16. COLONIALISME

Edward Rutherfurd. China (China, trad. D. Gallart). Ed. Roca, 1ª ed. Barceona 2021. ISBN: 9788416700752. 864 p.

Exòtica i no gens avorrida narració.

Thackeray, William. La fira de les vanitats. (Vanity Fair, trad. J. Arbonès). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1984. 810 pàgs.  

Magnífic fris de l'Anglaterra de l'època de Napoleó. Un retrat irònic i alhora crític. Guanya en interès progressivament.

Mario Vargas Llosa. El sueño del celta. Ed. Círculo de Lectores, Barcelona, 2010. ISBN: 978-84-672-4227-0. 458 pàgs.

Una particular historia universal de la infàmia a partir de tres colonitzacions, el Congo belga, el Perú del cautxú i la Irlanda sota el jou anglès. L’objectiu confessat dels colonitzadors al que serà el Tercer Món; cristianisme, civilització i comerç. Com tot el que escriu Vargas Llosa, excel·lent nivell.

Alfred Bosch. Les set aromes del món. Ed. Planeta, Barcelona, 2004. ISBN: 84-9708-127-7. 310 pàgs.

Notabílissima escriptura. Imaginativa, distreta, farcida d’elements claus: des de l’extrema violència fins a l’humor més balsàmic. Una apologia del bé en un escenari únic: l’Europa de la darrera intransigència abans de la Revolució Francesa, i el món perifèric més o menys lligat a l’explotació colonial (el decadent Imperi Otomà, Aràbia, Abissínia, l’Àfrica negra i el Brasil.  S’ha de llegir, perquè com diu un personatge: “-Ser feliç no és fer tot el que desitges, mestressa bufo­na. Ser feliç és desitjar allò que estàs fent”.(pàg. 290)

Esteban Martín i Andreu Carranza. La clau Gaudí. Ed. Rosa dels Vents, Barcelona, 2007, 4ª ed. ISBN: 978-84-01-38709-8. 444 pp.

Trama de lladres i serenos entorn a la figura de l’arquitecte. Distreta i discreta, manté el to.

Gironell, Martí. L'arqueòleg. Ed. Columna, Barcelona, 2011, 378 pàgs.

Aventures d'un monjo de Montserrat a la cerca de peces pel futur museu del monestir: avorrida.

Vargas Llosa, Mario. La guerra del fin del mundo. Ed. Seix Barral, Barcelona, 1984, 1ª ed. 432 pàgs.

Extremadament violenta, extremadement atractiva...

-La épica siempre es posible, y más en literatura. Y la épica rara vez es "actual". De hecho, la palabra "actual" es casi una entelequia, o en cualquier caso un término reñido con la cultura, que nunca es "actual". ¿En qué medida es más actual Chavez y no Perón, por ejemplo? ¿En qué medida es más actual Bush y no Truman? Y lo mismo se puede decir en literatura. ¿Por qué Stendhal escribe sobre la batalla de Waterloo, un suceso de su juventud, y no sobre hechos "actuales"? ¿De Flaubert es mas actual La educación sentimental o Salambo? En un momento dado fue mas "actual" La educación sentimental, sin duda. Pero hoy es mas "actual" Salambó. La descripción en Salambó de la batalla desde adentro, por ejemplo, inspiró muchísimas novelas. Entre nosotros La guerra del fin del mundo, de Vargas Llosa, cuyo ritmo, velocidad, claridad expositiva, giros, el deseo de abarcar toda la batalla desde todos los puntos posibles, está tomado directamente de Salambó. Y ya que hablamos de La guerra fin del mundo, ¿se trata de una novela "actual" o no? Yo diría que sí, o en fin, nunca se sabe.

Roberto Bolaño. Bolaño por sí mismo. Ed. Universidad Diego Portales, Santiago, 2006, 1ªed. 146 p. ISBN: 956-7397-80-5. Pg. 75.

La guerra del fin del mundo, novela ésta cuya lectura, en los tiempos que corren, a mía al menos me resulta más reveladora que El corazón 

de las tinieblas de Conrad, que el propio Vargas Llosa recomienda para aproximarnos al enfrentamiento dentre Oriente y Occidente, entre 

civilización y barbarie.

Roberto Bolaño. Entre paréntesis. Ed. Anagrama, 4ª ed. 2009, 372 pgs. ISBN: 978-84-339-6794-7. Pg. 298.

Edward Rutherfurd. Rebeldes de Irlanda. The Rebels of Ireland. Ed. Roca, Barcelona, 2007, 1ª ed. 896 p. ISBN: 978-84-96791-54-1.

Tota l’edat moderna fins l’emancipació irlandesa d’Anglaterra, un fris atractiu a través de diverses famílies.

Rufin, Jean-Cristophe. Abisinio, El. L'abyssin. Ed. Punto De Lectura. Barcelona. 2001. 678 pàgs.

Més que res una novel·la d’aventures només aprofitable per la descripció de certs ambients exòtics. Distreta.

Mourad, Kenizé. De part de la Princesa morta. De la part de la Princesse morte. Ed. Muchnik. Barcelona, 1993. 696 pàgs. Col. La Finestra.

Magnifica narració de la decadència de l’Imperi otomà. Per entendre la cultura armènia, el conflicte amb Turquia i el món al voltant de la Iª Guerra Mundial.

Camus, Albert. Peste, La. La Peste. Ed. Sudamericana. Buenos Aires, 1970. 240 pàgs. Col. Índice.

Metàfora del patiment col·lectiu en clau existencialista. Una de les grans novel·les del segle XX. Es va per una pel·lícula que canvia però l’escenari, de l’Oran marroquí a una república sud-americana.

Valle-Inclán, Ramón del. Tirano Banderas. Ed. Espasa-Calpe. Madrid, 1972.158 pàgs. Col. Austral, núm.105. 

Metàfora de totes les dictadures: esperpèntica. Divertida i molt ben escrita: un clàssic.

Sender, Ramón J. Bandido adolescente, El. Ed. Salvat-Alianza. Barcelona-Madrid, 1970. 184 pàgs.

Inspirada en la vida de Billy el Nen, com tot Sender: d’acció trepidant.

Vidal, Gore. Imperio. Empire. Ed. Edhasa, Barcelona, 2003, 504 pàgs.

Bastant carregosa. Útil per copsar el maquiavelisme contemporani de la política USA.

Rushdie, Salman. Hijos de la medianoche. Midnight’s Children. Ed. Mondadori, Barcelona, 2009. 642 pp.

Història en primera persona d'un nen amb poders paranormals que neix precisament a la mitjanit del 15 d'agost de 1947, al moment exacte de la independència de l'Índia i Pakistan. El llibre va provocar una certa controvèrsia a l'Índia per contenir referències considerades despectives cap a la llavors Primera Ministra Indira Gandhi.