PSICOLEG MONTMELO

Xavier Conesa - Carme Serrat. Psicòlegs

C/ Gaietà Vinzia, 11-13

MOLLET DEL VALLÈS

Tel. 653 811 887 - 93 570 71 54 - 686 66 96 01

conesa@gmail.com

www.psicologosmollet.com

PSICOLEG MONTMELO

Els problemes psicològics des de la perspectiva cognitiu conductual. Com hem dit, les persones tenen problemes psicològics derivats de la vostra dificultats d'adaptació al context i, en conseqüència, hem d'afegir que, estant les persones adaptant-se contínuament al context en el qual viuen, els problemes psicològics sobrevenen quan no es produeix amb la suficient rapidesa aquesta adaptació. Sens dubte, el temps d'adaptació és relatiu al criteri del propi subjecte i, naturalment, al criteri normatiu de la societat o cultura en què viu. Aquesta fixa els paràmetres temporals en els quals ha de produir-se aquesta adaptació castigant els comportaments inadequats que es produeixen fora d'aquest termini. D'aquí sorgeix, la tradició de considerar la malaltia psicològica com a comportament anormal. Els subjectes que no s'adapten, en el temps normativament fixat, executarien comportaments "estranys" que no s'ajusten a les normes del context. Quan el problema ja està instal·lat a la persona, s'expressa com a sentiment d'incapacitat per comprendre "el que em passa" o "estranyesa davant el que ara em passa". Es qualifiquen com anormals els intents de la persona que pretén adaptar-se, buscant estratègies alternatives, noves o creatives en un ambient competitiu només si aquests intents resulten fallits, d'acord amb el criteri de l'entorn cultural. Aquest plantejament permet que es puguin considerar problemes psicològics tant els problemes de desenvolupament evolutiu, com és el cas de l'enuresi i els problemes d'aprenentatge escolar, com els derivats de pèrdues o successos traumàtics com podria ocórrer en el cas de la depressió o dels trastorns obsessius. La psicopatologia organitza a través de diverses metodologies les característiques de cada tipologia i classifica els problemes psicològics assenyalant els punts clau del desenvolupament del trastorn fins constituir-se en un cas clínic que demana ajuda professional. Protocols d'intervenció clínica en psicologia. Màster de Salut de la UAM. Protocol general d'intervenció. J.Santacreu 7 Es considera que el problema actual que es presenta en sessió és el conjunt de queixes del pacient (o el seu entorn, especialment en nens). L'origen del problema psicològic es situa en un moment previ, el desenvolupament del problema el constitueixen el conjunt d'accions (intents de solució) que es consideren fallits encara que inicialment van poder considerar-se part de la solució i, en conseqüència, en el moment present es demana ajuda professional. Així la majoria de tots els problemes que afrontem a la clínica tenen una història relativament llarga, amb èxits i errors parcials, amb valoracions per part del propi pacient sobre el tema, però terapèuticament, només es poden tractar des del moment actual. L'avaluació del cas estudia la història del problema i s'hipotetiza sobre el seu desenvolupament però se centra en el conjunt actual d'elements que mantenen el "trastorn psicològic" tal com el presenta el pacient a la consulta clínica. Es considera que els problemes psicològics tenen un procés relativament llarg de manera que, la distància temporal entre els inicis o origen i el moment present en què acudeix al psicòleg, determina la seva gravetat (cronicitat). Es considera que, com més gran és el temps que ha passat, més gran és el conjunt de solucions fallides i major el nombre d'hipòtesis inadequades que l'individu ha generat sobre el propi problema. No obstant això, la gravetat també es relaciona amb la intensitat i persistència del comportament anormal i, sobretot, amb tot el que incapacita la persona per continuar adaptant-se a la vida diària. A la figura 2, es mostra l'evolució del problema des del seu origen fins al moment de l'avaluació per part d'un psicòleg a la clínica. Els esdeveniments que poguessin considerar-se l'inici del problema no sempre són identificats amb claredat per la persona amb problemes. De vegades només reconeix que, a partir d'un cert moment, van començar les dificultats i el malestar. En l'esquema es posa de manifest que el problema evoluciona amb la persona; que en ocasions tracta de minimitzar-i en altres d'afrontar-encara que sense èxit, el que fa que el dolor, la incomoditat i els elements constituents del mateix s'intensifiquin; que la persona reflexioni sobre el seu problema i l'hi expliqui als altres, hipotetizando sobre les seves causes, generant idees irracionals i il · lògiques sobre el problema o la seva pròpia persona i fins i tot establint noves regles d'actuació que, freqüentment, l'agreugen, fent que l'individu es senti incapaç de resoldre-ho per si mateix, pateixi molt més i, potser, finalment, demani ajuda.

PSICOLEG MONTMELO

Google Sites

Report abuse