8. EL RENAIXEMENT
En el Renaixement es crea el primer gran laboratori de productes cosmètics i medicinals. L'ideal de bellesa consistia a tenir un cos de formes molt corbades, el front alt i ample, sense amb prou feines celles i la pell blanquinosa. Es van escriure els primers tractats de bellesa i es va instal·lar el primer institut de bellesa, malgrat tot això, la higiene deixava molt que desitjar, sol rentaven les seves mans una vegada per setmana i es pentinaven a la llunyania.
Itàlia
A l'Edat Mitja el succeeix el Renaixement, època en què els valors estètics prenen un nou impuls, oblidats des de Grècia i Roma.
La sensibilitat per l'art, la filosofia i la cultura en general, adquireixen en el Renaixement una importància clau. És el moment del floriment de l'art italià, dels mecenes, de la concepció filosòfica de l'home com a "home-total", sense especialitzacions.
L'estètica, en tots els camps creatius, arriba a cotes refinadíssimes. La bellesa l'inclourà tot i per tant l'estètica femenina formarà també part d'aquesta harmonia que embolica la vida de la Itàlia renaixentista.
Aquest país es convertirà en el centre europeu de l'elegància. Les noves propostes de la moda, la bellesa i l'estètica surten d'Itàlia per influir en les corts d'Europa.
Escoles
El segle XVI els monjos de Santa Maria Novella, creguin el primer gran laboratori de productes cosmètics i medicinals.
Els primers tractats de cosmètica i bellesa van aparèixer a França i Itàlia durant aquests segles. El 1573, a París es publica el llibre "Instruccions per a les dames joves" i a Itàlia el llibre de Caterina de Sforza "Experiments". En aquest es troben tota classe de receptes de cosmètica i perfumeria, escrits sobre maquillatge, per corregir defectes del cos i fins i tot reconciliar matrimonis.
Cànon femení de bellesa
L'ideal de bellesa de les dones nobles italianes consistia a tenir un cos de formes molt corbades, el front alt i ample, sense amb prou feines celles i la pell blanquinosa.
Tenir el cabell ros era sinònim de bon gust i per aconseguir-ho barrejaven els extractes més inversemblants.
El segle XVI Caterina de Medicis, interessada en tot el referent a l'estètica, va dedicar part del seu temps a l'estudi d'ungüents i combinacions de cremes. Més tard en convertir-se en reina de França, va portar amb si als millors especialistes en perfums de Florència, que es van imposar en l'art de la perfumeria.
Va ser precisament una de seus més intimes amigues qui va instal·lar a París el primer Institut de Bellesa. Malgrat els canvis produïts, encara la higiene personal deixava molt que desitjar. Les memòries personals dels nobles de l'època relaten com a la reina Margarita de Valois li resultava dificilíssim pentinar-se per l'enredat la qual cosa tenia el cabell a falta de fer-ho més sovint; o com es rentaven les mans una vegada per setmana.
El maquillatge
La bellesa va arribar a ser gairebé una obsessió i en molts casos va originar la mort de les donzelles, a causa que els cosmètics estaven fets a base de sofre i aquest provocava enverinaments mortals. Van ser en aquella època que sorgeix el primer intent d'eliminar les arrugues a base d'un invent mortificador que anomenaven el «esmaltatge de la cara» que consistia a rentar primer la cara amb un líquid alcalí, després s'estenia una pasta per omplir les arrugues i a sobre es col·locava una capa d'esmalt feta amb arsènic i plom, la qual durava aproximadament un any.
Les celles es deixen molt fines i en alguns casos desapareixen. Fins i tot el front es depila per deixar mes dimensió al rostre. Els ulls es maquillen amb khöl i el coloret tendeix a granat. És el ressorgir d'una nova època, hi ha un canvi ideològic en tots els aspectes que arriba d'Itàlia.
Existeix una obsessió pel maquillatge i els perfums, no així per les cremes de bellesa. Igual com la dona l'home va maquillat, oferint així un aspecte efeminat. La dona porta el cutis amb una blancor excel·lent, empolvorant-se amb unes pols d'arròs o farina. Els ulls van delineats en negre, a la parpella apliquen blau o verd i els llavis dibuixats en forma de cor amb tons vermells foscos.
Adquireixen molta importància les pigues, es consideraven molt estètics i fins i tot es feien de vellut o bé es pintaven. Es col·locaven a rostre o escot depenent del significat que se li volgués donar, arriben a tenir un llenguatge propi.
França es converteix en el centre de la cultura, creant la nova moda de la roba, pentinat i cosmètica.
Perruqueria
Els tocats van excessivament adornats.
Els pentinats eren monumentals, a finals del segle XVII els homes comencen a utilitzar perruques i les dones postissos de gran mida amb tocats també grans. El cabell va retirat de la cara i es porta amb tirabuixons i rínxols. Tota aquesta moda ve imposada per la Cort.
El cabell es tenyeix de ros a causa de la influència que arriba de Venècia, un tint ros que causa furor i que denota prestigi.
Els homes portaven el cabell llarg; i sota el regnat d'Enric VII i els primers anys d'Enric VIII s'afaitaven la barba i el bigoti. Però el 1535, segons els annals de Stow: «El rei va ordenar a tots els súbdits del seu tall que es tallessin els cabells, i, per donar-los exemple, va ser el primer en fer-ho, i des de llavors la seva barba (...) no va tornar a afeitarla.» Se creï que, en això, estava seguint la moda iniciada pel rei francès Francesc.
El tocat generalment ocultava la part d'enrere del cabell, que anava trenat a la part posterior del cap, però la part de davant quedava a la vista; i es poden apreciar una gran varietat d'estils d'aquests pentinats als retrats de l'època. Fins a la dècada dels setanta el cabell es cardava a l'altura de les temples i portava una ratlla al mig. Més endavant es va portar cap a enrere sobre un farcit i finalment es va alçar sobre un suport de filferro. La reina Isabel va posar de moda el tint de cabell de color vermell -i moltes dones, igual com ella, van utilitzar cabells postissos- i en arribar a la vellesa, la reina va haver de recórrer a la perruca.
La higiene corporal
Segueix en l'oblit, per la qual cosa continuen utilitzant quantitat de perfums per a la pudor.
ANEU A LA PÀGINA SEGÜENT: 8. EL RENAIXEMENT: PRESENTACIONS >>>>