PSIC0LEG PREMIA DE MAR
Xavier Conesa - Carme Serrat. Psicòlegs
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLÈS
Tel. 653 811 887 - 93 570 71 54 - 686 66 96 01
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa@gmail.com
www.psicologosmollet.com
www.xavierconesa.com
https://sites.google.com/view/psicolegmollet-psicologomollet/psicolegs-mollet
.....
L'AVALUACIÓ DEL CAS I DEL TRACTAMENT
Avaluar el cas és avaluar a una persona amb un problema psicològic. No es tracta
només d'avaluar la importància, gravetat o característiques d'un problema. la
avaluació amb l'objectiu de tractament és un tipus d'avaluació especial que exigeix
determinar el tipus problema (si és que s'ajusta a una tipologia clara dels sistemes
diagnòstics a l'ús) les variables que van poder determinar el seu origen i les variables
que actualment el mantenen. Avaluar un cas amb l'objectiu de tractar és identificar
els objectius del tractament i les variables que poden facilitar assolir-los. atès que
la intervenció es planteja habitualment com un procés d'aprenentatge que pot
resultar costós és imprescindible plantejar l'avaluació de la motivació per
aconseguir el canvi de comportament. De fet, se suposa un alt nivell de motivació
en tots els casos de persones adultes, pel fet que demanin ajuda i,
freqüentment, paguen per la consulta. En alguns procediments terapèutics es
exigeix una demostració del nivell de motivació que passa per un reconeixement de la
incapacitat per resoldre el problema per si mateix i del sofriment que causa al
propi pacient.
El procés de tractament implica prendre decisions sobre com fixar objectius i
prioritzar-los. La majoria dels autors accepten que el conjunt d'objectius d'un
tractament es pot aconseguir de molt diverses maneres, un bon nombre dels
Protocols d'intervenció clínica en psicologia. Màster de Salut de la UAM. Protocol general d'intervenció. J.Santacreu
13
quals, porten a l'èxit en el tractament. Per això és important que el psicòleg es
plantegi també l'avaluació del programa de tractament: la seva eficàcia, eficiència i
efectivitat.
Tant l'avaluació del cas com la del tractament impliquen, en conseqüència, la
avaluació d'un ampli nombre de variables de molt diferents característiques que
exigeixen una instrumentació variada i específica en cada cas.
No anem a descriure en aquest text els objectius, el procés o els procediments de la
avaluació per al tractament. En la majoria dels manuals d'Avaluació i
Intervenció Clínica (Avaluació, Modificació de conducta Psicologia clínica,
Psicologia de la salut) figuren extensos apartats sobre què fer, com procedir i
amb quins instruments avaluar. Pretenem només assenyalar que el procés de
intervenció exigeix l'avaluació prèvia del cas, és a dir, la descripció del cas i
una explicació psicològica del mateix que permeti finalment fixar objectius de
tractament. Per a això és necessari: a) una anàlisi funcional dels comportaments
clínicament rellevants; b) el llistat de regles, creences, atribucions (cognicions)
que guien l'actuació de la persona i el seu procés de reflexió, especialment,
aquelles que, potencialment, impedeixen el seu ajust a la realitat, a les contingències del
context i en definitiva la seva adaptació al context actual.
El cas clínic en adults es posa de manifest mitjançant queixes, bé per la manca de
assoliment (títols, ascensos, amics, plaer en una relació sexual, etc.) o bé per
patiment (dolor, irritació, tristesa, enuig, por, cansament, agressió, malestar).
Tots dos tipus de manifestacions solen estar lligats i l'eliminació d'aquestes queixes
es constitueix en l'objectiu final del tractament i, en alguna mesura, aquestes queixes es
constitueixen com a variables dependents del tractament. Això és així perquè es
suposa que el canvi en la freqüència d'alguns comportaments crítics i / o
conjunt de regles, modifiqués la intensitat del malestar del pacient i reduirà les seves
queixes.
Per aconseguir un canvi en el comportament, cal, en primer lloc, conèixer
com operen en el cas, les contingències del context en el present per
generar propostes d'actuació apropiades i, en segon lloc, identificar aquelles
proposicions il·lògiques, inútils i incoherents amb la present realitat que poguessin
impedir l'aprenentatge de nous comportaments. En definitiva, el procés de
aprenentatge i, per tant, de tractament consisteix a sotmetre a experiències
controlades d'aprenentatge, reflexionant sobre aquestes, generant noves regles
d'actuació.
Si només es tractés d'aprendre una nova forma de comportar-se (ho és en molts de
els casos clínics, però no en tots) caldria avaluar d'una banda, el nivell de
competències i coneixements previs i, d'una altra, el grau de motivació. aquests
dos conjunts de variables determinen l'eficàcia i eficiència de l'individu en la seva
procés d'aprenentatge. Tot i que la situació clínica no és el cas de l'ensenyament
reglada, comparteix els elements propis d'una situació d'aprenentatge. en ambdós
casos es pretén que el client (estudiant) aprengui el màxim en el mínim temps
possible, amb l'objectiu addicional que no interfereixi amb futurs aprenentatges. per això
és imprescindible avaluar el nivell de competència i la motivació