3. LA BÍBLIA: DOCUMENTS
HEGAI: En confiança, entenc, sí, d'agulles i cosmètics.
Dictamino, per tant, d'untar-la i maurar-la sis mesos amb exquisit oli de mirra i altres sis amb ungüents d'Aràbia i pomades precioses. Quan l'aromatització i el tremp siguin perfectes, idearé un conjunt de farbalans i puntes ... Oh, ja m'inspiro, una fantasia folla, folla! Et prometo de presentar-la policresta. seductora: breu, de capritx. l no vigilis ni pateixis per via de moral, que resulto, prou ho saps, de condició ben inofensiva i em ve, a més, d'ofici ser força primmirat.
MARDOQUEU: Friso. Escurça'm el període de tastets i provances. No m 'entretinguis amb postures el rosec de l'actual agonia.
ESTHER: Pondera 't, cosí. Per a tot hi ha el seu temps i per a cada cosa hi ha avinentesa sota el cel.
SECUNDINA: Impossible per a aquesta trampa. Pobra noia, me la miro i represento un espantall, amb els bonics i galindaines del cosonet. Mardoqueu, però, endavant i crits, sense avenir-se a raons. endavant, no sé a l'últim quines atxes. Uf! Li entebiono una tassa de cordial. perquè cuido que el patafi haurà d'estabornir-lo.
ALTISSIM: Lluny d'osques, Secundina. Quan Assuerus contempla Esther, li col·loca la corona al front i l'erigeix en reina en lloc de Vasthi. (Carner, Espriu, Brossa. Teatre. Edicions 62, Barcelona 1981, 1ª ed. ISBN: 8429718001. 190 p. P. 100.).
Jezabels
Sis carretes rutllen lentes pels carrers. Oh, Temps, encantador pode rós, transforma-les en allò que antany foren! Aleshores es podran veure les carrosses dels monarques absolutistes, els seguicis dels senyors feu dals, l'abillament escandalos de les Jezabels, les esglésies que ja no són la casa del Pare, sinó que són lladroneres, i les barraques de milions de cam perols morint-se de fam! Però, no: el gran prestidigitador que amb tanta majestat executa les ordres del Creador no inverteix mai les seves transformacions. «Si has arribat a revestir aquesta forma que tens per volun tat divina —diuen els vidents als encisats, als aciençats contes aràbics—, aleshores conserva-la! Però si has assumit aquesta figura per obra d'algun efímer encantament, aleshores recobra la teva forma primitiva!» Immutables i sense esperança, les carretes continuen rutllant.
[Charles Dickens. Una història de dues ciutats. (A Tale of two cities, trad. J. Arbonès. Ed. L’Avenç, Barcelona 2015. ISBN: 9788488839862. 424 p. P. 413.].
He llegit que a les coves de Qumran, prop de Jericó, a Israel, uns arqueòlegs han descobert una petita ampolla de terrissa, envoltada de fulles de palmera,que contenia cinquanta grams d'un oli perfumat amb el qual dos mil anys enrere eren ungits els reis de Judea. Aquest oli,que va arribar a Israel perquè, Segons la llegenda, la reina de Saba en va regalar al rei Salomó, unia al seu deliciós aroma propietats curatives, i s'extreia d'una planta natural de l'oasi d'Ein Gedi, d'un arbust que avui dia ja no existeix. A l'entorn d'aquest perfum hi havia tota una exquisida mística oriental perquè els que tenien cura d'elaborar-lo havien de jurar sobre la Bíblia, abans de ser iniciats en el secret, que mai no revelarien de quina planta es feia ni quin procés se seguia per preparar-lo. Així, fins i tot, quan els romans, comandats per Titus Vespassià, van envair Israel, l’any 70 després de Crist —invasió que acabaria amb la destrucció de Jerusalem—, els jueus van arrancar els horts 9n es cultivava la planta, però no van poder completar l'anihilació i a la tornada a Roma, el que més tard seria emperador, duia la mítica planta com un dels trofeus més singulars. Els arqueòlegs que van descobrir l’ampolla ha hagut d'estudiar els textos dels cronistes Flavi Josefus i Plini el Vell per Contrastar el que havien trobat amb el que diuen els relats d'aquests historiadors primitius, els quals, a més de referir tot el que explicàvem suara, fan una descripció física de la substància, que és espessa, de color vermellós més pesada que l'aigua. L'única cosa —també era la més important— que ha perdut Folien aquests dos mil anys és l’olor. La feina dels arqueòlegs té aquesta perspectiva fascinant de posar l'home actual en contacte amb civilitzacions pretèrites, de les quals només resten vestigis fortuïts, colgats per la terra, Per la mare terra, que tot ho acaba devorant amb un gest entre amorós i indiferent. Els mosaics que admiraren uns altres ulls, la copa que van fregar uns altres llavis en els banquets que vą regar el vi amb mel, la pinta que va posar ordre en uns altres cabells, l'anell que va acompanyar anys i més anys, fins a la mort, una altra vida, poden emergir per un atzar de la terra on dormen, sota l'oblit dels segles, reunits en una abraçada de cendra amb aquells que en vida se’nserviren. Quan aquests objectes tornen a la llum del dia ens els mirem d'una manera especial, perquè hi cerquem d'alguna forma l'alè, la corporeïtat, el misteri que mai desvetllarem d'aquells qui els posseïren i els utilitzaren, de vegades potser Sense ni adonar-se'n, de vegades amb una cura minuciosa, amb aquell estrany afecte que poden inspirar els objectes. Nosaltres, que som és seu futur, hi busquem la palpitació del cor del passat,moguts primer per l'esperó de la curiositat, atrets, després, per cercar- hi les pròpies arrels, en un exercici tal vegada connectat amb la recerca freudiana dels pares que mai no hem conegut. Així com cada primavera tenim la constatació precisa que la vida neix de la mort, l’arqueologia demostra que cada societat s'assenta sobre les restes destruïdes d'altres col·lectivitats que l'han precedida i de la mateixa manera que el desert cobreix civilitzacions que foren fastuoses, una cultura rudimentària i detestable pot erigir-se sobre les ruïnes d'una època refinada, i viceversa. És un consol -per més que altres puguin pensar que és horrorós– saber que res, o gairebé res, no restarà d'aquesta civilització nostra, petulant i adelerada; no pas perquè meresquem especialment de desaparèixer, no, sinó perquè això ens dóna una de les poques certituds fermes de què podem disposar. No ésser després d'haver estat en un equilibri perfecte, cendres que resten d'un foc inútil.
