PSICOLEG CANOVELLES

Xavier Conesa - Carme Serrat. Psicòlegs

C/ Gaietà Vinzia, 11-13

MOLLET DEL VALLÈS

Tel. 653 811 887 - 93 570 71 54 - 686 66 96 01

conesa@gmail.com

www.psicologosmollet.com

Tractaments ben establerts

1. Almenys dos experiments amb dissenys inter-grup han de demostrar eficàcia en una o

més de les següents maneres: (A) superioritat al placebo o un altre tractament, (B)

equivalència amb un tractament ja establert, amb formats de la mostra adequats, o

2. gran quantitat d'experiments amb dissenys de cas únic. Han de demostrar eficàcia

amb: (A) ús d'un bon disseny experimental, (B) comparació de la intervenció amb

un altre tractament,

3. els experiments han de ser realitzats amb manuals clars i entenedors dels

tractaments o descripcions definides del mateix,

4. s'han d'especificar les característiques de les mostres de pacients que es van usar,

5. els efectes d'un determinat tractament s'han de demostrar per un mínim de dos

investigadors o equips independents.

II. Tractaments probablement eficaços

1. Hi ha d'haver almenys dos experiments que mostrin que el tractament és superior al

grup control de llista d'espera o

2. ha d'haver un o més experiments que compleixin els criteris de tractament ben

establert I.1 o I.2, I.3 i I. 4, però no es compleix el criteri 5, o bé

3. hi ha d'haver una petita quantitat d'experiments de disseny de cas únic que

compleixin els criteris de tractament ben establert.

III. Tractaments experimentals: el tractament encara no compleix els criteris metodològics

del grup Tasca, però són prometedors.

Teràpies eficaços i ciència bàsica setembre

Més endavant, la Divisió 12 va formar un segon grup amb èmfasi en TAE i programes

de prevenció per a nens i un altre sobre Intervencions Psicosocials efectives: una perspectiva

del transcurs de la vida. Alguns informes ja es van publicar (ex., Spirito, 1999). la divisió

també va comissionar a un altre grup perquè realitzi una "Guia dels tractaments que

funcionen ", que va ser publicat per Nathan i Gorman (1998).

A més de l'APA, altres autors i països van emprendre revisions TAE. per

exemple, Kendall i Chambless (1998), van incloure publicacions que identifiquen TAE en

teràpies d'adults, nens, parella i família, la revisió de Wilson i Gil (1996) per al dolor

crònic i la revisió de Gatz i col. (1998) per a tractaments de gent gran. Els psicòlegs de

Anglaterra van incloure la publicació Què funciona per a qui (Roth i Fonagy, 1996), els quals

van dirigir una revisió d'eficàcia de la psicoteràpia per al Servei de Salut Nacional

Britànic (Parry, 1996). La Secció de Psicologia Clínica de l'Associació Psicològica

Canadenca va establir el seu propi Grup Tasca sobre TAE (Hunsley i col., 1999). Skauss i

Kaechele (1998), a Alemanya, van fer treballs una mica diferents, però relacionats amb els

anteriors.

El 1995, el grup Tasca emetre el primer informe (Chambless i col., 1996, 1998) en els

que va identificar 25 TAE, que es van presentar en conferències, articles de revistes i en

seccions especials de revistes especialitzades (per ex., Kendall i Chambless, 1998; Elliott,

1998 i Kazdin, 1996).

L'any 1998, la llista del grup Tasca augmentar a 71 TAE i el 2001, Chambless i

Ollendick (2001) van informar sobre 108 per a trastorns identificables en adults i gerontes i

37 en nens i adolescents. Això reflecteix un considerable progrés d'aquestes investigacions.

A més, el Comitè d'Acreditació de l'APA va establir la necessitat de

entrenament en TAE com a part de les pautes per a acreditar els programes de doctorat i de

passanties en psicologia aplicada. Una de les recomanacions del grup Tasca va ser que l'APA

Teràpies eficaços i ciència bàsica 10

es comprometi a desenvolupar i mantenir actualitzada una llista de TAE per a la seva distribució i

que els programes d'entrenament en psicologia clínica incloguin els TAE. aquesta

recomanació es va prendre a partir d'un estudi realitzat per membres del grup (CritsChristoph

i col., 1995) en el qual es va demanar als directors dels programes d'entrenament

clínic aprovats per l'APA què indiquessin quines TAE d'una llista preliminar armada pel

grup Tasca s'incloïa en l'entrenament pràctic o en els cursos didàctics dels

estudiants. Els autors van definir com a mínima una coberta que inclogui el 25% de TAE a

cursos didàctics i algun entrenament clínic en almenys dues TAE. segons aquests

criteris, al voltant d'una cinquena part dels programes no van arribar a cobrir aquesta cobertura mínima de

TAE. Això mostra que a la part de difusió i entrenament de TAE encara no s'ha arribat a

un desenvolupament òptim.