Xavier Conesa - Carme Serrat. Psicòlegs
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLÈS
Tel. 653 811 887 - 93 570 71 54 - 686 66 96 01
conesa@gmail.com
Tractaments eficaços per als trastorns psicològics
Des de principis del segle XX, Pavlov, Watson i Skinner, entre d'altres, van insistir sobre
la importància d'utilitzar en psicologia i les seves pràctiques clíniques el mètode de les ciències
naturals, establert per Galileu Galilei i Leonardo Da Vinci al Segle XVI. Un dels
fets més contundents en l'àrea clínica va ser la publicació d'Eysenck, el 1952, sobre la
ineficàcia dels tractaments psicològics de l'època. A l'Hospital de Mausley, Anglaterra,
va comparar una mostra de pacients que rebien diferents tractaments amb aquells que estaven
en una llista d'espera i va mostrar que el percentatge de curació entre tractats i no tractats no era
significatiu al cap de 6 mesos, amb un petit biaix a favor dels no tractats.
Independentment de les crítiques metodològiques que posteriorment se li van fer, aquest treball
va provocar bastant inquietud en el món científic, especialment en professionals que seriosament
Teràpies eficaços i ciència bàsica juny
volien trobar mètodes més eficaços que el simple pas del temps, com suggeria la
investigació. Eysenck, juntament amb altres investigadors de l'època, van bregar perquè es
fessin estudis sobre l'eficàcia dels tractaments i, amb una visió científica de la
psicologia i de la psicopatologia, va considerar que la investigació bàsica i aplicada havia de ser el
substrat fonamental per a una pràctica clínica eficaç. Amb aquest criteri, va crear un laboratori de
comportament animal no humà i humà a l'hospital psiquiàtric que dirigia, i allà
va desenvolupar investigacions que encara continuen.
Models d'investigació clínica
Més endavant, Gelder, Marks i Meyer, en la dècada del 60, van fer estudis més
sistemàtics sobre l'efectivitat dels tractaments psicològics. Agras i Berkowitz (1980)
van establir un model d'investigació clínica, inspirats en els mètodes farmacològics,
que es resumeix en les següents etapes:
1. Avaluar l'estat de les intervencions d'un trastorn específic i examinar la varietat de
procediments existents. Això inclou estudis exploratoris, d'investigació bàsica,
desenvolupaments teòrics nous, etc.
2. Quan un procediment sembla potencialment útil, fer assajos clínics amb dissenys
senzills amb i sense grups de comparació amb altres tècniques o sense tractament. Aquest mètode es
s'assembla als de "etiqueta oberta" en farmacologia.
3. Si els resultats de les investigacions anteriors són positius, detectar els diferents
components del tractament i fer comparacions amb altres alternatius, amb majors
controls que en l'etapa anterior. Això inclou estudis de grups experimentals vs. controlplacebo
i avaluació a cec o doble cec dels resultats dels tractaments. L'estudi a
cec significa que els que avaluen un resultat clínic desconeixen a quin grup pertanyen els
Teràpies eficaços i ciència bàsica juliol
dades del pacient (si al experimental o al control). En l'estudi a doble cec, ni els
terapeutes ni els avaluadors coneixen a quin grup pertany la persona que està sotmesa a
tractament. Aquests controls són indispensables per al control dels biaixos que es poden
produir en la interpretació dels resultats deguts a la subjectivitat del terapeuta, de l'
avaluador i del propi pacient.
4. Estudiar els efectes a llarg termini del tractament i la forma més eficient de difondre-ho i
practicar-lo.
5. Finalment es determina l'eficàcia de camp, que estudia la factibilitat i generalitat
els tractaments quan s'apliquen a enquadraments clínics típics i a diferents situacions.
Inclou estudis del cost del tractament, la possibilitat d'aplicar-lo en diferents mitjans i
comunitats, etc.
Més recentment, el congrés dels Estats Units va crear l'Agència per a la
investigació i cura de la salut amb l'objectiu de determinar l'efectivitat dels
tractaments per a trastorns específics i promulgar pautes de les seves pràctiques adequades. aquests
estudis inclouen no només a les intervencions clíniques per a la salut física sinó també
per a les psicològiques.
El 1993, a la Divisió 12 de Psicologia Clínica de l'Associació Psicològica
Americana (APA), es va formar el grup Tasca, sobre la Promoció i Difusió de Procediments
Psicològics. El seu objectiu és estudiar quins són els tractaments amb suport empíric (TAE).
Chambless i Ollendick (2001) mostren els principals èxits del grup Tasca presentant els
TAE en una llista. A més van incloure una introducció sobre la història recent del grup
Tasca, que pas a resumir. El grup Tasca determinar les dues característiques fonamentals
per establir l'excel·lència dels mètodes per a l'atenció de la salut comportamental o
salut mental, que resumeix els presentats en l'anterior model de recerca: 1. rigorosa
avaluació de les evidències científiques que indiquin la seva eficàcia (validesa interna dels
Teràpies eficaços i ciència bàsica