6. ROMA
Maquillatge
Dones i homes atresoraven fórmules de cosmètics, es maquillaven, pentinaven i depilaven per igual.
Galè va continuar amb les investigacions d'Hipòcrates i va ser capaç d'escriure el primer text científic i sistemàtic dedicat exclusivament als cosmètics i de crear la fórmula de la primera crema, el ceratum refrigerans.
La pell era blanquinosa, els ulls i celles portaven khöl i les parpelles anaven molt marcades amb antimoni i turquesa. Els llavis i galtes marcat en roig viu.
Neró i la seva esposa Popea utilitzaven el segle I la cerussa i el guix per blanquejar-se el cutis, i el khol per decorar els seus ulls, mentre s'aplicaven vermelló a llavis i galtes. S'avivava la brillantor del rostre amb greixos animals, i s'ennegrien les parpelles amb una pomada de sutge que aplicaven al caire de les parpelles en una operació lenta i delicada en la qual s'usava una agulla. Més tard, aquesta tasca es veuria facilitada per la fabricació de barretes de carbó molt primes, o de safrà, que servien per pintar-se, de passada, també les celles, sent així l'origen del rímel.
Esclavitud
A Egipte i a Grècia es va iniciar el costum de tenir esclaves dedicades exclusivament al cultiu de la bellesa dels seus amos. Aquest costum es va accentuar en l'època romana i les esclaves es van especialitzar en temes concrets: banys, maquillatge, tocats, etc.
Les romanes, influïdes pels germànics que Julio César va portar com esclaus, van pretendre ser rosses; van elaborar fórmules i ungüents per canviar el color moreno de la pell i el cabell.
Eclecticisme
En una societat oberta a les influències exteriors.
LA POETESSA. CASA DE LIBANI. POMPEIA. (Museu de Nàpols).
Contràriament a Grècia, on no hi havia un únic ideal de bellesa, les successives conquestes de l'Imperi romà van recollir influències dispars dels pobles dominats.
Els mercaders que més tard portarien les sedes i les espècies, havien portat abans, com a matèria preciosa, els cosmètics. Pintures, afaitis, perfums, maquillatge per als ulls, celles artificials.
A causa de les conquestes territorials romanes la bellesa sempre va estar sota diverses influències, com per exemple, quan Julio Cesar conquereixo terres germàniques, les esclaves eren blanques i rosses, això desencadeno una bogeria de les romanes per ser també rosses i blanques.
Banys
Banys i massatges, vestits i pentinats o la cura del cos no eren exclusius del sexe femení, sinó que tots els romans volien embellir-se i cuidar-se.
La popularització del bany va arribar en l'extrem d'edificar, a Roma, els coneguts banys de Caracalla, amb capacitat per a 1.600 banyistes o els fins i tot majors banys termals de Diocleciano que podien acollir simultàniament 3.000 banyistes. Sol el segle IV hi havia a Roma 900 establiments de banys termals.
Tocats
Sobresurten les romanes per l'especial cura que dedicaven als tocats. Sofisticats i barrocs fins i tot l'increïble, aconseguien|feien materials considerats preciosos. Perles, teles, flors, malles brodades, eren manipulades fins a aconseguir el tocat més refinat.
Materials
Al Museu Nacional d'Art Romà de Mérida ) es conserven espàtules per remoure i aplicar el maquillatge (http://museoarteromano.mcu.es/index.html).
