13. BARROC SEGLE XVII

Mendoza, Eduardo. Riña de gatos. Madrid 1936. Ed. Planeta, Barcelona 2010, 1ª  ed. ISBN: 97884080972259. 428 p.

Mediocre, amb personatges poc dibuixats.

Riera, Carme. Dins el darrer blau. Ed. Destino,  2ª ed. Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs.

Notabílissima obra sobre la persecució dels xuetes mallorquins, amb un vocabulari molt ric.

Arturo y Carlota Pérez-Reverte. El capitán Alatriste. Ed. Alfaguara, 2ª ed. Madrid, 1996. ISBN: 84-204-8353-2. 248 pàgs.

 Distret i poca cosa més.

José Saramago. Memorial del Convent. Ediciones B-Ed. Proa. 1ª ed. , Barcelona,1999. 398 pp.

Imaginació, humor... tot Saramago.

Edward Rutherfurd. Nueva York. New York. Ed. Roca, Barcelona, 1ª ed., 2010. 942 pgs. ISBN: 978-84-9918-185-1.

La història de la ciutat des de la fundació holandesa fins l’11S. Ben construïda i amena.

Maalouf, Amin. El periple de Baldassare. (Le Périple de Baldassare, trad. Ramon Folch i Camarassa). Ed. La Campana, 1ª ed. Barcelona, 2000. 404 pàgs.

Literatura d’alta qualitat, al voltant de la temuda fi del món el 1666, la cruïlla de tres religions

(cristianisme i  les seves confessions, judaisme i islamisme). Amb un entranyable protagonista, negociant de llibres, en els escenaris principals, otomà, italià i anglès, a banda d’altres indrets. Una mena d’antiheroi, carregat d’un bonhomiós racionalisme, troba l’amor, tot i que allunyat de convencionalismes. Tot i que cal repensar la seva catalogació en el gènere, finalment es comenta aquí per l’autor. També paga la pena el català que fa anar el traductor, ric i agraït.

Alexandre Dumas. Els tres mosqueters. (Les trois mosquetaires.trad. D. Paloma). Ed. Edebe 1ª ed. 1999, Barcelona. ISBN: 8423648885. 656 p. P. 290.].

Novel·la de cavalleries del Barroc al’estil del segle XX. Avui podria estar escrita per Dan Brown, Ken Follet o millor o pitjor per Arturo Pérez Reverte. Però no siguem massa durs.

“A despit dels prejudicis d'una certa crítica, i d'un ceri públic, sobre la pobresa literària de la novel·la d'aventures. cal afirmar que l'interès que Els Ires mos­queters ha despertat durant generacions no prové d'altra font que no sigui una consciència o una destresa literària. No hi ha cap novel·la que pugui justificar el seu èxit només per r aventura que explica. El mateix relat serà bo o dolent, ano­dí o fascinant. segons qui ens el faci i segons la capacitat d'aquest de saber qui és i què espera el qui r escolta. Dumas, bon coneixedor dels tràgics antics i dels dramaturgs moderns, i incansable lector de novel·la i d'història, conside­rava forassenyat exhibir la seva saviesa literària dins la novel·la, si no era de ma­nera lleugera i amena. que no destorbés el relat. Però sap perfectament que l'a­ventura que conta és una il·lusió literària, que el relat és literatura, que la novel·la és text. l confia tant en el seu poder d'encantar el lector amb el seu conte que es permet. 101 sovint. assenyalar-li que allò que llegeix ve del Quixot, o de Mo­lière. o de la tragèdia clàssica, sense desfer-li mai l'encanteri. Tot és, al capda­vall. literatura. El nen que escolta un conte no vol pas que el convencin que allò que sent no és un conte. sinó que el conte el convenci. La saviesa que interessa de veritat és la que es posa abnegadament, invisiblement, al servei del que es conta. Es el cas. genial, d'Els tres mosqueters. [Alexandre Dumas. Els tres mosqueters. (Les trois mosquetaires.trad. D. Paloma). Ed. Edebe 1ª ed. 1999, Barcelona. ISBN: 8423648885. 656 p. P. 654.]. Apèndix, Dr. Enric Cassany.”