Miquel Pairolí. Paisatge amb flames. Ed. Columna, Barcelona, 1ª ed. 1990. ISBN: 8478091459. 112 pp.
Théodore Chassériau - La toilette de Ester (enllaç imatge)
Cosmètics
Segons els costums de l'harem, el torn de presentar-se al rei Xerxes arribava al cap de dotze mesos dedicats a l'embelliment amb els cosmètics: sis mesos de massatges amb oli de mirra i sis mesos més amb bàlsams i altres productes de bellesa. Llavors la noia podia presentar-se al rei.
AADD. La Bíblia, Ester, 2,14-3,6. EEDD, 1ª ed. 2011, ISBN: 978-84-9805-468-2, 2194 p. Pg. 1298.
San Juan Evangelista. Pasión y muerte de Jesucristo
Tomaron el cuerpo de Jesús, y lo envolvieron en vendas, con los perfumes, según es costumbre enterrar entre los judíos.
Martín de Riquer & Borja de Riquer. Reportajes de la Historia. Relatos de testigos directos sobre hechos ocurridos en 26 siglos (Volumen I). Ed. Acantilado, Barcelona, 2010, 1ª ed. ISBN: 978-84-92649-79-2. 1.472 pgs. Pg. 174.
Isaïes 3,12-25
Contra les dones de Jerusalem
Diu el Senyor: "Les dames de Sió són altives, caminen molt tibades, miren amb ulls seductors, passegen a passos menuts fent dringar les anelles dels turmells." Per això el Senyor les omplirà de tinya i les farà anar amb el cap pelat. Aquell dia, el Senyor arrencarà a les dones totes les seves gales: anelles dels turmells, collarets de solets i llunetes, arracades, braçalets i vels, turbants, cadenetes, mocadors de pit, talismans i amulets, anells, anelles del nas, vestits de festa, capes i xals, bossetes de mà, robes de gasa i de lli, mocadors de cap i de coll. Llavors, en lloc de perfum hi haurà tuf de podrit; en lloc de cinyells, sogues; en lloc de trenes i rínxols, el cap rapat; en lloc de vestits fastuosos, faldars de sac; en lloc de bellesa, marca de foc.
AADD. La Bíblia. Editors diversos, Barcelona, 2011. ISBN: 978-84-9805-468-2. 2.194 pàgs. Pàg. 557.
Ezequiel 23,22-41
El Senyor em digué:
-Fill d'home, vols jutjar Oholà i Oholibà? Mostra'ls que n'és, d'abominable, tot el que han fet. Són adúlteres, tenen les mans tacades de sang, han comès adulteri amb els seus ídols repugnants; han arribat a oferir-los per menjar els fills que jo havia tingut amb elles. I encara m'han fet això: el mateix dia profanaven el meu santuari i violaven el repòs dels meus dissabtes.
El mateix dia, després de sacrificar els seus fills als ídols repugnants, entraven al meu santuari i així el profanaven. Això és el que han fet en la meva pròpia casa! Més encara: van enviar un missatger a uns homes que vingueren de lluny. Quan hagueren arribat, elles es banyaren, es pintaren els ulls amb antimoni i es van enjoiar.
AADD. La Bíblia. Editors diversos, Barcelona, 2011. ISBN: 978-84-9805-468-2. 2.194 pàgs. Pàg. 810.
Salms 45, 26-45, 13
T'impregnen el vestit mirra, àloes i càssies, des dels palaus de vori t'alegren les arpes. Entre les teves dames hi ha filles de reis; tens la reina a la dreta, vestida amb or d'Ofir.
AADD. La Bíblia. Editors diversos, Barcelona, 2011. ISBN: 978-84-9805-468-2. 2.194 pàgs. Pàg. 1.012.