Xavier Conesa - Carme Serrat. Psicòlegs
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLÈS
Tel. 653 811 887 - 93 570 71 54 - 686 66 96 01
conesa@gmail.com
En els últims 20 anys s'han produït tres avenços molt importants
en el camp dels trastorns mentals. En primer lloc, s'han fet grans
avenços en la comprensió de les bases biològiques de molts quadres
clínics. En segon lloc, s'ha desenvolupat una nova generació
de psicofàrmacs, amb una major eficàcia terapèutica i un perfil més favorable
d'efectes secundaris. I en tercer lloc -però no menys important-,
s'han creat tractaments psicològics breus i efectius per a una àmplia
varietat de trastorns.
No obstant això, la difusió d'aquests tres avenços no ha estat simètrica. al
cas dels tractaments psicològics, en no comptar amb un òrgan de difusió
tan poderós com la indústria farmacèutica, els avenços espectaculars
que hi ha hagut s'han limitat a les revistes científiques i no han arribat tan sols
als sectors professionals implicats ni se'ls ha prestat l'atenció
deguda.
Les teràpies psicològiques han experimentat un gran desenvolupament en diferents
àrees. La psicologia clínica basada en l'evidència implica la integració
de l'experiència clínica amb els resultats de la investigació. No obstant això,
hi ha moltes discrepàncies entre la investigació i la pràctica clínica:
no sempre un tractament eficaç en un assaig clínic resulta efectiu en la
pràctica clínica habitual.
Al marge de les limitacions de les investigacions clíniques, aquestes van a
suposar -en realitat, han suposat ja- un camí sense retorn en la pràctica
professional de la psicologia clínica. Per això, les teràpies psicològiques van
a tendir a estar estandarditzades, és a dir, amb una descripció precisa
els instruments d'avaluació, el programa de tractament, el format de
aplicació (individual o grupal), el diari de sessions, etcètera. Les guies de
tractament efectives s'inscriuen en el marc de teràpies breus (10/15 sessions)
i específiques, el que no és incompatible amb la necessària flexibilitat
en l'aplicació d'aquests tractaments en funció de les peculiaritats concretes
de cada pacient. De fet, i al marge de la dificultat d'acceptació
de les teràpies llargues per part dels pacients, l'allargament d'un
tractament no augmenta necessàriament la utilitat o l'eficàcia del mateix