20. IIª GUERRA MUNDIAL
Jorge Edwards. La última hermana. Ed. Acantilado, 1ª ed. 2016. ISBN 78841601940. 378 p.
Basada en una historia real: una xilena benestant arrisca la vida amagant nens jueus de l’extermini nazi a París. Llegidora.
Imre Kertész 1929-2016. Sense destí (Sortalanság, trad. E. Castelló). Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1ª ed. 2003, època 1975. 260 p.
La lectura d’aquest Premi Nobel hongarès esdevé imprescindible, sana i colpidora no només per entendre l’Holocaust, molt de reguitzell el Projaimo, sinó amb freda objectivitat d’adolescent (home cadell que diria en Bregmann) la pròpia naturalesa humana sense maniqueismes, ans el contrari tots els colors de la tragèdia.
Cano, Ricardo. El pasajero Benjamín. Ed. Pamiela, Pamplona 1989. ISBN: 8476810806. 192 p.
El suïcidi del filòsof Walter Benjamin a punt de ser lliurat al nazisme. Narrativa complexa.
Bezsonoff, Joan-Daniel. Les amnèsies de Déu. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2010. ISBN: 9788499301198. 206 p.
Massa llarga pel que ha d’explicar. Fluixa.
Zgustova, Mpnika. La dona silenciosa. Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2005. ISBN: 8477274398. 422 p.
La resistència al nazisme i una crítica punyent a l’estalinisme d’una txeca amb una personalitat tèrbola.
Fallada, Hans. Sol a Berlín. (Jeder stirbt für sich allein, trad. R. Monton). Edicions de 1984, 3ª ed. Barcelona, 2011. ISBN: 9788492440610. 702 p.
Un homenatge a la resistència al nazisme per part d'una parella d'éssers anònims. Tot un clàssic.
Oksanen, Sofi. Quan els coloms van desaparèixer. (Knu kyyhkyset katosivat, trad. E. Claret – E. Pyrhönen. Ed. RBA, 1ª ed. Barcelona 2013. ISBN: 9788482646312. 236 pgs.
Confosa i avorrida novel·la d’antiherois.
Binet, Laurent. HHhH. (HHhH, trad. A. Mª Corredor). Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona 2011. ISBN: 978-84-92440-67-2. 330 pàgs.
Més que notable narració, plena d’interè, en la frontissa justa entre la novel·la històrica i la història.
Rafel Nadal. La maledicció dels Palmisano. Ed. Columna, Barcelona, 2015. ISBN: 978-84-664-1987-1. 370 pàgs.
Desigual quant a interès.
Gore Vidal.Washington, D.C. (Washington, D.C., trad. Jordi Arbonès). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-074-6. 418 pàgs.
El New Deal, la IIª Guerra Mundial i la immediata postguerra per una colla de polítics grimpaires: tediosa. Esment mereix la traducció, plagada de cultismes, si més no de vocabulari no habitual.
Fred Uhlman. L'amic retrobat. (Reunion, trad. Dolors Udina). Ed. Columna, Barcelona. 34ª ed. 2000. ISBN: 84-8300-946-3. 96 pàgs.
Relat curt sobre l'amistat impossible de dos nois, un jueu i l'altre aristòcrata, els anys previs a la guerra. Un final molt escaient.
Carme Martí. Un cel de plom. Ed. Amsterdam, Barcelona 2012, 1ª ed. 354 pàgs.
Biografia novel·lada de la deportada a camps de concentració nazis, Neus català. Irregular.
Irène Némirovsky. Suite francesa. Suite française. Ed. RBA-La Magrana, Barcelona, 2006. 410 pàgs.
L’autora no va acabar aquest magnífic fresc de la França ocupada, fou deportada i assassinada a Auschwitz, com el seu marit.
Ondaatje, Micahel. Paciente inglés, El. The English Patient. Ed. Rba. Barcelona,. 1998. 222 pàgs.
Al·legat pacifista. Hi ha un film prou acceptable.
