Xavier Conesa - Carme Serrat. Psicòlegs
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLÈS
Tel. 653 811 887 - 93 570 71 54 - 686 66 96 01
conesa@gmail.com
PSICOLEG CALDES DE MONTBUI
El panorama actual de la psicoanàlisi i de les teràpies psicodinàmiques es
caracteritza per un clima de renovació, per la recerca de models integradors
que expliquin més satisfactòriament la complexitat de l'activitat
psíquica, per intents de revisió de les velles problemàtiques i fer sorgir
altres no formulades prèviament i per la preocupació d'incrementar la
efectivitat de la teràpia (2).
Des de la perspectiva de la recerca de models, la relació entre psicoanàlisi
i ciències del llenguatge ha suposat una renovació conceptual i
un esforç metodològic per actualitzar la tècnica terapèutica i així mateix
el diàleg amb les neurociències és cada vegada més fluid. Aquest diàleg, entre
altres coses, ha donat com a resultat la fundació de la Societat Internacional
de Neuropsicoanálisis per explorar diferents camps de convergència,
posant un interès especial en la qüestió de les emocions. des del
punt de vista de la teràpia, l'eix fonamental continua sent, la relació terapèutica
com a motor de la cura dels pacients i el que passa en la relació
amb el terapeuta com essencial per solucionar els conflictes. No obstant això
el clima de renovació existent ha afectat els criteris que fa al temps
del tractament, als objectius de la teràpia i als estils terapèutics en
l'establiment de l'aliança terapèutica. S'han desenvolupament, així mateix,
instruments per avaluar el seu efecte en els tractaments. aquestes qüestions
estan, actualment, a la base de tot un seguit de teràpies, al costat del tractament
denominat mes ortodox, que desenvolupen aspectes concrets
de la clínica psicoanalítica i que suposen tot un intent de formalització,
demarcació de la tècnica emprada i explicació de la metodologia i els seus
límits i entre les que destaquen: La teràpia psicodinàmica breu, la teràpia
interpersonal, la teràpia expressiva de suport, la psicoteràpia focal o la psicoteràpia
breu de temps limitat.
Des del punt de vista clínic, cadascuna d'elles ha mostrat resultats
del grau d'eficàcia en una sèrie de trastorns i des del punt de vista
de la investigació empírica s'ha mostrat la seva eficàcia, per a la depressió,
bulímia i sobreingesta compulsiva, dependència d'opiacis, pacients amb
trastorns mentals complexos, entre d'altres. Al costat d'aquesta evidència, actualment
existeixen tot un seguit d'investigacions en marxa, encaminades
a mostrar, també, empíricament el nivell d'eficàcia en altres problemes.
Destaquem les investigacions relacionades amb situacions traumàtiques,
de pèrdua i dol i aquelles relacionades directament amb els processos
de fi de vida.
35 Avenços en Tractaments Psicològics
CARACTERÍSTIQUES I PRÀCTICA DE LA TERÀPIA DE
ACCEPTACIÓ I COMPROMÍS
Carmen Luciano Soriano
Universitat d'Almeria
La Teràpia d'Acceptació i Compromís (ACT) forma part de les Teràpies
Contextuals o de Tercera Generació. La seva característica essencial és
l'ajust dels seus mètodes a les lleis que regulen la condició humana. en
aquesta ponència, s'exposaran les característiques essencials en què es
fonamenta ACT, a nivell filosòfic i a nivell de les lleis sobre contingències
i de la seva transformació via verbal. S'exposarà la concepció funcional de
l'evitació experiencial destructiva, els objectius perseguits per ACT, i els
mètodes per aconseguir-los. A més, s'exposarà l'evidència disponible i
el procés conduent a convertir-se en un terapeuta expert en el coneixement
i en les habilitats d'ACT.
36 Associació Espanyola de Psicologia Conductual
REPERCUSSIONS PSICOLÒGIQUES DE L'
TRASPLANTAMENT D'ÒRGANS
Mª Ángeles Pérez Sant Gregori
Universitat de Sevilla
El trasplantament d'òrgans és un dels grans avenços de la medicina,
i tot i que ha aconseguit augmentar la qualitat de vida de molts malalts,
no està exempt de complicacions psicològiques. Els trasplantats poden
patir trastorns de l'estat d'ànim, trastorns d'ansietat, trastorns
sexuals, fantasies sobre el donant i insatisfacció amb la seva imatge
corporal. La família pateix l'adaptació a una nova situació, intentant
mantenir un equilibri entre una conducta sobreprotectora cap al malalt
i una actitud exigent perquè torni com més aviat millor a una vida normal.
Els professionals sanitaris han d'enfrontar-se a situacions molt difí-
cils relacionades amb el seu treball (mantenir el cadàver del possible donant,
comunicar la mort i sol·licitar els òrgans als familiars dels donants,
gestionar el duel d'aquestes famílies) que poden desencadenar la síndrome
de burnout.