els àrabs van arribar a Premià i el van conquerir. Quan els àrabs van arribar a la ciutat, en Joan tenia 20 anys. Els sarraïns feien pagar al poble d’en Joan impostos importants per ser cristià. Ja que veia cada dia morir-se de gana la seva família, la seva ràbia es va anar aplegant. Al cap d’un any, va viatjar fins als Regnes Cristians. Quan va arribar-hi, el rei li va dir:
-Hola i benvingut.
-Hola majestat -va dir en Joan.
-Per què heu vingut?
-Us he vingut a informar que estic ideant fer fora els àrabs de Premià de Mar. Però m’heu de proporcionar el vostre exèrcit o serà impossible.
-D’acord. Quina compensació voldreu?
-Cap senyor. Només veure lliure el meu poble
.
En Joan va tornar cap a Premià amb una armada. Van estar una setmana sencera discutint sobre l’estratègia per derrotar els àrabs però a ningú se li va acórrer res. Llavors, en Joan va proposar que havien de fer alguna cosa per espantar-los.Van decidir que es pintarien el nas de color vermell ja que al rei li feien basarda els nassos vermells. Fins i tot quan veia algú refredat, se n'anava corrent. Primer van planejar una tàctica que consistia a entrar al palau de nit i espantar el rei. Ho van provar però només van aconseguir traspassar la muralla i els van portar tots a la presó.
Un dia, a la nit van idear el “pla B”. Consistia a esmunyir-se de la presó quan tothom estigués a la mesquita, ja que era l’ hora on hi havia menys vigilància i el rei era allà.
A l’endemà, amb el pigment d’unes cireres que els van donar per menjar, es van pintar els nassos de color vermell.
Es van escapar amb facilitat de la presó ja que ningú estava vigilant. Quan van arribar a la mesquita, primer la van rodejar i després hi van entrar. El rei, en veure tantes persones amb el nas vermell, se’n va anar corrents cap a la seva fortalesa .
En Joan va atrapar el rei quan es quedava atrapat en un atzucac.
-Sóc l’ànima del nas vermell- va dir en Joan.
-No em feu mal! Digueu-me el que voleu!- va dir el rei mig plorant.
-Vull que vós i la gent de la vostra terra marxeu de Premià. I si no ho feu, us empaitaré per sempre!
-D’acord, d’acord! Voleu alguna cosa més?- va pronunciar el rei.
-Sí! En aquest carreró s'edificarà una plaça.
-Val.
I és per això que cada 3 de maig, que és el dia en el que els àrabs van marxar de Premià, la gent es pinta el nas de color vermell i es reuneix a la plaça de l’ajuntament, per rendir honorança al Joan Nasvermell i al seu exèrcit.
Patrícia Pujol i Ignasi Pujol
