Xavier Conesa - Carme Serrat. Psicòlegs
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLÈS
Tel. 653 811 887 - 93 570 71 54 - 686 66 96 01
conesa@gmail.com
PSICOLEG MATARO
Totes aquestes tecnologies han demostrat grans avantatges, però encara es
troben davant el repte d'esmenar algunes limitacions en el seu ús terapèutic.
D'una banda, diferents autors ja han subratllat els avantatges de la RV, per
exemple, Anderson et al. (2004), suggereixen que la RV permet major control de
les situacions d'exposició, ja que és possible delimitar el temps que el
pacient romandrà en ambient virtual, o les variables i esdeveniments que formen
part de l'exposició. Alguns estudis també posen de manifest
que els pacients tenen major preferència per l'exposició amb RV que per
l'exposició en viu. Per exemple, Rothbaum, Hodges, Smith & Lee (2000)
van donar als participants amb fòbia a volar d'un grup en llista d'espera la
opció de rebre teràpia d'exposició in vivo o per mitjà de RV i 14 de 15
participants van triar l'exposició per RV. Els resultats suggereixen que pot
ser més fàcil que la gent doni el primer pas per enfrontar la seva por quan
poden fer-ho a través d'ambients virtuals. Dades en aquesta mateixa línia es
van trobar en un estudi de García-Palacios, Botella, Hoffman & Fabregat
(2007) en què es preguntava als pacients les seves preferències respecte a exposició
in vivo versus exposició per mitjà de RV, i clarament es decantaven
per la RV. Per Wiederhold & Wiederhold (2006), un altre avantatge de la RV
és que pot reduir el temps de durada de la teràpia i la taxa de recaigudes.
En general, podem dir que l'ús de les TICs en els tractaments psicolò-
gics intenta facilitar la feina dels terapeutes i la integració dels pacients
en el procés terapèutic. Concretament, per als pacients una de les
majors avantatges de les TIC és la seguretat, el control i la confidencialitat
que els proporcionen: poden rebre el tractament de forma segura sense estar
exposats als ulls dels altres; i, a més, en alguns casos poden afrontar
el seu problema ja sigui en la consulta del terapeuta o fins i tot al mateix
llar del pacient. Es tracta de fer els tractaments psicològics molt més
accessibles per a tots i de trencar alguns dels estigmes existents entorn
a ells. Tot això fa que s'estiguin promocionant millores en els actuals
programes de tractament en permetre generar una diversitat de contextos i
alternatives terapèutiques per als pacients.
D'altra banda, malgrat els avenços que s'han aconseguit amb les noves
TIC en el camp dels tractaments psicològics, encara cal superar
una sèrie de limitacions. En Relació a la RV, una de les principals limitacions
són els costos que encara segueixen sent elevats. Encara que han disminuït
de forma molt notable en els últims anys, el cost dels desenvolupaments
d'aquestes eines així com els equips necessaris, no sempre estan a l'
abast de tots els terapeutes i totes les institucions. En relació a l'ús de
les TIC en general, els psicòlegs i / o pacients que no estiguin molt familiaritzats
amb aquestes tecnologies poden presentar algun tipus de resistència respecte
a la seva acceptació i la seva utilització rutinària en teràpia al no sentir preparats o
assegurances amb el seu ús, o no tenir clara la seva utilitat. Per tant, un objectiu clar a
aconseguir és superar aquestes inseguretats i limitacions.
162 Tractaments psicològics i TICs
Anuari de Psicologia, vol. 40, nº 2, setembre 2009, pp. 155-170
© 2009, Universitat de Barcelona, Facultat de Psicologia
Grau de satisfacció dels usuaris en rebre un programa
de telepsicologia auto-aplicat a través d'internet
En aquest apartat es presenta l'estudi realitzat per analitzar el grau de
satisfacció manifestat per pacients als quals es va aplicar un programa de tractament
basat en TIC. Concretament, s'analitzen dades sobre l'acceptació
del programa d'telepsicologia aplicat a través d'internet per al
por als animals petits SENSE POR esmentat anteriorment. A més,
es compara l'acceptació d'aquest programa auto-administrat amb el
mateix programa administrat pel terapeuta.
participants
La mostra estava composta per un total de 35 participants (5 homes i 30
dones). Van ser assignats a l'atzar a una de les dues condicions experimentals:
1. Un programa de tractament auto-administrat a través d'internet
(N = 19) per a la fòbia als animals petits.
2. El mateix programa aplicat pel terapeuta cara a cara (N = 16).
Pel que fa al diagnòstic, tots els participants complien els criteris
del DSM-IV (APA, 2000) de Fòbia Específica, Tipus Animal: 9 participants
tenien por a les aranyes, 16 presentaven fòbia a les paneroles i els 10 restants
tenien fòbia als ratolins