Xavier Conesa - Carme Serrat. Psicòlegs
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLÈS
Tel. 653 811 887 - 93 570 71 54 - 686 66 96 01
conesa@gmail.com
La reexperimentació emocional (RE) no és en si mateixa un nou procediment
terapèutic. En realitat suposa d'alguna manera la recuperació de
una tècnica tan injuriada com la catarsi. La RE es fonamenta en el fet que
la vivència d'experiències traumàtiques, estressants o altament molestes
fa que les persones que les viuen no les puguin superar i els generi
algun tipus de patologia. Tot i que les patologies poden ser molt diverses (incloent
trastorns orgànics producte d'un fracàs del sistema immuno-
gic), usualment les conseqüències solen ser el trastorn d'estrès agut,
el trastorn d'estrès posttraumàtic i la depressió. una característica
d'aquests trastorns són els problemes dissociatius i de caràcter mnémico:
les persones tenen dificultats per recordar el fet traumàtic, podent-se
produir en alguns casos amnèsies parcials o totals És per això que
una tècnica basada en la recuperació adequada del fet viscut pot ser
d'utilitat en la seva adaptació futura. Aquest és el fonament de la RE: tractar de
manera controlada que les persones recuperin el trauma viscut, atenent
a una recuperació cronològicament correcta dels fets i emocions
associats al trauma. El desenvolupament experimental i les diferents aplicacions
de la RE han estat molt importants. Els resultats indiquen que la RE és
útil especialment en l'estrès posttraumàtic. La RE ha mostrat ser més
eficaç quan l'obertura emocional es fa en privat, sobre problemes
recents, se'ls instrueix específicament sobre què reexperimentar i sobre
si canviar o no de tema, si es duen a terme diverses sessions. de l'anàlisi
anterior es desprèn que no tothom es beneficia del procés d'escriptura.
En aquest sentit vam aprofitar per presentar els nostres dades sobre
algunes de les condicions personals i contextuals que fan eficaç a la
RE.
33 Avenços en Tractaments Psicològics
L'ELECCIÓ DEL TRACTAMENT PSICOLÒGIC MÉS
EFICIENT: RECURSOS I PROCÉS PER A LA PRESA DE
DECISIONS COMPARTIDES
Lilisbeth Perestelo Pérez
Clínica Mayo (USA)
El pacient i els professionals sanitaris s'enfronten freqüentment a
situacions en les que han de prendre decisions relacionades amb l'elecció
del tractament psicològic més eficient Aquestes decisions són preses, en
algunes ocasions, amb importants nivells d'incertesa, especialment
per part del pacient; però també, amb una freqüència variable, per
part dels professionals sanitaris.
Sovint, no hi ha certesa sobre els resultats de salut potencialment
associats a les diferents opcions de tractament, i sobre si els beneficis
superaran globalment als potencials efectes adversos. precisament
perquè en algunes ocasions no existeix una única o "millor" decisió, es
fa necessari informar el pacient a fi d'incorporar les seves preferències
en la presa de decisions; atès que el punt de vista dels pacients pot
diferir de la percepció del professional pel que fa a la importància personal
que se li assigna a la relació entre els beneficis i els efectes nocius de
les diferents opcions terapèutiques.
En aquest context, s'ha iniciat el desenvolupament d'intervencions (Eines
d'Ajuda per a la presa de decisions - Hatd) que contribueixen a
informar els pacients, a partir de la millor evidència científica, a fi de
fer possible la presa de decisions compartida mitjançant la incorporació
de les preferències dels pacients.
Les Hatd sorgeixen com una mesura complementària a l'assessorament
proporcionat pels professionals sanitaris i es defineixen com intervencions
dissenyades per assistir a les persones per prendre decisions de
manera específica i deliberada, entre diverses opcions (incloent les convencionals),
en proporcionar (com a mínim) informació sobre les opcions
i els resultats sobre l'estat de salut d'una persona. les Hatd
descriuen els beneficis i riscos fent ús de probabilitats i estan
fetes a mida del perfil clínic de risc del pacient. A més, clarifiquen
i consideren els valors implícits i explícits del mateix.