15. REVOLUCIONS BURGESES
E. L. Doctorow. La gran marxa. (The March, trad. J. De Jòdar). Edicions de 1984, Barcelona, 1ª ed. 2007. ISBN: 9788496061934. 346 p.
La Guerra de Secessió nord-americana: irregular.
Gallo, Max. Napoleón. (Napoléon, trad. Mª Mar Duró). Ed. Cículo de Lectores, Barcelona, 2002. ISBN: 84226881131. 896 p.
Massa llarga, avorrida.
Yalom, Irvin D. El dia que va plorar Nietzsche. (When Nietsche Wept. Trad. G. García). Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona, 2018. ISBN: 9788416987214. 444 p.
Avorridota i pretenciosa, amb punts d’interès.
Stendhal. El roig i el negre (Le rouge et le noir. Trad. F. Toutain). Editorial Destino, Barcelona, 2008, 1ª ed. ISBN: 9788496863590. 608 p.
Extraordinari fris de la França de 1830, costa de fer-ne una valoració atès la magnitud de la narració. Provoca la reflexió des de la informació crítica del seu temps (!).
Bernard-Henry Lévy. Els últims diez de Charles Baudelaire. (Les dernieres jours de Charles Baudelaire, trad. F. Meier. Edicions B, 1ª ed. Barcelona, 1989. ISBN: 8440609167. 334 pàgs.
Pretensiós i avorrit, el poet mereixia quelcom millor.
Jaume Cabré. Fra Junoy o l’agonia dels sons. Ed. Avui, Barcelona 1995, 270 pàgs.
Força interessant amb molt bon nivell d’escriptura. De l'època de consolidació de l’autor.
Milan Kundera. La immortalitat. (Nesmrtelwost, trad. M. Zgusová). Ed. Destino, 1ª ed., Barcelona, 1990. ISBN: 84-233-1871-0. 457 pàgs. Pàg. 325 ]
Goethe principalment, però també Beethoven i d’altres són en part protagonistes d’aquesta irregular narració.
Alfred Bosch. Inquisitio. Ed. Columna, 1ª es. Barcelona, 2006. ISBN: 84-664-0770-7. 432 pàgs.
Els darrers intents per mantener la Inquisició amb la condemna d’un mestre deísta. Irregular.
Jaume Cabré. Galceran, l'heroi de la guerra negra. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 84-8437-324-X. 112 pàgs.
La carlinada a través d'un resistent rural. El millor, la riquesa en el vocabulari.
Goodwin, Jason. L’arbre dels geníssers. (The Jenissary Tree, trad. M. Iniesta i Agulló). Edicions de 1984, 1ª ed., Barcelona, 2007. ISBN: 978-84-96061-89-7. 342 pàgs.
Més que res una novel·la de lladres i serenos, prescindible.
Gibson, Ian. La berlina de Prim. Ed. Planeta, 1ª ed., Barcelona,2012. ISBN: 978-84-08-00766-1. 376 Pàgs. Pàgs. 192-193.
Anodina, sense interès.
Anglada, Maria Àngels. Les closes. Ed. Destino, Barcelona, 2008, 1ª ed. ISBN: 978-84-9710-098-4. 176 pp.
L'assassinat suposadament polític d'un propietari rural d'un petit poble empordanès. Ben escrita malgrat alguna relliscada: 'lliberal?, 'tenia la sensació'. De tota manera no es res de l'altre món.
Süskind, Patrick. Perfum, El. Das Parfum. Ed . Seix Barral. Barcelona, 1987. 224 pàgs.
Molt bona novel·la útil per a la vida quotidiana de l’Antic Regim.
Carpentier, Alejo. Siglo de las Luces, El. Ed. Barral. Barcelona, 1973. 360 pàgs. Col. Edicions de Bolsillo, núm. 52.
Descripció de l’arribada de les noticies de la Revolució Francesa a colònies.
Luján, Nèstor. Fantasmes del Trianon, Els. Ed. Columna. Barcelona, 1996. 208 pàgs.