Keneally, Thomas. Lista de Schindler, La. Schindler's List. Barcelona, 1994. 416 pàgs.
Documentada, rigorosa i amena aproximació a l’holocaust. Spilberg en va fer una bona pel·lícula.
Korschunow, Irina. Es deia Jan. Er Hiess Jan. Ed. Alfaguara. Madrid, 1994. 174 pàgs.
Narració curta juvenil, una mena d’Anna Frank però en noi.
Amat-Piniella, J. . K.L. Reich. Edicions 62. Barcelona, 1984. 240 pàgs.
Una de les mes famoses novel·les sobre els camps d’extermini amb el valor afegit de ser l´única escrita mentre els seu autor era internat.
Benguerel, Xavier. 1939. Ed. Alfaguara. Barcelona, 1973. 370 pàgs. Col. Ara i Ací, núm 14.
Literatura catalana de l’exili en clau lluita antinazi.
Grass, Günter. Tambor de hojalata, El. Die Blechtrommel. Ed. Alfaguara. Barcelona, 1978. 660 pàgs. Col. Literatura Alfaguara, núm. 11.
Massa llarga, confusa i esquizofrènica visió de l’Alemanya nazi, es va fer un film no massa reeixit tampoc.
Grass, Günter. El meu segle. Mein Jahrhuadert. Edicions 62, Barcelona, 1999. 358 pàgs.
El 1999 Grass dóna a conèixer 100 contes, un per a cada any del segle que s’acomiadava. Un punt de vista inequívocament alemany útil per a la història de la vida quotidiana. Agrada però potser no entusiasmi.
Gore Vidal. L’Edat d’or. (The Golden Age, trad. R. Monton) Edicions 62, Barcelona 1ª ed. ISBN: 8429749985. 700 p.
Vidal, Gore. La edad de oro. (The Golden Age) Ed. Mondadori. Barcelona, 2002. 478 pàgs. Col. Literartura Mondadori, núm. 176.
Les interioritats de la Casa Blanca i la responsabilitat del president Roosevelt en l’entrada d’Estats Units a la IIª Guerra Mundial. Els inicis de la guerra freda. Narració poc àgil i un tant tediosa.
Littell, Jonathan. Les benignes. Les bienveillantes. Ed. Quaderns Crema. Barcelona, 2007. 1166 pàgs.Duríssim relat de les vivències d’un oficial de les SS a Ucraïna, Stalingrad i finalment a la desfeta final. Ben escrit i amb un cert nivell creatiu, cultural i de reflexió. Després de la lectura de Les benignes és difícil oblidar el seu protagonista, MaxAue, un nazi refinat que compleix amb l’extermini de jueus amb la mateixa diligència que es prepara banys escumosos enmig dels bombardejos de Berlín. Max Aue és un d’aquells corcs que s’instal·la en la ment dels lectors per sempre més.
Ada Castells, Avui Cultura, 30/05/2009
L'han guanyat (Premi Goncourt) Michel Houellebeq i Jean Echenoz, però tamé Jonathan Littell amb una llarga i tediosa relació d'atrocitats comeses pel Tercer Reich, tot el contrari de la sintètica obra de Vuillard, traduïda amb transparència per Jordi Martín Lloret.
Vicenç Pagès Jordà, Escenes de palau (sobre Éric Vuillard. L'ordre del dia, Edicions 62, 2018, a L'Avenç 446, pg. 57.'escuma de les lletres article de Lluís A. Baulenes diari ARA 04/10/2014, pàg. 45
VONNEGUT, AMAT I LITTELL
Les Benignes, de Jonathan Llttell, és una novel·la de més de mil pàgines. La intenció de Littell, ofegar al lector en una ingent quantitat de noms i de sigles per tal de comunicar l'abast i la profunditat del complex burocràtico-moral del desenvolupament de la Solució Final dels nazis, va ser un èxit. Una inundació gairebé diluviana s'emporta el lector i l'ofega en un oceà del que s'ha abomenat mal banal.
