18. IIª REPÚBLICA I GUERRA CIVIL ESPANYOLA

Mendoza, Eduardo. Riña de gatos. Madrid 1936. Ed. Planeta, Barcelona 2010, 1ª ed. ISBN: 97884080972259. 428 p.

Mediocre, amb personatges poc dibuixats.

Sender, Ramón J. Crónica del Alba. Ed. Destino . Barcelona 1973, 1ª ed.2 vols. ISBN: 84-233-0813-8, 84-233-0814-6. 1362 pàgs. Ritme àgil però irregular, de vegades excessiva.

Bosch, Alfred. Avi, L’. Ed. Columna. Barcelona, 2000. 280 pàgs. Col. Clàssica.

La vida de Francesc Macià, interessant per les anècdotes, però poca cosa mes.

Rodoreda, Mercè. Plaça del Diamant. Ed. Club. Barcelona, 1992. Col. El Club dels Novel·listes.

Una de les narracions mes conegudes de la literatura catalana de tots els temps, se’n va fer una sèrie per televisió de metratge massa llarg que quan s’adapta al cinema guanyà molt.

“Lo que el viento se llevó, però de barriada”.

Joan Brossa, revista L’home invisible, núm. 4, 1989.

D'exemples, en trobaríem tants com calguessin. Cien años de soledad és una gran novella perquè és un magnífic palau barroc i és escrita amb un llenguatge fastuós, màgic, extraor­dinari. I entre nosaltres La plaça del Diamant ha estat tan llegida perquè és un antic piset de Gràcia, ple de secrets, d'armaris, de racons amables i és escrita amb un llenguatge càlid i íntim, d'una sensibilitat meravellosa.

Miquel Pairolí. Paisatge amb flames. Ed. Columna, Barcelona, 1ª ed. 1990. ISBN: 8478091459. 112 pp Pàg. 17.

Sender, Ramón J. Requiem por un campesino espanyol. Ed. Proyección. Ed. Buenos Aires, 1969. Col. Tiempo Vital.

Clau per entendre la repressió franquista durant la guerra.

Hemingway, Ernest. Por quién doblan las campanas. Ed. PLANETA. Barcelona, 1968. 558 pàgs. Col. Omnibus, núm 60.

El front republicà vist per un combatent estranger. Tot massa previsible i romàntic. Es va fer una pel·lícula.

“Un com hom accepta la idea de la destrucció com un problema, la feina es redueix a resoldre aquest problema. Per això, a la cova, l’única remor que se sentia era el brunzit del foc. No eren pas coses senzilles les que havien après o viscut. La boira s’havia esvaït, i ara es veien les estrelles, i el vent xiulava per els capçades dels pins. Tots suaven copiosament i sentien tibants els músculs de les cuixes per l’esforç de la grimpada. I en aquell instant se sentí un bramul. Els feixistes atacaren i foren aturat en aquell pendent de roques grises enmig del romaní.”

Carles H. Mor, revista L’home invisible, núm. 4, 1989.

Hemingway era un individualista que creía en la disciplina para todos menos para él. Apoyaba a los comunistas frente a los anarquistas, porque creía que los métodos de aquellos eran los más adecuados para ganar la guerra. "Me gustan los comunistas cuando son soldads -le dijo en 1938 a un amigo-, per les odio cuando son curas". Cuando los comunistas otorgaron a Hemingway una atención tan especial, no supieron ver que su profundo y auténtico odio por el fascismo no significaba que les admirara a ellos por convicción política.

No es fácil sopesar la influencia de la información privilegada que Hemingway recibía de los altos cuadros del partido y de los asesores soviéticos. Que los expertos se lo tomaran tan en serio pidiéndole que firmara cheques morales en blanco a favor de la República influyó negativament en su percepción de los hechos. De ahí sus absurdas manifestaciones de que "Brihueha ocupará un lugar en la historia militar junto a otras batallas decisivas del mundo" y de que la República "estaba dando una paliza a los rebeldes", como si la lucha fuera entre yanquis y opropietarios esclavistas del sur de los Estados Unidos. Aunque está ambientada a principios del verano de 1937 y narra las vicisitudes de un grupo de milicianos en la sierra de Guadarrama, la guerra civil norteamericana planea por su mejor obra, Por quién doblan las campanas. Esta novela, escrita inmediatamente después de la derrota de la República española y publicada en 1940, revela tanto una constante admiración por los profesionales comunistas como el penchant libertario de su autor. Su héroe, Robert Jordan, un álter ego de Hemingway, se pregunta: "¿Existió alguna vez un pueblo al que odiarna sus propios dirigentes?"

Antony Beevor. La Guerra Civil Española.Ed. Crítica, Barcelona, 2011, 1ª e. ISBN: 978-84-08-10385-1. 990 pp. P. 385.

Gironella, José María. Cipreses creen en Dios, Los. Ed. Planeta. Barcelona, 1958. 882 pàgs.

Primer assaig reeixit sobre el període republicà espanyol des del punt de vista reconciliador dels vencedors de la guerra civil.

Gironella, José María. Un millón de muertos. Ed. Planeta. Barcelona, 1961. 820 pàgs. Col. Omnibus.

Primer assaig reeixit sobre la guerra civil espanyola des del punt de vista reconciliador dels vencedors.

Lera, Ángel Mª. Últimas banderas, Las. Ed. Planeta. Barcelona., 1974. 410 pàgs.

Premi Planeta, marca una tímida idea de reconciliació i objectivitat des del bàndol dels guanyadors de la Guerra Civil.

Cercas, Javier. Soldados de Salamina. Ed. Tusquets. Barcelona, 2001. 210 pàgs. Col. Andanzas, núm. 433.

La miraculosa salvació de l’afusellament d’un dels fundadors de la Falange, Rafael Sánchez Mazas, a terres gironines, durant la desfeta de l’exercit republicà. Hi ha traducció al català i s’ha fet un film no gaire bo.

Sales, Joan. Incerta glòria, seguida d’El vent de la nit. Club Editor, Barcelona, 2007, 11 ed.. 768 pàgs.

Monumental obra feta a base tant de fets com de reflexions morals. Ha tingut una gran repercussió.

"Ja poden dir el que vulguin. El cas és que, si un vol tenir una idea clara del que va passar, arreu arreu, a la França de la primera meitat del segle XIX, no trobarà millor document històric i social que l’enorme Comèdia humana de Balzac (aconsellem la nova traducció publicada per Hermida Editores). Igualment, qui vulgui ennovar-se dels avatars, en tots els sentits, de la vida catalana al segle XX, ho haurà de fer en la prosa desmanyotada de Josep Pla. I qui vulgui llegir una bona novel·la sobre la Guerra Civil Espanyola i Catalunya, la trobarà a Incerta glòria, de Joan Sales, encara que l’estil hi sigui maldestre."

Jordi Llovet. Contra Balzac. Article Diari Ara, 06/05/2017.

Dueñas, María. El tiempo entre costuras. Ed. Planeta, Madrid, 2009. 638 pp.

Llarga, distreta però prescindible narració amb escenaris exòtics i trama i protagonistes previsibles.