Pretensiosa novel·la de lladres i serenos disfressada d’històrica.
Tolstoi, Lev. Guerra y paz. Ed. José Janés. Barcelona, 1952. 1228 pàgs.
Clàssic imprescindible sobre les guerres napoleòniques. Hi ha versió cinematogràfica.
“Passen els anys, les vides canvien, hi ha l’alegria i la mort, les nits, les il·lusions, allà hi és tot. I ha l’enorme i tremenda presència de la guerra, amb la magnífica descripció de la batalla de Borodino, sobre la qual planeja l’alè més anarquistoide de Tolstoi. És impossible que no hagi una novel·la millor que la de Tolstoi”
Baltasar Porcel, , revista L’home invisible, núm. 4, 1989.
“Estic d’acord amb John F. Kennedy, el qual, després d’aprovar un curs de lectura ràpida, digué d’aquesta novel·la: “És un llibre excel·lent. Parla de Rússia””.
Pere Calders, revista L’home invisible, núm. 4, 1989.
“La millor novel·la mai no escrita. Més de mil personatges personalitzats. Pim pam pum i muà muà, xxxsst i blabla bla; ei, ep i fuig; vols dir i d’acord. Totes unes vides.”
Ramon Barnils, revista L’home invisible, núm. 4, 1989.
“Que el resum té guanyada la batalla del futur ho demostra el fet que, cada cop més gent, dels llibres en llegeixen tan sols l resum de la contracoberta. Que és on, realment, un escriptor demostra l’habilitat d’ensarronador, intentant vendre en poques ratlles, el totxo que hi ha dins. I si d’una determinada obra literària no en tenim el resum, sempre queda la possibilitat de llegir-lo amb un dels molts mètodes de lectura ràpida que hi ha, entre els quals el que John Fitzgerald Kennedy va fer famós.
Una vegada Woody Allen va dir: “He fet un curs de lectura ràpida: he aprés a llegir en línia recta, de dalt a baix, pel mig de la pàgina, i m´he llegit Guerra i Pau en només vint minuts. És sobre Rússia””.
Quim Monzó, revista L’home invisible, núm. 4, 1989.
Hi ha plaers que requereixen un esforç. Llegir Guerra i pau n’és un. (...) En aquest sentit, la lectura de Guerra i pau es manté com una experiència humana i artística de gran intensitat. (...)
Un home savi Lev Tolstoi no és només un gran escriptor: és també un home savi, que fa l'efecte que ha conegut de primera mà tot el que es pot conèixer. Descriu amb la mateixa versemblaça la toaleta de Napoleó i una càrrega d'hússars, una agonia a l'hospital de campanya i una cerimònia maçònica, una partida de whist i la cacera del llop, una escena de tocador i una emboscada de la guerrilla, una festa de disfresses i un afusellament, una arenga militar i una declaració d'amor, unes latrines de campanya i un sermó dominical, un somni i l'incendi de Moscou. S'interessa pel sentit de la vida, però també per l’estratègia militar i pel motor de la historia, que ell no circumscriu als avatars personals de monarques, generals i diplomàtics. Entre escena i escena intercala reflexions sobre aquesta qüestió, que sembla preocupar-lo especialment; en les últimes trenta pagines no hi apareix ni un sol personatge, sinó consideracions generals sobre la llibertat i la necessitat. I, amb tot, quan tanquem el llibre el que recordem són sobretot les històries d' amor.
La novel·la cobreix l' etapa entre 1805 i 1812, quan es produeixen fets d'una magnitud desconeguda aleshores a Europa, com ara els desplaçaments de centenars demilers de soldats, les batalles d' Austerlitz i de Borodino, l’evacuació de Moscou, la invasió francesa i l'incendi de la ciutat, i finalment la retirada de les tropes franceses. Doncs bé, tot aquest material es tractat amb delicadesa humanista i rigor històric, alternant el microscopi i el telescopi, amb desplaçaments precisos en el temps. EI que impressiona més és l'art amb que aquestes dues mirades s'alternen per formar una trama harmoniosa: Tolstoi sembla l’únic home capaç d'entendre tots els éssers humans, de qualsevol edat i condició, i al cap de poques pagines encara es capaç d'esmenar la plana als historiadors amb dades irrefutables que es barregen amb consideracions opinables. Com a director d' orquestra, es capaç d'acordar tots els instruments en una simfonia imponent, i quan convé pot demostrar fins a quin punt està afinat l'últim dels violins. Aquesta qualitat es la que fa que aquesta novel·la - que té la mateixa combinació de personatges històrics i herois de ficció que caracteritza molts bestsellers - sigui una obra mestra.