(...) [de Vonnegut, Mare i nit] ... crea un personatge protagonista i fins a cert punt és més literària que Les Benignes, però tant és, tots dos busquen el mateix per camins diferents. (...) Tardor per reflexionar sobre la maldat i la humanitat amb Mare nit, K. L. Reich i, si gosen, comparar-les amb la desmesurada de Les benignes.
Grossman, Vassili. Vida i destí. Jizn i sudbà. Ed. Cercle de Lectors – Galàxia Gutenberg. Barcelona, 2008. 1100 pàgs.
S’ha equiparat a Guerra i Pau. L’URSS al llarg de la IIª Guerra Mundial, especialment el setge d’Stalingrad, l’extermini jueu i la repressió estalinista. Memorable l’interrogatori d’un oficial de les SS a un vell comunista (pàgs. 491-503) amb molts punts en contacte amb el de Littell a Les benignes (pàgs. 464-475). Tanmateix és recomanable una lectura històrica: Meyer, Jean. Rusia y sus imperios (1894-2005). Ed Tusquets, Barcelona, 2007. 600 pàgs.(“Una sola página de Vasili Grossman pesa més en nuestras conciencias que los libros de los historiadores”, pàg. 302). També Es pot consultar els números de la revista L’Avenç: 317, 330 i 331.
“Vida i desti es pot considerar un retrat del totalitarisme i un dels primers testimonis que subratllen les similituds entre nazisme i comunisme. Mes d'un capítol fa pensar en la novel, la I984, de George Orwell. Hi trobem la mateixa arbitrarietat burocràtica, la submissió absoluta a la jerarquia, la simulació sistemàtica, l’ocultació preventiva del pensament, la por dels companys, la condemna a causa d'idees impures sostingudes per familiars pròxims. Tothom es sospitós, i alhora un confident en potència. En alguns aspectes, les similituds són mes que remarcables: com que l'Estat transforma el passat, ningú no pot estar segur de la seva situació, ja que el que ahir era ortodox demà pot ser un símptoma de debilitat: per mantenir-se ideològicament actualitzat, no hi ha més remei que dablepensar, és a dir, mantenir dues línies de pensament contradictòries, ja que es l’única manera de seguir les contradiccions de l'Estat.”
Vicenç Pagès Jordà. “Per comprendre Stalingrad”. Art, revista L’Avenç, núm. 338. pàgs. 52-53.
I si es vol, la voluntat de cosmovisió, de “novel·la total”, també ha aspirat a oferir obres que no tenen res a envejar als clàssics més monumental si voluminosos. És el cas de Vida i destí (Galàxia Guttenberg/Cercles de Lectors), de Vassili Grossman, un fresc descomunal de la Segona Guerra Mundial viscuda des del costat rus, gairebé en primera persona, en un rigurós doocument, gràcies a la seva feina de cronista. Quatre fronts narratius diferents que s’alternen, amb tota mena de personatges, asseguarven al priodista ucraïnès la possibilitat d’abraçar les paradoxes d’un país que ews movia enimig de lluites entre estalinisme, nazisme, persecució política i persecució racial. George Steiner asseguarava que és la Guerra i pau del segle XX, però amb l’afegit que l’estl periodístic, aquest gènere que en època d’entreguerres va arribar a cotes extraordinàries, li ofereix un matís més immediat io contemporani.
Contra el gènere. David Madueño Sentís. El Punt Avui, Suplement Cultura, 15/11/2013. Pàg. 9.
El vicepresident d’un banc va dir que s’emportava Vida i destí, de Vassili Grossman, un dels bons (no grans) autors russohebreus del segle XX que incideix en la persecució a mort dels jueus i de la seva cultura durant bona part del segle XX. També és cosa d’agrair; però dos llibrets tan breus com Si això és un home, de Primo Levi, o El llarg viatge, de Jorge Semprún, que són literatura de primera categoria, li haurien fet molt més de profit. (Jordi Llobet, diari Ara, 11/09/2021)