PSICOLEG PREMIA DE MAR

PSIC0LEG PREMIA DE MAR

Xavier Conesa - Carme Serrat. Psicòlegs

C/ Gaietà Vinzia, 11-13

MOLLET DEL VALLÈS

Tel. 653 811 887 - 93 570 71 54 - 686 66 96 01

conesa@gmail.com

www.psicologosmollet.com

Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13

MOLLET DEL VALLES

C/ Santa Anna, 26

BARCELONA

Tel 93 570 71 54 (petición de visita)

conesa@gmail.com

www.psicologosmollet.com

www.xavierconesa.com

https://sites.google.com/view/psicolegmollet-psicologomollet/psicolegs-mollet

.....

L'AVALUACIÓ DEL CAS I DEL TRACTAMENT

Avaluar el cas és avaluar a una persona amb un problema psicològic. No es tracta

només d'avaluar la importància, gravetat o característiques d'un problema. la

avaluació amb l'objectiu de tractament és un tipus d'avaluació especial que exigeix

determinar el tipus problema (si és que s'ajusta a una tipologia clara dels sistemes

diagnòstics a l'ús) les variables que van poder determinar el seu origen i les variables

que actualment el mantenen. Avaluar un cas amb l'objectiu de tractar és identificar

els objectius del tractament i les variables que poden facilitar assolir-los. atès que

la intervenció es planteja habitualment com un procés d'aprenentatge que pot

resultar costós és imprescindible plantejar l'avaluació de la motivació per

aconseguir el canvi de comportament. De fet, se suposa un alt nivell de motivació

en tots els casos de persones adultes, pel fet que demanin ajuda i,

freqüentment, paguen per la consulta. En alguns procediments terapèutics es

exigeix una demostració del nivell de motivació que passa per un reconeixement de la

incapacitat per resoldre el problema per si mateix i del sofriment que causa al

propi pacient.

El procés de tractament implica prendre decisions sobre com fixar objectius i

prioritzar-los. La majoria dels autors accepten que el conjunt d'objectius d'un

tractament es pot aconseguir de molt diverses maneres, un bon nombre dels

Protocols d'intervenció clínica en psicologia. Màster de Salut de la UAM. Protocol general d'intervenció. J.Santacreu

quals, porten a l'èxit en el tractament. Per això és important que el psicòleg es

plantegi també l'avaluació del programa de tractament: la seva eficàcia, eficiència i

efectivitat.

Tant l'avaluació del cas com la del tractament impliquen, en conseqüència, la

avaluació d'un ampli nombre de variables de molt diferents característiques que

exigeixen una instrumentació variada i específica en cada cas.

No anem a descriure en aquest text els objectius, el procés o els procediments de la

avaluació per al tractament. En la majoria dels manuals d'Avaluació i

Intervenció Clínica (Avaluació, Modificació de conducta Psicologia clínica,

Psicologia de la salut) figuren extensos apartats sobre què fer, com procedir i

amb quins instruments avaluar. Pretenem només assenyalar que el procés de

intervenció exigeix l'avaluació prèvia del cas, és a dir, la descripció del cas i

una explicació psicològica del mateix que permeti finalment fixar objectius de

tractament. Per a això és necessari: a) una anàlisi funcional dels comportaments

clínicament rellevants; b) el llistat de regles, creences, atribucions (cognicions)

que guien l'actuació de la persona i el seu procés de reflexió, especialment,

aquelles que, potencialment, impedeixen el seu ajust a la realitat, a les contingències del

context i en definitiva la seva adaptació al context actual.

El cas clínic en adults es posa de manifest mitjançant queixes, bé per la manca de

assoliment (títols, ascensos, amics, plaer en una relació sexual, etc.) o bé per

patiment (dolor, irritació, tristesa, enuig, por, cansament, agressió, malestar).

Tots dos tipus de manifestacions solen estar lligats i l'eliminació d'aquestes queixes

es constitueix en l'objectiu final del tractament i, en alguna mesura, aquestes queixes es

constitueixen com a variables dependents del tractament. Això és així perquè es

suposa que el canvi en la freqüència d'alguns comportaments crítics i / o

conjunt de regles, modifiqués la intensitat del malestar del pacient i reduirà les seves

queixes.

Per aconseguir un canvi en el comportament, cal, en primer lloc, conèixer

com operen en el cas, les contingències del context en el present per

generar propostes d'actuació apropiades i, en segon lloc, identificar aquelles

proposicions il·lògiques, inútils i incoherents amb la present realitat que poguessin

impedir l'aprenentatge de nous comportaments. En definitiva, el procés de

aprenentatge i, per tant, de tractament consisteix a sotmetre a experiències

controlades d'aprenentatge, reflexionant sobre aquestes, generant noves regles

d'actuació.

Si només es tractés d'aprendre una nova forma de comportar-se (ho és en molts de

els casos clínics, però no en tots) caldria avaluar d'una banda, el nivell de

competències i coneixements previs i, d'una altra, el grau de motivació. aquests

dos conjunts de variables determinen l'eficàcia i eficiència de l'individu en la seva

procés d'aprenentatge. Tot i que la situació clínica no és el cas de l'ensenyament

reglada, comparteix els elements propis d'una situació d'aprenentatge. en ambdós

casos es pretén que el client (estudiant) aprengui el màxim en el mínim temps

possible, amb l'objectiu addicional que no interfereixi amb futurs aprenentatges. per això

és imprescindible avaluar el nivell de competència i la motivació