Vicenç Pagès Jordà. Passió per la veritat. Article a L’Avenç num. 350, oct. 2009, pàgs. 66-67.
Calvino, Italo. Baró rampant, El. Il Barone Rampante. Barcelona, 1995. 264 pàgs.
Divertida narració sobre la Itàlia noucentista amb aparició de personatges històrics com Napoleó.
“Cósimo Povasco de Rondó, baró de Rondó, decideix als dotze anys enfilar-se dalt d’una alzina per no tocar mai més terra. Novel·la dotada d’una fina ironia, descriu les peripècies d’aquest home que, tot guardant les distàncies de la resta dels mortals, coneix una munió de personatges curiosos i segueix amb atenció, i fins i tot amb un cert protagonisme, els esdeveniments atzarosos de la segona meitat del segle XVIII”.
Agustí Alcoverro, revista L’home invisible, núm. 4, 1989.
Nye, Robert. Memorias de Lord Byron, Las. The Memoirs of Lord Byron. Ed. Círculo de Lectores. Barcelona, 1993. 208 pàgs. Col. Momentos Eestelares de la Historia.
Atractiva recreació d’una suposada autobiografia del pare del romanticisme anglès.
Porcel, Baltasar. Pomes d'or, Les. Barcelona, 1995. 208 pàgs.
Escenaris pintorescs, tràfic d’esclaus, el carnaval de Venècia... Tot molt ben escrit i distret. Amb tocs amorals molt suggeridors. Útil per copsar l’origen dels capitans d’empresa catalans del s. XIX.
Forster, Eduard Morgan. Howards End. Howards End. Barcelona, 1994.
Imprescindible història d’amor i descripció genial de la societat eduardiana. Bella i colpidora narració. El film homònim no li fa justícia.
Pérez Galdós, Benito. Gerona. 176 pàgs.
Cau en l’anècdota, decebedora.
Pérez Galdós, Benito. Trafalgar. Ed. Salvat-Alianza. Barcelona-Madrid, 1969. 186 pàgs.
Com tot els Episodios Nacionales, il·lustrativa de la decadència de l’Espanya de la Restauració.
Mendoza, Eduardo. Ciudad de los prodigios, La. Ed. RBA. Barcelona, 1993. 416 pàgs. Col. Narrativa Actual, núm. 3.
Mendoza, Eduardo. Ciutat dels prodigis, La. La ciudad de los prodigios. Edicons 62. Barcelona, 2000. 432 pàgs.
La gran novel·la de Barcelona, des de l’Exposició Universal del 1888 a la del 1929, com tot Mendoza amb clau amena i tocs d’humor esquisit. S’ha fet una mediocre pel·lícula. El 1887, Onofre Bouvila, un jove camperol arruïnat, arriba a la gran ciutat que encara no ho és, Barcelona, i troba el seu primer treball com repartidor de pamflets anarquistes entre els obrers que treballen en l'Exposició Universal de l'any següent. El lector haurà de seguir l'espectacular història de l'ascens de Bouvila, que ho durà a convertir-se en un dels homes més rics i influents del país amb mètodes no del tot ortodoxs.
Mendoza, Eduardo. Verdad sobre el caso Savolta, La. Ed. Seix Barral, Barcelona, 2004. 448 pàgs.
La convulsa Barcelona de 1917-1919 amb un seguit de personatges versemblants i un protagonista esdevingut el perfecte antiheroi. Se n’ha fet un film d’aquesta més que notable narració, opera prima d’en Mendoza.
