Embedded Files
El classicisme
Les cultures fins ara estudiades contemplaven la naturalesa com un conjunt de fenòmens inconnexos, ara les civilitzacions grega i romana l'analitzen com una unitat regida per lleis que poden ser conegudes. Raonament, observació i experiència són eines que permeten conèixer el fonament de la realitat. Amb l'art grec primer i després amb el romà s'engloba el Classicisme, un concepte clavi per a la formació de totes les manifestacions estètiques occidentals fins i tot com a mínim el segle XX.
Grècia va ser la civilització de la bellesa. Ha estat tal la seva influència en les cultures occidentals posteriors que la seva cultura i el seu art han configurat l'anomenat ideal clàssic de bellesa. Eren, en contrast amb els egipcis, tots els estaments socials els que compartien la seva inquietud per l'estètica. Fins a tal extrem van portar aquest gust per la bellesa que en un dels seus llibres, Apol·loni d’Herofila explica que "a Atenes no hi havia dones velles ni lletges". De fet van ser els grecs que van difondre per Europa gran quantitat de productes de bellesa, de fórmules de cosmètica, així com el culte al cos i els banys; en resum, el concepte de l'estètica.
Esveltesa
Els cànons de bellesa grega no toleraven ni el greix ni els pits voluminosos. Era necessari conrear el cos per aconseguir la perfecció estètica que consistia en, a més de tenir pits petits i forts, tenir un coll fi i esvelt i les espatlles proporcionades.
Els banys
Eren fanàtics dels banys, en ells era on aquest amor per la cura del cos tenia lloc.
-Precedien al bany diversos exercicis físics que preparaven al cos per rebre el bany.
-Habitualment es realitzava amb aigua freda.
Massatges
Tenien un paper important ja que aconseguien que al cos no hi hagués cap rastre de greix i que es mantingués la figura gràcil i la pell tersa.
Olis
Usaven tot tipus d'olis, que s'extreien de flors diferents, el cabell es cuidava amb tints d'extractes naturals. La cosmètica, a Grècia, va viure un moment esplendorós, sobretot en la utilització dels olis. Aquests s’extreien de flors.
A banda de la seva funció estètica s'usaven també en els actes religiosos, esportius i en la vida diària.
Els olis perfumats s'aplicaven després dels banys o dels massatges i s'elaboraven de moltes flors diferents, de roses, de gessamins, farigola, etc., i la seva fabricació es concentrava a Xipre, Corint i Rodes.
Recipient de ceràmica per al maquillatge, s. IV aC
El maquillatge
Estudis científics. A Grècia el maquillatge va perdre seu halo màgic i religiós, ja que gràcies als estudis dermatològics d'Hipòcrates van aconseguir una base científica que va tenir continuïtat amb els savis grecs a la Universitat d'Alexandria.
Ulls. Als ulls utilitzaven el khöl, maquillant-los en negre i blau. Les celles es perfilaven sense allargar-les i es depilaven amb pinces. És en aquesta etapa es troba la creació del rímel famós i actual. És curiós descobrir com era en els seus inicis, ja que aconseguien ennegrir les seves pestanyes utilitzant una barreja d'ous de formigues i mosques picades.
Galtes. Les acolorien amb carmí. Es considerava que el color de la pell de la cara havia de ser pàl·lid, ja que era reflex inequívoc de passió. La tendència era doncs tenir la pell molt blanca com a signe d'apassionament, per a això ingerien gran quantitat de comins i blanquejaven la pell amb cerussa. i els llavis i pòmuls s'acolorien en tons vermells vius.
Grecs i després romans perfeccionen les tècniques del maquillatge. Guanya pes la pell, la qual comencen a maquillar per aconseguir blanquejar-la mitjançant una mescla feta a base de guix, farina de faves, guix i albayalde (carbonat clàssic de plom), que al final obtenia resultats totalment contraris, als pretesos, ja que al contacte amb el sol enfosquia el rostre.
Llavis i ungles es pintaven d'un únic to.
La mitologia
Però no únicament les dones i els homes grecs tenien aquesta inquietud per l'estètica. Els seus déus buscaven també l'ideal de la bellesa. La figura de la deessa Afrodita de Cridona ens ha arribat reproduïda en el moment en què està despullant-se per entrar al bany.
Page updated
Google Sites
Report abuse