Can Manent
El perquè de Can Manent??
Hi havia una vegada, en una petita nació anomenat Premià de Mar, hi havia una enorme platja, en la qual s'hi celebraven moltes festes i guerres.
Temps era temps, un gran grup de Premianencs no sabien molt bé què fer, com que no tenien contrincants amb qui combatre, van decidir arriscar-se i demanar la guerra al grup més gran i més fort d'arreu del món: els pirates.
Així , com tots us deveu imaginar, els pirates van acceptar aquella batalla pensant el mateix de sempre, que eren tots uns garrepes sense força i que amb un tres i no res se'n desempallegarien.
Una quants dies abans de la gran guerra, els premianencs pencaven i suaven dia i nit per entrenar-se i així poder guanyar aquella batalla tan considerable.
Just quan quedaven uns 40 minuts per la gran batalla, van anar al bar on solien celebrar els enfrontaments, hi anaven consecutivament abans i després de cada lluita, i cadascun d'ells es va prendre una gran gerra de cervesa en un tres i no res de la set que tenien per haver entrenat tant i tant dur els últims dies.
– Ara nois és el nostre gran moment - digué el capità dels premianencs -.
– Són nostres - exclama un de l'equip -.
– Som-hi tots a per ells – va proferir un altre -.
Es van aixecar tots amb la màxima ira que podien tenir i es van presentar a les 5 en punt de la tarda tal i com havien acordat a la platja del (Vellamar).
Però evidentment, els pirates es van retardar uns 10 minuts, cosa que, als premianencs no els va anar tan malament. Aquests 10 minuts ja que van ser els que van ajudar-los a digerir
tota la cervesa que s'havien pres.
Un cop els pirates van arribar, van encapçalar el gran combat que tothom esperava des de feia setmanes, aquella gran guerra va ser bastant igualada, però, com que els pirates s'ho tenien tan i tan cregut, els premianencs els va fer molta ira i, com tots sabeu, la ira ,si és forta, pot arribar a fer la mort. Així que per primer cop a la història, algun grup de guerrers van derrotar als pirates,i els premianencs per celebrar-ho, van anar com sempre al seu bar però, aquest cop, de la il·lusió que tenien, van fer encara més espectacular la celebració.
Així, que van entrar al bar i el capità dels premianencs tot servicial digué: – Bon dia tingueu sr.Henry. -en henry era l'amo d'aquell bar-.
– Bon dia sr. Manent, a que es deu tanta alegria??
– Mireu, hem guanyat al grup més fort i més nombrós de tot el món.
– Us referiu als...als.... ah sí, als pirates?
– Exactament senyor!
– Està bé doncs, aleshores, per celebrar-ho, els convido a tots a una ronda de cervesa ben fresca.
– Moltes gràcies, senyor.
– De res, home només faltaria.
Després d'aquell gran dia per tots els premianencs, després de commemorar-ho com l'ocasió mereixia, cadascun d'ells va marxar cap a casa seva.
Un de les coses que més li agradava fer al capità era llegir, i és per això, que va començar a lluitar, per que va llegir-se un llibre sobre lluites que li va semblar molt captivant.
Però al cap d'uns dies, tota aquella alegria que tenien tots els premianencs dins es va transformar en una gran tristesa, ja que van rebre la trista notícia que el capita havia mort per culpa d'una migranya.
Als habitants de Premià, els va saber molt greu i no coneixien què fer per agrair-li tot el que havia fet tan per ells, com per el poble.
ES PER AIXÒ, QUE LA BIBLIOTECA DE CAN MANENT ES DIU AIXÍ, PER QUE COM QUE AL LIDER LI AGRADAVA MOLT LLEGIR DONS VAN FER UNA BIBLIOTECA EN HONOR A ELL I DE NOM LI VAN POSAR CAN MANENT, PER QUE ERA AIXÍ COM ES DEIA DE COGNOM.
Berta Grandia Gutiérrez
