Xavier Conesa - Carme Serrat. Psicòlegs
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLÈS
Tel. 653 811 887 - 93 570 71 54 - 686 66 96 01
conesa@gmail.com
Tractaments ben establerts
1. Almenys dos experiments amb dissenys inter-grup han de demostrar eficàcia en una o
més de les següents maneres: (A) superioritat al placebo o un altre tractament, (B)
equivalència amb un tractament ja establert, amb formats de la mostra adequats, o
2. gran quantitat d'experiments amb dissenys de cas únic. Han de demostrar eficàcia
amb: (A) ús d'un bon disseny experimental, (B) comparació de la intervenció amb
un altre tractament,
3. els experiments han de ser realitzats amb manuals clars i entenedors dels
tractaments o descripcions definides del mateix,
4. s'han d'especificar les característiques de les mostres de pacients que es van usar,
5. els efectes d'un determinat tractament s'han de demostrar per un mínim de dos
investigadors o equips independents.
II. Tractaments probablement eficaços
1. Hi ha d'haver almenys dos experiments que mostrin que el tractament és superior al
grup control de llista d'espera o
2. ha d'haver un o més experiments que compleixin els criteris de tractament ben
establert I.1 o I.2, I.3 i I. 4, però no es compleix el criteri 5, o bé
3. hi ha d'haver una petita quantitat d'experiments de disseny de cas únic que
compleixin els criteris de tractament ben establert.
III. Tractaments experimentals: el tractament encara no compleix els criteris metodològics
del grup Tasca, però són prometedors.
Teràpies eficaços i ciència bàsica setembre
Més endavant, la Divisió 12 va formar un segon grup amb èmfasi en TAE i programes
de prevenció per a nens i un altre sobre Intervencions Psicosocials efectives: una perspectiva
del transcurs de la vida. Alguns informes ja es van publicar (ex., Spirito, 1999). la divisió
també va comissionar a un altre grup perquè realitzi una "Guia dels tractaments que
funcionen ", que va ser publicat per Nathan i Gorman (1998).
A més de l'APA, altres autors i països van emprendre revisions TAE. per
exemple, Kendall i Chambless (1998), van incloure publicacions que identifiquen TAE en
teràpies d'adults, nens, parella i família, la revisió de Wilson i Gil (1996) per al dolor
crònic i la revisió de Gatz i col. (1998) per a tractaments de gent gran. Els psicòlegs de
Anglaterra van incloure la publicació Què funciona per a qui (Roth i Fonagy, 1996), els quals
van dirigir una revisió d'eficàcia de la psicoteràpia per al Servei de Salut Nacional
Britànic (Parry, 1996). La Secció de Psicologia Clínica de l'Associació Psicològica
Canadenca va establir el seu propi Grup Tasca sobre TAE (Hunsley i col., 1999). Skauss i
Kaechele (1998), a Alemanya, van fer treballs una mica diferents, però relacionats amb els
anteriors.
El 1995, el grup Tasca emetre el primer informe (Chambless i col., 1996, 1998) en els
que va identificar 25 TAE, que es van presentar en conferències, articles de revistes i en
seccions especials de revistes especialitzades (per ex., Kendall i Chambless, 1998; Elliott,
1998 i Kazdin, 1996).
L'any 1998, la llista del grup Tasca augmentar a 71 TAE i el 2001, Chambless i
Ollendick (2001) van informar sobre 108 per a trastorns identificables en adults i gerontes i
37 en nens i adolescents. Això reflecteix un considerable progrés d'aquestes investigacions.
A més, el Comitè d'Acreditació de l'APA va establir la necessitat de
entrenament en TAE com a part de les pautes per a acreditar els programes de doctorat i de
passanties en psicologia aplicada. Una de les recomanacions del grup Tasca va ser que l'APA
Teràpies eficaços i ciència bàsica 10
es comprometi a desenvolupar i mantenir actualitzada una llista de TAE per a la seva distribució i
que els programes d'entrenament en psicologia clínica incloguin els TAE. aquesta
recomanació es va prendre a partir d'un estudi realitzat per membres del grup (CritsChristoph
i col., 1995) en el qual es va demanar als directors dels programes d'entrenament
clínic aprovats per l'APA què indiquessin quines TAE d'una llista preliminar armada pel
grup Tasca s'incloïa en l'entrenament pràctic o en els cursos didàctics dels
estudiants. Els autors van definir com a mínima una coberta que inclogui el 25% de TAE a
cursos didàctics i algun entrenament clínic en almenys dues TAE. segons aquests
criteris, al voltant d'una cinquena part dels programes no van arribar a cobrir aquesta cobertura mínima de
TAE. Això mostra que a la part de difusió i entrenament de TAE encara no s'ha arribat a
un desenvolupament òptim.