"Cuando Eduardo Mendoza puso a andar unos personajes pseudopicarescos en la Barcelona de 1920, desde el New York de 1975, algo muy fuerte estremeció a las letras españolas. Alguien se atrevía a mirar hacia el pasado sin ira y remordimientos, sino con un sentido del humor envidiable. Contaba una historia apasionante, de bajos fondos y fortunas cambiantes, como la espuma bursátil del dinero o los vaivenes del amor. Cambiaba así para siempre, un escenario urbano que desde la mítica Vida privada de Josep M. de Sagarra muchos -¡ay, sin éxito!- habían intentado capturar".
Enric Bou, El Periódico, 26 de diciembre de 1987.
Baulenas, Lluís-Anton. La felicitat. Edicions 62, Barcelona, 2001. 390 pàgs.
Una noia en la Barcelona dels primers anys del s. XX: l’obertura de la Via Laietana, el Paral·lel, la Setmana Tràgica, com a rerafons cacics rurals, gànsters. Imaginativa, distreta, amb tocs durs i final molt aconseguit.
Moncada, Jesús. Camí de sirga. Ed.GE. Barcelona, 1993. 300 pàgs. Col. Quinze Grans Èxits, núm. 4.
Un dels grans èxits universals de la literatura catalana, reflecteix la Mequinensa preindustrial.
Clarín, Leopoldo Alas. Regenta, La. Ed. Alianza. Madrid, 1972. 700 pàgs. Col. El Libro de Bolsillo, núm. 8.
Una obra cabdal de la literatura espanyola, exercici magistral de naturalisme, reflecteix l’atmosfera reaccionaria de Vetusta (l’Oviedo del XIX). Hi ha versió televisiva.
Oller, Narcís. Febre d'Or, La. Edicions 62. Barcelona, 1983. 902 pàgs. Col. Les Millors Obres de la Literatura Universal, núm. 48/49.
Els anys d’especulació i la crisi borsària de 1866 a traves d’un burgès modèlic en una de les millors novel·les del naturalisme hispànic. Hi ha un film i una sèrie televisiva.
Gimferrer, Pere. Fortuny. Ed. GE. Barcelona, 1994.192 pàgs. Col. Biblioteca Grans Premis, núm.. 7.
Afectada i avorrida aproximació a la vida del pintor.
La Mure, Pierre. Moulin Rouge. Ed. Éxito. Barcelona, 1954. 370 pàgs. Col. Círculo Literario.
La vida del pintor postimpressionista Henry Toulouse-Lautrec, amena i colpidora, se’n va fer una molt bona pel·lícula homònima...
Vidal, Gore. Lincoln. Ed. Edhasa, Barcelona, 2006. 832 pàgs.
Excessiva recreació dels avatars del president Lincoln en el marc de la Guerra de Secessió. S’ha dit que Vidal va decidir escriure novel·la històrica quan constatà la ignorància que tenen els seus compatriotes del seu passat. Potser aquesta llarga narració no resulti el camí més adequat.
Perucho, Joan. Les històries naturals. Ed. Avui, Barcelona, 1995, 224 pàgs. Reedició Edicions 62, 2011.
De fet ni l'havia referenciat perquè la vaig trobar pesada, complicada, avorrida. La vaig comprar, llegir i regalar. Ara (agost 2011) surt una crítica que transcric en part:
"En el pròleg, Julià Guillamon explica que Les històries naturals sota la disfresa de la història del vampir i de les guerres carlines, és una lectura de la Guerra Civil. Aquí els personatges reals (el general Prim, Chopin, George Sand, l'erudit Milà i Fontanals) alternen amb personatges inventats. La història es recrea, doncs, d'una manera ben suggestiva i amb voluntat de proposta exemplar.
"Prohoms i vampirs. Novel·la. Les històries naturals de Perucho ens trasllada a l'època de les guerres carlines" Article de Jordi Llavina, Revista Sapiens, núm. 106, agost, 2011. Pàg. 68, ISSN: 1695-2014.